Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Escrivia Josep Pla en La Costa Brava: «Em glorio de tenir alguns bons amics entre la població pescadora de l’Escala. Els vaig conèixer tots a les cales, a l’ombra fresca de llurs tendes, davant el fogó del foc de llenya de pi, on es guisava una perfumada olla de peix. Ells van ésser els meus professors de solitud i els qui m’ensenyaren a comprendre que en aquesta vida, on tots els dies són iguals, tant li fa que bufi el garbí com el gregal, el xaloc com la tramuntana.»
I no li faltava raó a Pla, bufe el vent que bufe, aquesta gent tira endavant. Com a prova, el darrer cap de setmana els valencians –escriptors, editors i artistes– hem estat els convidats d’honor a l’edició de la IV Vila del Llibre a l’Escala. I contra molts pronòstics, la dolçor del Mediterrani s’ha esborrat del rostre d’aquest poble i la platja i la costa s’han tornat salvatges, amb unes onades ferotges i desbocades, una pluja torrencial i un vent que anunciava una mena de judici final.
La fira –que habitualment s’ubica mirant la mar, davant de la platja de les barques, antic port de l’Escala, i batuda sovint per la Tramuntana– té una bellesa una mica salvatge i misteriosa. Molt a prop de la costa s’albiren uns esculls anomenats El Caragol, on aquest cap de setmana trencaven les ones a la brava. Un espectacle sublim que la mateixa gent del poble feia temps no havia vist .
Tanmateix, els elements, la pluja, el vent… no han pogut amb la cultura i els actes programats s’han desenvolupat amb normalitat: parades de llibres, editorials independents (catorze d’elles valencianes), presentacions, actes culturals, concerts, recitals, rutes literàries, taules rodones, etc, han convertit aquesta població empordanesa en un microcosmos interessantíssim.
Aquest poble, de gran tradició marinera, a hores d’ara i des d’unes dècades ençà, està orientat al turisme, però té un caliu cultural innegable, que li ve, probablement, de la mà del llegat literari de Caterina Albert (Víctor Català), de la presència de Josep Pla i també de la proximitat de les ruïnes hel·lèniques d’Empúries. A l’Escala podem visitar l’Espai Víctor Català ubicat a l’Alfolí de la Sal, conegut també com Museu de l’Escala –un edifici de final del segle XVII que va funcionar com a magatzem de la sal a principi del segle XVIII, perfectament conservat. De fet ha estat premiat per la seua reconstrucció, i que es va salvar de l’enderrocament en els anys setanta de miracle. Ací es conserva el manuscrit de la seua novel·la Solitud i un dels arxius fotogràfics de més valor a Catalunya, que guarda, entre altres, milers de plaques de vidre de principi de segle, avui digitalitzades, la majoria obra de Josep Esquirol, així com fotografies preses durant els anys cinquanta i seixanta pel fotògraf anglès Vernon Richards, després que arribés a l’Escala com a col·laborador de la Wayfarers Travel Agency.
Passejar per l’Escala és ensumar la salobror i amarar-se de records i referents culturals i literaris, però també d’una vida que fou dura i sacrificada. Potser per això, els seus habitants reben amb tant de goig iniciatives cultural com aquestes.
Això de les Viles del Llibre és un gran invent. Té l’origen en les Booktown que van sorgir a Gal·les a principi dels anys seixanta, i es tracta d’organitzar fires del llibre i encontres literaris en poblacions apartades de les grans ciutats. Justament, aquest fet, els dona una intensitat especial. A l’Escala aquests dies s’hi ha demostrat: ha estat intents, viscut i gaudit.
Enguany, el País Valencià hi era la cultura convidada, i el comissari ha estat l’escriptor i editor Juli Capilla. Per ací han passat poetes, escriptors i intel·lectuals com ara Joan Francesc Mira, Martí Domínguez, Pau Viciano, Gustau Muñoz, Tobies Grimaltos, Àngels Gregori, Vicenta Tasa etc. També escriptors catalans com David Castillo, Llucia Ramis, Rafa Nadal, Josep Cruanyes, Sebastià Benàssar i Xavier Pla. Durant la trobada s’ha parlat sobre la relació i complicitat intel·lectual entre Joan Fuster i Josep Pla, la persistència de la memòria en la literatura, de la literatura del dolor com a teràpia, i del corredor literari del Mediterrani, és a dir, del flux i les relacions literàries que hi ha entre les Illes, el País Valencià i el Principat.
Finalment, Ismael Sempere, presentat per Vicent Berenguer, va recitar poemes dels poetes publicats per la Institució Alfons el Magnànim. És a dir: Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Antoni Ferrer, Teresa Pasqual, Marc Granell, Jaume Pérez Muntaner i Josep Piera.
L’edició d’enguany ha comptat amb el suport d’un seguit d’institucions catalanes, i també de l’Associació d’Editors del País Valencià, la Càtedra Joan Fuster i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
A Catalunya, la primera experiència d’aquestes característiques va tindre lloc el 2008 a Bellprat (l’Anoia). La iniciativa fou un èxit i avui dia la Xarxa de Viles del Llibre compta amb vuit festivals anuals. Els convidats per a la pròxima edició a l’Escala seran els escriptors de la Catalunya Nord, sota el comissariat de Joana Serra, i el 2024 l’escriptor i professor Joan Elies Adell en prendrà el relleu com a representant de l’Alguer.
Enguany, de nou la Vila del Llibre, ha reeixit i ha rebut una acollida encoratjadora, senyal que aquesta experiència podria ser perfectament extrapolable. Llegir pot ser tot una festa.
