Si un servidor començara a parlar d’aigua a la terra i la seua condició d’imprescindible per a la vida, molt probablement seria titllat de vulgar; més encara, si cap, d’insuportable. Per la qual cosa m’abstindré, només recordaré d’ella tres coses ben significatives a la ment de molts: el planeta que habitem està cobert per 2/3 parts del líquid element; d’elles el 3% d’aigua dolça, de la dolça el 98% està congelada, i per eixe motiu només tenim accés els vora 8.000 milions d’humans que l’habitem al 0,01%. La seua escassesa, per tant, desemboca en interminables «guerres» per ella.
Ací al nostre País, en sabem prou d’això. Raimon amb naturalitat ens parla de l’escassesa i la contrària, els bots i barrals: «Al meu país la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa. Si plou poc és la sequera. Si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a l’escola. Qui li dirà com s’ha de ploure…» Amb eixa premissa, els valencians i valencianes amb l’exemplar i efectiu diàleg que ens caracteritza, on sempre ix guanyant el «pare estat» just i justicier faedor i aconseguidor de totes les coses, apaivaga les disputes per l’aigua de manera salomònica, és a dir: sí o sí.
Així que ara mateix, n’ha pres dues gruixudes que la nostra incansable organització ecologista Agró denuncia, amb desacord junt amb altres plataformes ecologistes, sindicals i socials representades en la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua del Xúquer, com és l’aprovació en el Consell d’Aigua de la Demarcació del Xúquer, del Pla Hidrològic 2022-2027, que pròximament passarà a l’aprovació de l’òrgan superior el «Consejo Nacional del Agua». Una acció per a persignar-se i resar el rosari. Aferme.
El Pla hidrològic aprovat, diuen les organitzacions, «representa un retrocés respecte a l’esborrany que es va sotmetre a consulta pública, i suposa una amenaça per al futur del Xúquer i de l’Albufera, tenint en compte el desafiament del canvi climàtic. S’ha cedit als interessos privatius i als distints lobbys, entre ells els de la Manxa Oriental i el Vinalopó, en detriment dels nostres recursos.»
«Si l’objectiu principal era donar compliment a la Directiva Marc de l’Aigua, que fixa el 2027 com l’última oportunitat d’assolir el bon estat dels nostres rius, aqüífers i zones humides, aquest Pla, tal com ha eixit, no complirà aquest important objectiu. Els avanços aconseguits respecte a l’anterior Pla de 2016 són clarament insuficients, en un context de canvi climàtic –remarquen- que afectarà notablement els recursos hídrics, i no servirà per a frenar el deteriorament de les nostres masses d’aigua com són el Xúquer, l’Albufera i els afluents i ecosistemes associats.»
Fent un incís, de la meua banda dir que, en un article d’un servidor, publicat per La Veu el 29/11/2014, titulat «El Xúquer, rei Mare?», hi parlava de l’agonitzant estat del nostre riu, i de l’Albufera, així com alguns indrets del voltant, com l’Assut de la Marquesa, la séquia de la Ratlla entre Silla i Sollana, i algunes altres circumstàncies del moment, que com es pot veure són ben redundants.
Tornant al fil, recorda una vegada més Xúquer Viu que: «Aspectes fonamentals com la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, els cabals ecològics, les assignacions ambientals per a l’Albufera, el transvasament Xúquer-Vinalopó, o la modernització de regadius no s’han resolt de manera satisfactòria i no solucionarà la situació precària en què ens trobem». Al mateix temps puntualitza els inconvenients d’aquesta manera:
«El Pla Hidrològic no resol sinó que agreuja la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, que és el principal responsable del declivi del Xúquer en les últimes dècades. Els cabals ecològics per al Xúquer i altres rius són insuficients, incomplint la metodologia establerta en alguns punts… Especialment preocupant és la situació del cabal en els trams d’Antella, Sueca, Cullera i la desembocadura… Sols el riu Albaida experimenta un augment del cabal mínim. L’anunci d’un nou transvasament de 18 m3 al Vinalopó és completament inacceptable. El propi Pla reconeix la gravetat de la situació futura., a establir un dèficit de 250 hm3 en el Xúquer. No es garanteixen els cabals ambientals per a l’Albufera. L’assignació per al parc natural de l’Albufera és insuficient i no hi ha una aportació directa d’aigua del Xúquer… Dels 210 hm3 assignats, com a cabal ecològic, només es justifica la procedència de 15 hm3, quedant altres 45hm3 sense garanties. No hi ha garanties de que es compense adequadament la pèrdua de cabals per a la modernització de regadius… El què si està clar és que les perdudes del Xúquer no seran compensades en el futur pla.»
Per a més inri «La Acequia Real del Júcar» ha plantejat recentment la cessió d’aigua per a Almeria durant 5 anys, a raó de 10 hm3 anuals, tot atenent una petició del ministeri d’Agricultura, al bescanvi de realitzar el ministeri obres de modernització del regadiu, cosa que permetrà rebre als regants, diuen, 15 milions d’euros. Garanties? Ah, qui sap això?, vistes les promeses d’escometre la modificació del finançament autonòmic promés, caduc des de fa un bon grapat d’anys. Tot recordant que la Manxa, ves per on, es manifesta en contra.
Com que el president del Consell i la consellera d’Agricultura, tot per no refiar-se dels de ponent, menystinguts com estan i estem, alguna cosa insubmisa haurien de dir al respecte, vos deixe amb un bon «consell» del mestre Fuster en aquest seu aforisme; «No desertes, rebel·la’t –si pots, és clar» Joan Fuster és de por, categòric i a la vegada relatiu. Per tant crec que, el nostre govern, desertarà i no es rebel·larà. Adéu-siau
