Un dogal que ens estreny de mica en mica, així es com sempre he vist el PSOE. Des de la seva refundació a Suresnes de la mà del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), fins a l’aplicació de l’article 155 al Principat. La seva raó de ser no era una altra que reconstruir la nació espanyola des de les cendres de la dictadura, sense que es modificara el poder real, per tal de mantenir funcionant el suport poblacional i territorial al capitalisme que va sustentar la dictadura i ara està sota les decisions del governs nomenats democràtics.
Ara, el corifers de sempre ens amollen a la cara que ens cal un tercer botànic. Amb un únic argument real: si no guanya el botànic, la desaparició del nostre Poble i la pèrdua de drets socials serà més rapida. Evidentment ells diuen que si guanyen els altres es perdran els drets socials i «nacionals» dels que ara, capitanejats pel PSOE, gaudim. Però és fals, la qüestió no es dirimeix entre tenir o no tenir, sinó entre perdre’ls més ràpidament o més lentament. No és una qüestió qualitativa, és quantitativa. I per això veig el PSOE i Compromís com el dogal que a poc a poc s’estreny al voltant del nostre coll, ofegant, fins que desapareguem, primer les nostres característiques diferencials, la llengua per descomptat, però també el territori, o realment algú creu que avui el territori de la «Comunidad Valenciana» té més consciència de pertànyer a la «Comunidad» o menys? Sabem, perquè acaba de sortir una enquesta que després de tants anys de democràcia, diuen, el català perd parlants, que de res ha valgut que li canvien el nom, de res ha valgut la Llei d’ús etc., i els que ens animen a un tercer Botànic ens diuen que amb els altres espanyols hauria sigut pitjor. Certament així és, però torna a ser una qüestió de velocitat. El PSOE no vol un redreçament del País Valencià com no vol reconèixer el nostre dret a decidir, sempre, i dic sempre lluitarà contra tot allò que siga construir un País que no siga el seu. I podríem també fer un paral·lelisme amb l’economia, la propaganda ens diu que estem millor, però la gent no pot omplir la cistella de la compra, globalment som més pobres ara que adés, el que estan fent és repartir la misèria, la percepció és que ara més gent té una mica més (no tenien res), però allò que s’amaga és que molta més gent té menys. Aquest «menys» s’ha d’explicar, té menys perquè té pitjors serveis mèdics, pitjor sistema educatiu, pitjor accés en temps a la pensió i alhora pitjor pensió, pitjor qualitat ambiental, ací recordem la MAT, els megaprojectes de plantes solars, el que ens duu a tenir pitjor territori. Però la sensació és que tenim més diners, i la realitat és que per a tenir el mateix que abans s’ha de treballar molt més. Aquest estat de coses fa insostenible el sistema, i novament no és una qüestió qualitativa, és quantitativa, ens diuen els botanístics, que amb els espanyols més de dretes la cosa seria pitjor, i efectivament seria pitjor, en termes de velocitat, tot i que el resultat final serà el mateix: desaparició del nostre País, apuntalament del capitalisme, depredació del territori i empobriment generalitzat.
