Enguany la Diada s’ha presentat especialment plaent per la recuperació de la capçalera Diari La Veu del País Valencià, un projecte cooperatiu que ha renascut progressivament des del mateix moment del tancament del Diari la Veu el desembre de 2019. El pla de la direcció ha sigut, des d’aleshores, situar els lectors en el centre del compromís per recuperar una empresa de país. Al meu entendre, un encert que pot esdevenir referencial. El banc de proves d’estos dos anys llargs es va anomenar Nosaltres La Veu i no ha deixat d’oferir mostres d’una veritable voluntat de vertebració; primer, amb el dossier cultural La Veu dels Llibres i, més tard, amb la incorporació de diverses seccions i de nombroses columnes d’opinió. De nou, la societat civil ha gestat una primavera per al periodisme autocentrat en valencià, una veu de llibertat benvinguda que hauria de tindre per objectiu l’excel·lència.
La premsa escrita en valencià no ha deixat de traure el cap durant el segle xx i xxi, encara que sempre s’han donat les circumstàncies apropiades per a l’execució. En les darreres dècades les revistes mensuals, quinzenals i els setmanaris han anat quallant i subsistint –o això percebo com a subscriptor–, però les desenes de capçaleres de la premsa diària –digital– que han aparegut en el darrer sexenni no eren més que un gran bluf. Dic bluf i em ve al cap La Traca de Carceller i l’èxit de la premsa satírica silenciada a cop de fusell. No podem parlar en el cas del Diari La Veu d’un èxit empresarial com el de Carceller i menys quan la direcció del Grup ha assumitles deficiències del pla d’empresa, però sí que ens podem referir al silenci perpetrat a cop de silencis. En qualsevol cas, sense retrets, comença a oir-se una veu que voldríem que subsistira enmig de la ferocitat del mercat, entre altres coses per honesta.
Del Diari La Veu del País Valencià se’n beneficia el país i la democràcia perquè la societat valenciana guanya una veu que hauria d’anteposar la realitat a la farsa i la utòpica excel·lència a la reproducció maquinal de les notes de premsa. Se sent com comença a petar de lluny la traca perquè el Diari La Veu pot ser un espill per al bon periodisme, un espill per al conreu del llenguatge periodístic en valencià. I entre tants d’espills per emmirallar-se, no hauria d’acabar tot sent un miratge. Els lectors tenim la responsabilitat de donar el suport al diari perquè la informació siga de qualitat i el diari, la d’oferir la veu de l’honestedat. Aquest dilluns, 25 d’abril, des de la Ribera del Xúquer, va començar a estendre’s una veu d’esperança i de sinergies col·lectives, de normalitat.
