Ja es comença a notar que estem immersos en precampanya, eixos moments en què les persones que es presenten com a aspirants a alcaldables en els seus municipis, de sobte trauen a col·lació propostes i demandes municipals.
Òbviament, Moncofa no havia de ser menys i, en el nostre cas, tornen a aparèixer els monstres del passat, sí, aquells que ixen a la llum en març i després de les eleccions tornen a la seua cova fins d’ací a quatre anys.
Ells són els clàssics, el centre de salut i l’estació de tren. Però enguany venen amb artistes convidats, el nou institut i el segon col·legi de primària. Quatre demandes diferents, però un punt en comú: el soroll.
I és que el soroll ho tapa tot, fins i tot en la política. Actualment, a Espanya estem vivint una era en la qual s’alça la veu per a destacar els continguts buits, però els xicotets detalls que poden solucionar les coses, d’aquests ningú en parla.
Estem uns mesos en què els partits de la vella política no paren d’assenyalar-se per a veure qui té la culpa de què, i quants documents, paraules i fotografies poden demostrar qui té més raó que qui.
No fa molts dies, unes persones veïnes de Moncofa i de la meua confiança em van parar pel carrer i em van fer la següent pregunta: «Però de qui és la culpa que no tinguem aquestes infraestructures en marxa? De l’ajuntament? O de les conselleries competents?» La meua resposta va ser ràpida: «De les dues parts».
D’una banda, tenim a l’Ajuntament de Moncofa, gestionat pel Partit Popular, que, com és habitual, s’ha encarregat durant les dues legislatures en les quals ha estat governant el municipi de paralitzar qualsevol intervenció vinguda des de les entitats supramunicipals que ells no controlen.
Resulta molt frustrant observar com en altres municipis veïns es duen a terme obres similars (ampliacions de centres de salut, construccions d’instituts i col·legis públics, etc.) però com Moncofa no avança. A un se li gelen les carns de saber que tenim projectes per a Moncofa per un muntant superior a 35 milions d’euros en total, però va passant el temps i no arriben. De debò pot dormir a les nits, Sr. Alòs?
En aquest punt podreu pensar: «aleshores ho tinc clar, la culpa és de l’ajuntament». Bé, sí i no. Resulta curiós alhora que repugnant observar com, de sobte, les persones candidates a l’alcaldia que representen els partits amb competències en les Conselleries de torn (vegeu Educació i Salut Pública), salten a l’escenari polític a colp de documentació (i fotos) demostrant la inoperància d’aquest ajuntament. Però jo em pregunte el següent: si hem vist documents i escoltat exconsellers dient que totes aquestes intervencions estan més de 3 anys congelades a València, on estàveu quan el vostre poble vos reclamava?
Nosaltres no hem vingut a la política per a fer el que sempre s’ha fet i de la manera que sempre s’ha fet. La visió que, des de Podem, hi ha de la política és que els «jefes» estan en cada municipi, ni en Madrid ni en València, i així esperem que siga sempre.
