Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Molt s’ha escrit d’algunes de les errades que el valencianisme -els actors més influents del valencianisme- van -vam- cometre durant el procés que ens va dur a la Segona Restauració Borbònica. En van ser molts -ai, com clarifica el temps!- i de diversa magnitud, però, sobretot, hi va haver un abandonament conscient de certs espais de cultura popular que van ser ràpidament ocupats amb una Blitzkrieg pràcticament sense oposició pels sectors més reaccionaris del postfranquisme regnícola. Les Falles, com a epítom de tot plegat.
No em perdré ara en les modificacions més o menys imposades i més o menys acceptades -ofrena, banda amb la bandera espanyola, etc.- que elements exògens van anar afegint a una festa -unes festes- profundament pagana i popular. Les falles, tanmateix però, representen una pluralitat de festes i de maneres d’entendre la festa que han estat més o menys unificades. Les falles són -també- un trencadís, seguint amb la metàfora que va fer més o menys fortuna fa uns mesos. No és casual que les festes, les festes valencianes, sempre tinguen el nom en plural; hom parla de Falles, de Fogueres, de Moros i Cristians…
I és aqueixa pluralitat en què cal fixar-nos. El País Valencià és un país d’un associacionisme cívic increïble, un associacionisme que, des de la pluralitat i els móns més diversos -festes, bandes de música, clubs esportius-, des de la iniciativa privada però amb finalitat de servei públic, han fet d’esquelet de la nostra societat quan l’administració ens ha jugat a la contra, i -en molts casos- ens han permés aguantar un cert caire nacional com a col·lectivitat -volgudament o com a conseqüència inesperada.
Cal prendre nota del paper que la societat civil organitzada ha jugat al nostre país. Cal que la cosa pública agafe com a exemple aquest associacionisme i l’afavorisca. Que li cedisca més poder de decisió. Que li done les ferramentes a la societat civil organitzada perquè es puga convertir en societat civil sobirana.
