Els governs de les Balears i del País Valencià han actuat fins ara de la mateixa manera i els seus objectius són idèntics: volen arrasar culturalment el territori i facilitar l’expansió ràpida del negoci turístic. Una cosa i altra van lligades. I van lligades també a la potenciació de la immigració i als salaris baixos.
A les Illes van per davant en tot. En les darreres quatre dècades la població ha augmentat un 82%. És un desastre. Els del Pp i Vox, en guanyar les eleccions l’any passat, pensaven que seria un passeig, que amb tanta immigració la població procastellana hauria augmentat prou per esclafar definitivament el català autòcton. I van dirigir els atacs cap on pensaven que farien més mal: cap a l’escola. I amb l’estratègia que pensaven que seria més efectiva: apel·lant a la llibertat dels pares de triar la llengua d’educació dels fills.
Però de seguida es va veure que la llibertat idiomàtica, per a Vox i el Pp, no és la llibertat completa, sinó la llibertat de triar entre castellà o més castellà. La primera trampa no els funcionà. El «Plan Piloto Voluntario de Libre Elección de Lengua» va ser un fracàs colossal. Només onze de les més de tres-centes escoles de primària s’hi van adherir. El famós pla de «Libre Elección», en realitat, consisteix a anar augmentant progressivament el nombre d’alumnes que no aprenen el català a l’escola i que només parlen castellà. Augmentar el nombre d’alumnes i de grups que no aprenen català i, a la llarga, el nombre d’escoles que no l’ensenyen.
I la sorpresa ha estat que els mestres i els professors han tornat a derrotar els polítics espanyolistes. L’Assemblea de Docents de les Illes Balears ha sabut organitzar una campanya molt eficaç. Ha organitzat protestes, ha informat les famílies i ha exposat arguments. Tot en aquest ordre. I les famílies, de moment, els han donat la raó.
La segona trampa que tenien parada els de Pp i Vox era la tria de la llengua de primer ensenyament per als alumnes de quart d’infantil. Les famílies triaven castellà o català en oficialitzar la matrícula, tant en les escoles públiques com en les concertades. I el resultat és que el 78,5% de les inscripcions s’han decantat pel català i només el 16% pel castellà. El 5,5% restant no ha respost.
El resultat és desconcertant. L’emigració castellanoparlant que ha arribat a les Illes en les darreres quatre dècades no està molt predisposada a deixar-se entabanar pels discursos d’odi contra el català. O sí. Potser sí a l’hora de votar, o de parlar, però no a l’hora de pensar en el futur dels fills. Estudiar en català el major nombre d’hores lectives és millor. Aquesta és la conclusió a què han arribat. És millor per a l’alumne, que aprèn la llengua i no es veurà exclòs socialment en determinats àmbits, i és millor per a la societat, que no es convertirà de moment en una colònia penitenciària per a cambrers. De moment… Perquè el Pp i Vox repetiran la jugada de la «Libertad Educativa» cada any.
