La història de la música està plena de cançons que naixen a partir d’experiències que viuen els artistes o persones properes a ells i amb les quals s’inspiren per a compondre. Després d’un any de la dana viscuda al País Valencià, molts artistes hem apostat per fer les nostres pròpies cançons, cadascuna diferent d’una altra. No sé si tots els que hem decidit fer una cançó sobre la dana hem tingut el mateix pensament abans de fer-la: “És ètic?”. En tot cas, pensem que sí, perquè si no, no haguérem publicat les cançons. A més a més, alguns artistes han decidit destinar els beneficis de la cançó per als damnificats.
Quan la realitat colpeja amb tanta força, és inevitable que la música es convertisca en un poder d’altaveu i d’un reflex del que s’ha viscut. En el cas de la meua cançó “20:11 DANA”, he notat que algunes persones s’han sentit incòmodes amb la segona part de la cançó quan cride explícitament: “Mazón dimissió”. A les manifestacions era el crit habitual, i a partir d’això, hem aconseguit la petita victòria de la seua confusa i impresentable “dimissió”. Quan faig una cançó protesta pretenc que el missatge quede clar i pense que, incloure-hi la frase que cridàvem a les manifestacions, podia ser un element molt identificatiu del que és la lluita per la reconstrucció del poble valencià.
No vull parlar més sobre la meua cançó. Les altres que s’han publicat em pareixen igual de necessàries.
Es veu clarament que en el rap la protesta està present. La cançó “20:11” de Sociologia Animal parla clarament dels fets mostrant la tristesa i la ràbia mesclades: “Els que has votat han provocat la desgràcia més gran dels últims anys, assumeix les responsabilitats”.
Per altra part, “Quan el cel es tanca” de Bèrnia, amb eixe sentiment a flor de pell, amb la suavitat del piano i la veu que acompanya tan bé amb frases com “La nostra terra lluitarà i tots junts renaixerem” o la cançó de Feliu Ventura amb Botifarra, La Maria, Vicent Torrent, Miquel Gil i Titana, en què anomenen els llocs afectats per la catàstrofe: “Pense en la Plana d’Utiel; l’Horta Sud i la Ribera i la Foia de Bunyol, on sona un nom que és ara ja un malson”.
Però, per descomptat, la cançó “Lladres de sobretaula” ha sigut la més nomenada pel poble valencià, ja que hi participa Panxo, cantant de Zoo, que van anunciar la seua retirada. La publicació de la portada de la cançó va donar molt per a parlar en xarxes socials. Tots esperàvem la tornada del grup, però es va fer en forma de recordatori de la dana. Amb un joc entre les paraules “sobre”, donant a entendre la corrupció del Partit Popular, i “sobretaula”, referint-se al dinar que estava fent Mazón eixe 29 d’octubre mentre la gent s’ofegava.
Els artistes tenim la necessitat d’expressar, i de no callar. Ho fem a la nostra manera, amb música. Ho continuarem fent, com ho hem fet fins ara també a les manifestacions.
