Que les dretes es dediquen a enganyar és sobradament conegut. Ara bé, el que no és tan conegut és que és les esquerres s’autoenganyen. 

Això és així per què creuen en idees que estan desfasades, desencertades, estèrils, inútils i contraproduents. I no se n’adonen.

I encara que, una volta i una altra, es demostra que no funcionen, es continua mantenint eixes idees.

Com és possible? Hi ha un fenomen molt estudiat en psicologia i especialment en política: la dissonància cognitiva

Per explicar en què consisteix, ací va una gracieta de psiquiatria. Hi havia en un manicomi una persona internada que pensava que estava morta. I els psiquiatres no sabien com entrar-li per convéncer-la que estava viva. Al final a un metge se li va acudir de preguntar-li si els morts tenien sang. La persona confinada va dir: «Clar que els morts NO tenim sang. Faltava més!!!» Llavors el metge li va dir: «Si et punxe i t’ix sang, això voldrà dir que estàs viu?», i respon: «Evidentment, si m’ix sang, significarà que estic viu». Llavors el psiquiatre somriu pensant: «Ja li he enxampat» i li punxa un dit i comença a eixir sang i l’internat amolla: «Ostres, ara m’assabente que els morts també tenim sang!!!».

Tots els humans vivim eixes dissonàncies cognitives en un moment o altre de les nostres vides. Amb una intensitat molt forta o molt suau. Pensem que hem de comprar en les tendes de barri per reforçar el comerç local, però sistemàticament ens n’anem a un supermercat. 

I quines són les dissonàncies cognitives dels nostres polítics que són pernicioses per incrementar la presència institucional? Us mostre unes quantes.

La bona gestió es vota. Molts càrrecs polítics pensen que si fas una bona gestió, i conec a uns quants que treballen molt i molt bé, el veïnat el votarà. Però la gent si no sap que has fet una biblioteca, no la pot valorar i, per tant, difícilment et votarà. Si la gestió es votara, per què el PP amb dècades de gestió nefastes, l’han votat?

La gent s’informa de política. Cada vegada la gent s’informa menys de política. Inclús hi ha estadístiques que indiquen que un 30% de la població evita informar-se de política. Això connecta amb la idea de la bona gestió es vota. Si la gent no sap el que has fet, per què no s’informa o evita informar-se, per què hauria de votar-te?

La ciutadania vota per programa. I com pot ser això de veres, si la immensa majoria de la població no es llig els programes dels partits? D’on ha eixit eixa idea? Un altre assumpte és que siga necessari tenir el programa per tenir una orientació política.

«Dato mata relato». Aquesta és la idea que més en crida l’atenció. Certs polítics pensen que mostrant un informe rigorós, l’adversari o els votants l’acceptaran i canviaran d’opinió. A què heu vist molt poques vegades que això funcione? I per què es continua pensant això, si apenes hi ha evidències?

Aquestes idees desencertades parteixen una pressuposició. Com que la gent d’esquerres està molt informada, té consciència dels seus valors, dona per suposat que la resta de la ciutadania també pensaran igual. I és una paradoxa. Perquè si les esquerres es creuen tan informades, com és que no saben que les idees que tenen no són certes i són contraproduents? I per què no les canvia per altres més operatives i eficaces?

Quins beneficis té qüestionar eixies idees? En política molts avantatges. Una claríssima és ocupar més espais institucionals. Un altre benefici és combatre molt millor les polítiques devastadores dels partits convencionals. En el meu llibre Deixar de ser el germà xicotet de la política, pose molts més exemples i quines idees són més útils per guanyar terreny electoral.

Aquest fenomen me l’he trobat en moltes àrees humanes. No sols política. En el meu treball d’ajuda a directius, un em deia: «Si estem en una cooperativa, tot el món se sentirà responsable i actuarà en conseqüència», quan tenia l’evidència que hi havia treballadors que anaven a treballar el justet per cobrar i prou. En coaching per a professionals, he conegut persones que pensen «Si soc bo en el meu ofici, la gent em comprarà» i el cas és que tenien pocs clients. Quan assumeixen que s’han de donar a conéixer de certes maneres i els ajude a visibilitzar-se, a plasmar els beneficis del seu treball, aleshores comencen a tenir més clients. Aquest és el meu treball: ajudar a qüestionar idees i assumir noves idees que siguen profitoses.

Si volem expandir les polítiques progressistes, el que hem de qüestionar aquestes idees i substituir-les per altres útils, profitoses, encertades, fèrtils, funcionals, que ajuden a incrementar la representació política.

Més notícies
Notícia: À Punt emet bous mentre milers de persones es manifesten contra Mazón
Comparteix
La televisió pública valenciana retransmet una correguda de bous del 1997 en compte de cobrir les protestes multitudinàries un any després de la dana
Notícia: Víctimes de la dana reclamen “veritat, justícia i reparació”
Comparteix
Centenars de persones omplin el Teatre Olympia de València per a recordar les 229 víctimes mortals, un any després de la tragèdia
Notícia: Les Corts del regne València (II)
Comparteix
La memòria històrica del regne ens permet comprendre com es forja la valencianitat, i com s’enforteix, especialment, en conjuntures difícils. I ara en vivim una.
Notícia: El ciutadanicidi i la dana
Comparteix
El ciutadanicidi es consuma quan la gent deixa d’esperar res de les institucions i estes deixen d’esperar res de la gent, més que la submissió

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa