Fins a tal punt, els dilemes ens acompanyen, ja des de la mateixa infantesa, que es podria dir que la vida consistix, potser, en dilemes.
I si bé, podem reformular-los, no podem deixar d’enfrontar-los. L’optar no optar de la jove coqueta de Jean Paul Sartre1 -que pretén compaginar els avantatges de dos opcions contradictòries- és voler l’impossible i porta a la paràlisi de l’acció i el balafiament de la vida.
En aquest article, més que presentar una llista de dilemes específics, n’oferirem un conjunt en forma de categories en oposició – a ampliar pel lector – i a concretar per ell mateixa d’acord amb les seues preferències.
- Existir / pseudoself –falsa autoimatge.
- U mateix / l’Altre.
- Autonomia / dependència.
- Autoimatge + / Autoimatge –.
- Autoestimació / Automenyspreu.
- Empatia / indiferència.
- Altruisme / Egoisme.
- Lleialtat / deslleialtat.
- Solitud / companyia.
- Principi del desig / principi de realitat.
- Enfrontar / evitar.
- Superació / inferació.
- Aprofitar les oportunitats / desaprofitar-les.
- Propi / comú.
- Dins / fora.
- Construcció / destrucció.
- Objectivitat / subjectivitat
- Sí / no.
- …
We came tot the parting of the ways. I took the harder road, and that made all the diference2.
Amb aquests versos, el poeta, Robert Frost, mostra com és de transcendent en la vida una bona tria en un dilema. Tant que ens convindria fer-la ajudats per un bon advocat del diable que, des de la lleialtat, ens posara totes les pegues possibles a les opcions que tinguem a fi que la triada siga la més adequada per a les nostres finalitats. I la vida ens ho agrairà.
(1) Veure The Loneliness of the Long Distance Runner. Eugeni Gregori-Climent. Diari La Veu.
(2) Arribarem junts a la cruïlla. Jo vaig prendre el camí més difícil i això ha fet tota la diferència.
