El 23 de maig hi ha convocada una vaga. Una vaga del professorat de l’ensenyament públic, naturalment. Dic «naturalment», perquè cada vegada que la societat s’enfonsa en el desastre o es troba davant d’una injustícia palmària, els primers que sembla que han de perdre la paga i plantar cara han de ser sempre els mateixos: els professors de les escoles i instituts públics. No els professors de les escoles i instituts concertats, alerta. Ni la gent que treballa en unes altres professions. Els treballadors de les òptiques o els de les perruqueries canines, per exemple. Quan de temps fa que no hi ha una vaga dels treballadors de les òptiques, si és que n’hi ha hagut mai? Vull dir que tota la responsabilitat de queixar-se en nom de tota la societat es deixa caure, exclusivament, una vegada i una altra, sobre el mateix personal.
Perquè una cosa ha de quedar ben clara: a pesar de la propaganda que estan escampant els sindicats, els professors que anirem a la vaga el 23 d’abril ho farem fonamentalment per una sola cosa: per defensar el valencià, per plantar cara al Pp i Vox per l’odi malaltís que mostren cada dia contra la llengua catalana. Els sindicats no ho han entès. No anirem a la vaga per cap motiu corporatiu. No anirem a la vaga per reclamar «una millora de les condicions laborals i salarials». No anirem a la vaga per «increments retributius», ni «per reducció d’hores lectives». No. No anirem a la vaga per totes aquestes reivindicacions, que en un altre moment menys amarg podrien ser legítimes.
No conec cap company, dels que cada dijous ens posem la samarreta de «la llengua no es toca», disposat a fer una vaga ara mateix per motius salarials. Ni perquè s’ha paralitzat el pla de reformes i construcció d’edificis escolars que aprovà l’anterior govern. Ni perquè aquesta o aquella assignatura de Valors Cívics i Ètics es preveu que perdrà hores lectives. Tot això pot ser important, o unes reivindicacions sí i unes altres no, però no és el moment de barrejar les coses.
De fet, si els sindicats preveien que se sumaria més gent a la vaga acumulant possibles motius de descontentament, han aconseguit exactament el contrari: molta gent està pensant si farà o no farà la vaga perquè l’objectiu principal, que és la defensa de l’educació en valencià, ha quedat mig soterrat per tanta i tanta xerrameca sindicalista. Més encara: és un error colossal haver plantejat la vaga com un enfrontament entre l’ensenyament privat i el públic. La llengua és de tots. I ha de ser la vaga de tots. És cert que no hi ha prou escoles concertades amb plantejaments decidits a favor de l’ensenyament en valencià. Però n’hi ha moltes. Jo tinc una llista ben llarga. I no són escoles de «nens rics», ni de bon tros. I també el seu professorat ha de fer la vaga pel valencià. No és una vaga «per l’escola pública», només. No és una vaga per beneficiar cap partit polític, perquè els problemes començaren amb l’irresponsable Pla Plurilingüe de l’anterior govern. És una vaga per salvar el valencià. Perquè el seu pilar fonamental és l’escola. Fem la vaga.
