La ignorància i la caiguda dels valors democràtics

Potser no hi ha major ignorant que aquell que ignora fins i tot la pròpia ignorància. Que no sap que no sap, vaja, al contrari que Sòcrates, de qui Plató reporta la coneguda sentència del “Només sé que no sé res” amb què l’atenenc pretenia desmuntar la pretensió de saber alguna cosa amb absoluta certesa. La història, per desgràcia, sol fer poc cas dels filòsofs més entenimentats, o els empeny a beure cicuta, i en canvi alimenta fins a la sacietat els convençuts de pedra picada, ignorants de la pròpia ignorància. Els temps actuals han tornat a decantar la balança cap a l’única raó de la força capaç de doblegar la força de la raó: la força bruta, la violència armada, el control eficaç de l’entrellat del poder. Així van enfonsant-se, com vaixells massa vells, els valors democràtics fundats en la raó pràctica dels consensos, l’equilibri dels drets i els deures, l’ideal universal de la dignitat humana i el respecte per la vida. Si mai l’havíem abandonat del tot, ara tornem de ple al camí de la guerra global, màxima expressió de la raó de la força, la que no pretén de cap de les maneres actuar sobre les causes que alimenten les desigualtats, els conflictes i el patiment humans sinó simplement vèncer i exterminar l’enemic, silenciar les veus crítiques, augmentar els beneficis i els privilegis a costa del dolor que provoca a la immensa majoria de la poblacó mundial. Tot el sistema depredador, encara sostingut amb l’aparença de democràcies formals, col·lapsa quan homes com Trump, Putin o Netanyahu capitanegen poderosos estats amb absolut menyspreu per les forces de la raó i els drets humans més elementals. Els sàtrapes dels nostres dies són nombrosos, fanàtics convençuts de la seua omnipotència. Segurament la majoria d’aquests acaparadors compulsius de poder són casos de manual psiquiàtric. Ja ho dirà la història escrita i les biografies, que sempre arriben a destemps. Però a fi de comptes no hi són per casualitat, ni com a fruit natural de l’evolució política i social, tampoc per mèrits propis com la prudència, la saviesa o la intel·ligència, valors que teníem com a inherents a l’exercici del govern, avui convertit en una mena de tir al plat a cegues. Són el resultat d’una fallida democràtica en tota regla, l’excepció (esperem almenys que ho siga) feixista que torna per intentar imposar l’ordre imperial favorable als seus interessos insaciables. Perquè la malura s’estengués tan ràpidament per tot el món calia abans arrancar els últims brots de raó i aïllar la seua força amb tota la indústria pesada que es dedica a fabricar la confusió, la ignorància i la mentida. Calia també donar peixet, l’antic pa i circ, a les masses de ciutadans beneficiades amb les engrunes pel poder colonial i neutralitzar l’ancestral anhel de revolució i més vida fent-los creure que vivien en el millor dels mons possibles. Les hienes apareixen quan el cadàver encara tebi del món comença a podrir-se, en el pitjor moment, quan els problemes a escala planetària amenacen de fer-se irresolubles. Sobre la terra devastada de Gaza i el país dels palestins els voltors fan els seus càlculs de negoci. Amb la força de les armes, la ignorància s’estén arreu i és pretensiosa i cruel, inhumana. Trump és tal vegada el millor exemple del que pot donar de si un capitalisme desbocat incapaç de controlar-se ni fent servir les pròpies regles, l’invent democràtic que el reietó considera un vestit vell que cal llançar a la brossa. Ens pot semblar ridícul i patètic i sens dubte ho és d’una manera tan extrema que il·lumina els pitjors precedents històrics, una mescla de l’histrionisme de Hitler, l’impuls homicida i sanguinari de Calígula, l’antipolítica cruel de Franco, les obsessions assassines de Stalin que tan bé expliquen Putin i tants altres delirants a qui els poders van entronitzar per a desgràcia del món. Ens pot semblar que cada vegada que tanca el puny i obri la boca, l’emperador Trump va nu, però això l’ignorant no ho veu perquè és aliè al mínim sentit del ridícul, víctima dels seus deliris de grandesa. Els sàtrapes cauran sens dubte amb estrèpit, però és possible que la seua caiguda ens arrossegue a tots en una guerra absurda. Tan de bo que sapiguem reaccionar a temps. Perquè a un ignorant li calen bones lliçons de civisme i revolta que l’aparten del poder com a enemic públic número u d’un món ja prou exhaust.

Et pot interessar