El 5 d’octubre se celebra el Dia Mundial de les Docents. La data va ser decidida per la UNESCO i l’Organització Internacional del Treball per posar en valor la tasca del personal que treballa en els centres educatius d’arreu del món.
Enguany, aquesta data adquireix una significació especial en situar-nos en un context caracteritzat pels efectes de la pandèmia i les diverses crisis que repercuteixen a tots els estats del món. Una afectació que incideix, en especial, la classe treballadora, incloent-hi les treballadores i treballadors de l’ensenyament. Una situació que vulnera els drets de les xiquetes i xiquets i dels joves, en molts països del món, en no rebre l’ensenyament en unes condicions adequades o, fins i tot, en no rebre’l, com passa amb les xiquetes a l’Afganistan o a altres indrets. També afecta, però, els drets laborals del personal docent que, molt sovint, té unes condicions laborals molt precàries o és perseguit pel desenvolupament de la seua tasca educativa o per l’exercici de l’activitat reivindicativa quan exigeix millorar-les o no se li reconeix ni valora el seu treball.
En aquest marc, el tema triat per a la commemoració del 2022 ha estat: «La transformació de l’educació comença amb les i els docents» per posar de relleu la situació dels drets laborals i l’accés a les oportunitats del desenvolupament professional dels i de les docents. Més enllà dels esdeveniments oficials que se celebraran per part de la UNESCO, l’OIT, UNICEF i la Internacional de l’Educació, aquesta data se celebrarà arreu del món en els centres docents amb actes de tot tipus però amb uns elements comuns: la universalització de l’educació; la reivindicació i la valoració de la professió; la necessitat de tindre unes condicions laborals dignes i l’exigència de la participació de les treballadores i treballadors de l’ensenyament en la presa de decisions sobre tot allò que afecta el sistema educatiu i la gestió dels centres docents.
En aquest sentit, les paraules de Mugwena Maluleke, vicepresident de la Internacional de l’Educació i secretari general del sindicat sud-africà de docents South African Democratic Teachers Union, a la Cimera sobre la Transformació de l’Educació, que va tenir lloc el mes de setembre passat, tenen un interès especial: «necessitem reconèixer les persones docents com a figures clau per a la transformació de l’educació. Són a l’aula amb els estudiants cada dia, són experts en educació. Han de participar en la presa de decisions! Sense docents no hi ha cap transformació!». La Internacional de l’Educació representa més de 32 milions de docents i personal de suport educatiu afiliat a sindicats de tot el món.
Unes altres paraules d’aquesta Cimera, que també cal tenir en compte, són les de Johanna Jaara Åstrand, vicepresidenta de la IE per a Europa, que va advertir que, a escala mundial, caldrien 69 milions més de docents per poder assolir l’objectiu d’una educació de qualitat per a tots d’ací al 2030. A més, va afegir que «si volem transformar l’educació, l’única via possible és la inversió. No hi ha cap altre camí. L’única manera de suplir l’escassetat de docents és invertir en la professió». Åstrand va reclamar justícia fiscal i que el Fons Monetari Internacional deixe d’imposar restriccions a la despesa destinada a salaris públics en educació a tots els països on hi haja escassetat de docents. Unes reivindicacions, en especial les referides a la justícia fiscal, que ara mateix estan de màxima actualitat a l’estat espanyol amb una cursa per rebaixar impostos i amb el Pacte de Rendes que s’impulsa des dels agents socials. Està molt clar que una rebaixa generalitzada d’impostos afectarà serveis públics com l’educació i la sanitat i no pal·liarà els efectes de la crisi entre els sectors socials més vulnerables i la classe treballadora. El que es necessita, entre altres mesures, són: una reforma fiscal progressiva que siga real i efectiva, una revaloració dels salaris i pensions, la potenciació dels serveis públics i regular els preus màxims dels subministraments i dels aliments bàsics. Aquestes mesures també afecten el personal docent que viu immers en la mateixa situació que la resta de les treballadores i treballadors i de les famílies del seu alumnat.
D’altra banda, David Edwards, el secretari general de la Internacional de l’Educació, va ser molt clar en la Cimera sobre la Transformació de l’Educació en afirmar que «la transformació de l’educació és important perquè les solucions a totes les crisis a què ens enfrontem comencen per l’educació. Ja siga la crisi climàtica, la crisi de seguretat alimentària, la crisi de la democràcia o la crisi provocada per conflictes, totes es poden remuntar a l’educació. Ens hem de mostrar ambiciosos, però és essencial que el finançament s’equipare també a les ambicions que establim». En aquests moments, l’eixida de les crisis ha de ser una de les prioritats dels governs, però no de qualsevol manera. Ens cal una eixida democràtica i transformadora que servisca per capgirar la situació actual de despossessió i pauperització de la classe treballadora i d’atac i mercantilització dels serveis públics, com l’educació i la sanitat, per aquells que pretenen fer negoci amb els nostres drets.
Per això, la celebració del 5 d’Octubre és un bon moment per exigir una transformació de l’educació que compte amb les i els docents; per reclamar més i millor educació; més i millors drets laborals; més gestió democràtica i més participació del professorat i de la comunitat educativa en les decisions i en la determinació de les polítiques educatives al nostre País Valencià, a l’Estat i al món.
