En la maleïda DANA que hem tingut fa tres setmanes no s’hagueren pogut evitar les inundacions i els extraordinaris danys materials de cap manera, ateses les construccions i edificacions per a vivendes i per a servicis diversos en zones inundables i la magnitud de l’extraordinària avinguda d’aigua, i atesa la falta de construccions previsores de riuades i barrancades com esta, però les morts o gran part dels decessos sí que s’hagueren pogut evitar i eixa DANA hauria servit d’avís horrible, però no hauria marcat eixe dia-nit de la catàstrofe tant com l’ha marcat i el marcarà, si els sistemes i accions de prevenció i emergència i els principals encarregats de fer-los funcionar hagueren actuat com s’ha actuat en altres ocasions, com en la segona DANA d’enguany, com en la de 2019 i com en altres.
A banda de l’actuació (o no actuació) incompetent i irresponsable d’alguna autoritat u es pregunta com és possible que els avanços científics i tecnològics que tenim ara, i també des de fa molt de temps, no hagen servit per a previndre, evitar o pal·liar tanta desgràcia com la que ha ocorregut. Com és possible que en estos temps de revolució digital, hipercomunicacions i algoritmes, amb capacitat per a quasi tot, com diu la politòloga Fernanda Escribano, els que devien comunicar el risc a la població amb antelació suficient no foren capaços de fer-ho?
Les mesures constructives de seguretat per inclemències del temps costen projectar-se i fer-se realitat, perquè les obres de desviament, de canalització, de contenció de les aigües no van al mercat, i això pot esperar, i els grans aparcaments per tal que els cotxes no contribuïsquen a més desgràcies, també poden esperar. I en canvi, sí que ha valgut que s’edifiquen vivendes i llocs de servicis i d’oci en zones de possibles inundacions. Ja se sap que les riuades i les barrancades sempre van a buscar els seus llocs naturals, si no tenen conduccions i canalitzacions per a on discórrer sense causar calamitats. I esta descomunal DANA ha sigut demostrativa del canvi climàtic que ja tenim ací i ens hem de preparar per a això.
Amb tota la informació que es té, se sap que les autoritats amb competències per a este tipus d’emergències fallaren, per no dominar ni saber les accions necessàries, per ignorar els recursos que tenien a l’abast i la seua utilitat, per no estar algú o alguns a on devien, per falta de coordinació i per desconfiança i distanciament entre el govern autonòmic i el central. Davant d’un cataclisme com el que s’albirava, no haurien de valdre autoritzacions ni fer valdre competències legals per a actuar. Ha d’estar tot a punt i actuar sense esperar permisos, i han d’haver-hi unitats d’emergència preparades, i no suprimir-ne cap, sense crear-ne més operatives. I tot amb un comandament únic.
En tot cas, en esta DANA, i pel que va sabent-se, s’hauria d’haver actuat i operat de manera diferent, i s’hauria evitat molta desgràcia. Entre els canvis necessaris, a més de les necessàries prohibicions de construir habitacles en zones inundables i de la construcció de canalitzacions adequades, calen mesures legals d’actuació que no donen lloc a interpretacions ni discrepàncies polítiques.
El Partit Popular ha demanat invalidar la candidatura de la ministra Teresa Ribera per a exercir de vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, amb l’acusació d’absència i deixament de funcions en els dies clau de la DANA. Però per a predicar amb l’exemple, este partit hauria de promoure, primer que res, la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, que va estar desaparegut durant hores el dia 29 d’octubre, irresponsablement. Per això i per la seua incompetència en la gestió en general de la resposta al desastre, este home deu assumir responsabilitats, dimitint i deixant el seu lloc de president de la Generalitat a un diputat o una diputada del seu partit en les Corts Valencianes. En eixe sentit, és molt indicada i pertinent la proposta de Diana Morant, ministra i secretària general del PSPV-PSOE, d’oferir el suport al PP per a substituir a Carlos Mazón per un altre diputat o diputada del mateix partit en la Presidència de la Generalitat. I una cosa que llevaria crispacions i xocs en la gestió de la recomposició de les grans zones assotades per la DANA i per altres discrepàncies, seria pensar en un govern de concentració, d’obligada presència de PP i PSPV-PSOE, i convenient participació de Compromís. Eixe tipus de governança moltes vegades està pensat per a casos i èpoques necessitats de col·laboració i d’unió de tots els components polítics i socials d’un país, d’un territori, etc. Actituds i accions que ara, i més avant també, fan i faran molta falta.
