El 28M va ser un colp dur, d’eixos dels quals costa recuperar-se. A la Vall d’Uixó, malgrat haver augmentat en nombre de vots i regidors no va ser un gran dia. La seu no estava per a celebracions. Després de tant d’esforç, tanta lluita, la dreta tornava a guanyar les eleccions al nostre país i prompte tornaria al poder. De res havien servit 8 anys plens de bona gestió i de ser referents a l’àmbit estatal i internacional.
Semblava que les dades que han millorat en tots els àmbits no eren suficients per a mantindre el Govern de la Generalitat Valenciana. Aquella mateixa nit vaig sentir: «Ens ha guanyat un “que te vote txapote”». I a voltes, moltes voltes de fet, les eleccions no les guanyen els millors, sinó qui millor mobilitza al seu electorat i desmobilitza els seus adversaris i aparentment la dreta ho va aconseguir amb gran èxit.
Tanmateix, el 23J tornem a tindre una altra oportunitat, ara pel que fa al Govern de l’Estat d’aturar la barbàrie, d’aturar la regressió, d’aturar l’odi. El 23J no podem quedar-nos a casa com sí que va ocórrer el darrer 28M o les conseqüències seran inassumibles.
A casa, últimament, no parlem massa del futur. A dintre meu sé que la mare no vol que arriben les 20:00 h del 23 de juliol. La mare té molta por, té molta por pel seu fill. Ella no vol que torne a l’armari o que vaja pel carrer i m’apallisse ningú. En canvi, jo soc més optimista, sempre ho he sigut. M’agrada confiar i pensar que el dia de les eleccions la majoria progressista que habita el nostre Estat eixirà a aturar aquesta barbaritat.
Ara m’adrece a tots i totes vosaltres. El 23 no perdeu l’oportunitat de donar la vostra opinió. Si no voteu per vosaltres, voteu pel vostre veí trans, pel cambrer del vostre bar de sempre que no li paguen les hores extra, pel migrant que va perdre la seua família en una pastera, per la dona assassinada pel seu marit. Hi ha molts motius per anar a votar aquest 23J i cap per quedar-se a casa.
