Estic treballant amb una formadora d’hostaleria i ara regidora, des de l’any passat. Em deia que ella era partidària de la formació com a manera de fer més competents les persones. Ella que és edil, troba a faltar que el seu partit no li oferisca formació en el funcionament de l’administració local. I encara més important en com comunicar, com desenvolupar estratègies polítiques, etc.
Parlàvem que alguns càrrecs municipals tenen una visió molt parcial de la seua tasca. Explicava, metafòricament, que alguns regidors fan com algunes persones que saben cuinar molt bé a casa i volen muntar un restaurant, pensant que un restaurant és, simplement, la mateixa organització que en casa, però en més gran.
I ella, molt qualificada, deia que un restaurant és moltíssim més complicat que cuinar a casa. Has de saber com gestionar empleats, com prioritzar les comandes en la cuina, com fer els càlculs dels preus dels plats perquè el negoci t’isca a compte, com fer que vinga clientela, etc. I, sovint, les persones que munten un restaurant, com que no tenen en compte o no saben gestionar tot això, fracassen. També afirmava que la formació professional d’hoteleria no t’assegura l’èxit quan obris un restaurant, ni tan sols la seua permanència, però fa molt més probable que, com a mínim, el pugues mantindre el negoci en nivells òptims.
I aquest símil ens va ajudar a entendre el que passa, especialment, en persones de partits minoritaris. Persones que estan en política, que fan del voluntarisme el seu motor. Ara bé. En un context en què els grans partits dominen l’statu quo, seria molt útil que els xicotets donaran formació als seus càrrecs per incrementar la seua representació.
Quan fa anys em vaig bolcar a entrenar a càrrecs públics, em va sorprendre la quantitat de bibliografia que hi ha sobre comunicació i estratègia política que no se sol aplicar en les organitzacions fora del bipartidisme.
Per exemple, en tots els manuals que he llegit s’indica que és molt important ser breu i concís quan es parla. O que per impactar comunicativament s’ha de fer servir un discurs significatiu-emocional.
Quan vaig llegir en 2007 el llibre de George Lakoff No pienses en un elefante, se’m van obrir els ulls. Lakoff, professor de lingüística en la Universitat de Califòrnia en Berkeley, va estar estudiant com s’expressaven els demòcrates dels EUA de l’època i per què van perdre les eleccions dues vegades i les va guanyar George W. Bush. I l’ús del llenguatge era prou pobre.
El títol de llibre, No pensis en un elefant (hi ha una edició en català) tenia dues lectures. Una és que l’elefant és el símbol dels republicans dels EUA. I l’altre és l’efecte psicològic i comunicatiu. Si et dic que no penses en un elefant, que ni t’imagines que hi ha una bandada d’elefants. I menys t’imagines que estan banyant-se en un riu d’aigua clara. Què t’estàs imaginant? Elefants en un riu d’aigua clara!!! Aquest és el fenomen psicològic, quan negues una cosa, necessàriament te l’has d’imaginar, encara que siga per un moment. I és probable que et quedes enganxat pensant en allò que no vols i quedant-te en el marc de l’adversari i t’oblides del teu.
En aquell moment vaig pensar: «Si tan poca atenció li posaven (i posen) a les qüestions de la comunicació i del llenguatge els demòcrates dels EUA, que són un partit del l’establishment, què serà de les organitzacions polítiques valencianes minoritàries?»
En el meu llibre Deixar de ser el germà xicotet de la política. Una guia pràctica per estar en primera divisió de la política municipal pose múltiples exemples de la importància del llenguatge en política.
Però aprendre l’ús del llenguatge i la comunicació, no és com estudiar Història o Matemàtiques, sinó com estudiar hostaleria, ha d’haver-hi un enfocament pràctic per saber què comunicar, en quins contextos, com fer-ho perquè t’entenga la teua àvia, per què posar èmfasi en certes expressions. I que a més, tot això t’isca natural, fluïd.
Perquè saber fer política en un rogle xicotet no et fa ser bon polític en l’àmbit municipal. Calen habilitats, estratègies, actituds que faciliten l’èxit en les eleccions. No sols és un repte intel·lectual, també és un desafiament d’aprenentatge de competències (negociació, gestió de múltiples fronts, etc.), de capacitat resolutiva…
De manera que si les organitzacions polítiques d’esquerres que estan al marge dels grans partits volen deixar de ser el germà xicotet de la política, més val que comencen a donar formació pràctica als seus càrrecs.
PD: Segurament, a principis d’any llançaré un microfinançament del llibre i cap a la primavera ja estarà disponible.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
