Quan escric estes línies estem en alerta roja. De moment a Sollana ha plogut amb coneixement. Espere que no haja de dir una altra cosa quan es publiquen estes ratlles. Ahir diumenge vaig dur el cotxe als espais que habilita l’ajuntament en els punts més alts del poble, que no és que siguen molt alts però el suficient per a no ser inundables o almenys fàcilment inundables. No fundaren exactament ahí el poble els nostres avantpassats àrabs per casualitat. Quina sort tenim enmig de tot els valencians de ser mig moros, com sempre dic (i no només jo, també Blasco Ibáñez i la guitarra mora de l’Himne de l’exposició) i a qui es pique que es rasque.
Mentre canviava de lloc el cotxe no deixava de pensar en Francisco Gan Pampols, que crec que encara és vicepresident per a la reconstrucció o cosa pareguda amb una generosa remuneració. Deixarà de ser-ho aviat. No es notarà gens perquè la seua gestió ha consistit bàsicament a demanar informes i repartir diners públics. Molt estil PP això. Ja vaig escriure amb ocasió del seu nomenament que em recordava un militar de Valle-Inclán, i en efecte ha fet honor a eixe paregut, no només pel seu caràcter grotesc sinó per la seua habilitat amb els tripijocs i possibles corrupteles característics dels polítics dels partits dinàstics de la (segona) restauració, amb el mestratge reconegut de l’ala dreta. Nodrir xarxes clientelars siga pel braç militar, siga pel braç civil.
També s’ha mimetitzat molt bé amb Carlos Mazón i el seu reconegut classisme. Escoltant les coses que diu, hom arriba a la conclusió que la seua visió de món és literalment aristocràtica. Desconec si ja la portava de casa o té a veure amb els costums i el tarannà dels oficials del gloriós exèrcit espanyol. Ja ho va deixar clar només arribar al càrrec en dir allò que la gent que vivia a les plantes baixes s’havia ofegat perquè no la coneixia ningú, deixant palés que no ha visitat, no ja un poble, sinó fins i tot un barri popular en la vida, i que, si ho ha fet, ha sigut de lluny i des de dalt. I ho ha tornat a deixar ben clar en les darreries de la seua profitosíssima (per a la seua butxaca) gestió. Diu que va fallar l’autoprotecció, i que què vol dir això de baixar al garatge per tractar de salvar el cotxe. Què això és una bogeria i que a qui se li acudeix.
Evidentment després d’exercir el seu càrrec, el senyor tinent general, espadón del Ruedo Ibérico valleinclanesc, l’espasot de Figueres, delegat reial, encara no s’ha assabentat que la gent d’estes terres estem acostumats que ens entre l’aigua a casa i als subterranis, però que això no vol dir que esperem una barrancada brutal si ningú ens avisa que vindrà. Normalment, amb traure els cotxes dels garatges n’hi ha prou. Per altra banda, este senyor no té ni idea del que li costa pagar un cotxe a la gent normal, que no és fàcilment substituïble i que moltes persones el necessiten per anar a treballar, entre altres coses perquè el nostre sistema públic de transport colonial és terrible. Per a ell, amb el sou que cobra per no fer res, comprar un cotxe nou és poc menys que per a qualsevol de nosaltres comprar-se una samarreta nova. Que perds el cotxe? Doncs te’n compres un altre. Ell, amb el seu sou anual, quants en pot comprar al comptat? Depén del model, clar, però quatre, cinc…?
Un excel·lent conseller del PP aleshores, un meritori vicepresident, capaç d’insultar les víctimes mentre reparteix diners públics als amiguets de l’ànima. Sense novetat en el front est, sa majestat. Mentrestant Mazón a la seua marxa, dient que ell sí que es pren seriosament les emergències probablement perquè ja ha quedat clar que no té moral ni escrúpols, potser perquè viu en el seu propi deliri, o potser perquè, des de la torre del seu menyspreu, es creu que som babaus, o potser de tot un poc. Ara quan hi ha una alerta es dediquen a sobreactuar. Ara activen l’ES-Alert amb hores i hores d’antelació sobre l’inici de l’alerta roja. No s’adonen que la seua sobreactuació present no fa més que posar-los en evidència més i més encara perquè fa encara més palés el que no van fer el 29 d’octubre? I el que efectivament van fer, dinar, redinar i ves a saber què, esperant que escampara perquè estàvem en vespres d’un pont? El classisme mata. El negacionisme massa. El superb desconeixement del territori mata. I l’estupidesa també. I quan van units encara més. Què hi ha més perillós que un prepotent imbècil?
