Crec que ara per ara tots i totes tenim molt clar que el màxim responsable de la pèrdua de vides humanes el 29 d’octubre de 2024 va ser Carlos Mazón, entestat a no posar en perill el pont de Tots Sants, fonamental per a qui governa de veritat, per a HOSBEC i en general el sector de l’hostaleria. A això probablement se li afegeix un enorme desconeixement del territori -i una mandra per a aprendre encara major- i la manca de responsabilitat d’un xiquet de casa bona que no està disposat al fet que la pluja li arruïne un dinar amb la dona dels seus somnis i/o un bon contuberni per a fer negocis immobiliaris. Crec que a hores d’ara això no ho nega ningú que no siga del PP, i fins i tot dins del PP estan els que ho neguen amb la boca xicoteta per mantindre’s en el lloc i esperar temps millors i el que són directament entorn de Mazón i la seua supervivència política depén de qui els va posar on estan. Això és així i no cal pegar-li massa voltes.
Ara bé, això no vol dir que el govern central ho haja fet tot bé ni sempre bé. És més, crec que a mesura que passa el temps es fa més evident que s’ho va mirar tot amb molta distància, i va especular tàcticament amb les vides d’unes persones que sempre agafen lluny des de Madrid. No podem oblidar els dies posteriors a la catàstrofe i la sensació d’haver sigut abandonats per tots, que la nostra sort els era indiferent. L’actuació erràtica de Diana Morant col·laborant a mantindre Mazón en el poder en funció dels interessos electorals i estratègics del govern de Pedro Sánchez és un altre fet que apunta en el mateix sentit. A això es podria afegir el fet que continuem sent una comunitat autònoma infrafinançada, que els trens de rodalia van cada dia pitjor que l’anterior, i que no es veu a l’horitzó cap mesura que vaja a pal·liar el nostre infrafinançament. La DANA ens ha deixat més pobres, però l’estat continuarà impassible amb la seua política extractiva colonial.
Però fins i tot si això no fora així, si realment el comportament del govern espanyol hagués sigut impecable, algú creu que és normal que es faça una comissió d’investigació al congrés espanyol i el president del govern no tinga res a dir, no comparega a donar explicacions, ni que siga de com de bé ho va fer, a veure si ens convenç?
Vinc a dir tot açò perquè sembla que entre les sol·licituds de compareixença que va fer Compromís a l’esmentada comissió d’investigació estava Pedro Sánchez i sembla que això ha sigut vetat per Sumar, amb el cunero Txema Guijarro com a executor, perquè on mana capità no mana mariner, i a veure si els provincians aquests subalterns es creuen que la seua opinió sobre un fet que afecta la seua terra és vinculant.
Personalment no em sorprén. Fa temps que tinc clar que per a Yolanda Díaz i l’esquerreta madrilenya els valencians i les valencianes sols valem per votar-los i posar-los en el parlament i en el govern. Fins i tot per a posar en el parlament algun cunero en la més genuïna tradició de la restauració borbònica i del centralisme. Després, a votar el que diguen els amos i a callar. Ni protecció de l’Albufera, ni millora dels trens de rodalia, ni reforma del finançament, ni res de res. Açò no és nou. Però més enllà de la petició en ella mateixa i tractant-se del tema que es tracta, aquesta és una altra humiliació molt greu, una altra exhibició impúdica de la nostra subalternitat i hauria de ser, ara sí, la gota que fa vessar el got.
La setmana passada, encara que el tema central de la meua columna era un altre, no vaig deixar de fer esment a una publicació d’Instagram de la diputada de Compromís en la qual se la veia en no sé quin acte envoltada de l’esquerreta malasanyera, amb molta cara de com d’important que soc perquè tinc amics i amigues a Madrid i fins i tot parlava de l’alegria madrilenya amb Compromís o alguna cosa semblant. Ja dic que els personatges valencians de Tres forasters de Madrid si hagueren tingut Instagram hagueren posat eixa story amb la mateixa satisfacció. I parle d’Àgueda Micó perquè la publicació era seua, però que conste que tampoc em faig il·lusions respecte a l’altre Diputat, Alberto Ibáñez, tan ràpid en donar suport a Pedro Vallín i aconseguir així l’aprovació de la xupipandi quan allò de l’acudit d’humor negre a costa dels nostres morts.
Per això m’ha sorprés molt -per a bé- llegir que Compromís està plantejant-se el trencament amb Sumar. Jo ja he escrit moltes vegades en estes columnes que pense que mai se n’hauria d’haver anat amb Sumar, perquè si Compromís té un sentit, és ser la veu dels valencians i de les valencianes, dels seus interessos. I és això a més el que va fonamentar els seus èxits. Però a més si se suposa que penses que un projecte és necessari per a la societat i després renuncies a ell per garantir escons i carguitos, els escons i els carguitos obtinguts així no acaben de tindre sentit i a la llarga et quedaràs sense projecte, sense raó de ser i sense carguitos. Però, vaja, el mal ja està fet i no es pot tornar arrere, així que com abans es trenque amb Sumar, millor. Cada minut que es tarde, és un minut perdut. I no fer-ho després de l’enèsima humiliació seria la confessió més eloqüent de la pròpia irrellevància, de la pròpia convicció d’ésser provincians.
Fora de Sumar ja, perquè és millor tard que molt tard. I a partir d’ahí a treballar, a il·lusionar, a sentir i fer sentir que és possible, que els valencians i les valencianes podem fer que s’escolte nítida la nostra veu i les nostres reivindicacions històriques, i lluitar per revertir esta condició colonial que l’estructura de l’estat espanyol ens reserva, perquè no som més que ningú, però tampoc menys. Que malgrat tot i tots existim com a poble, i que ni el fang ni el mal govern ni el menyspreu de la vila i cort han pogut llevar-nos la nostra dignitat.
