Hi ha decisions polítiques que defineixen molt millor un govern que qualsevol discurs institucional. La del Consell presidit per Juan Francisco Pérez Llorca d’impulsar un estudi sobre el suposat impacte de la immigració en la delinqüència n’és una. No perquè aporte cap solució als problemes reals de la ciutadania, sinó perquè evidencia fins a quin punt el Partit Popular ha assumit el marc ideològic de la ultradreta.
No es tracta d’una iniciativa orientada a millorar la seguretat o la convivència. És una operació política que pretén alimentar la sospita sobre un col·lectiu concret, convertir les persones migrants en un boc expiatori i desviar l’atenció dels problemes que realment preocupen la majoria de la societat valenciana: l’encariment de l’habitatge, la precarietat laboral, les llistes d’espera sanitàries, les retallades en els serveis públics, les desigualtats socials o la falta d’oportunitats per a una part important de la joventut.
Quan un govern deixa de buscar solucions i comença a buscar culpables, la democràcia s’afebleix. I quan els culpables són assenyalats pel seu origen, la seua nacionalitat o el color de la seua pell, el que s’està normalitzant és un discurs xenòfob incompatible amb els principis més elementals d’un estat democràtic i de dret.
El País Valencià és una societat diversa, plural i oberta. Ho ha sigut històricament i ho continua sent hui. La nostra realitat s’ha construït amb les aportacions de persones vingudes de molts llocs que treballen, estudien, investiguen, emprenen, ens curen, ens cuiden i ens eduquen, sostenen sectors sencers de la nostra economia i contribueixen cada dia al progrés col·lectiu del nostre país. Sense aquesta aportació seria impossible entendre la societat valenciana actual.
La diversitat no és un problema. És una riquesa que ens enforteix com a societat. La pluralitat no és una amenaça. És una expressió de la democràcia. La convivència no es construeix sembrant por ni alimentant prejudicis, sinó garantint drets, igualtat d’oportunitats i justícia social.
Per això resulta especialment greu que el president Pérez Llorca haja decidit convertir el Consell en una corretja de transmissió de les propostes de Vox. Amb aquest tipus d’iniciatives no governa per a tota la ciutadania, sinó que assumeix els plantejaments d’una extrema dreta que necessita crear enemics interns per justificar el seu projecte polític.
Les dificultats que pateix la societat valenciana no tenen el seu origen en la immigració. Tenen molt més a veure amb decisions polítiques que afavoreixen els interessos d’una minoria mentre debiliten els serveis públics, precaritzen el treball, dificulten l’accés a un habitatge digne i incrementen les desigualtats.
És molt més fàcil assenyalar els més vulnerables que afrontar els privilegis dels qui concentren la riquesa i el poder. Aquesta és la vella recepta del populisme reaccionari: dividir la societat perquè no s’unisca per defensar els seus drets.
La immensa majoria de la societat valenciana no comparteix aquesta manera d’entendre la política. Sap que la convivència és incompatible amb els discursos d’odi i que els drets humans no depenen del lloc on una persona haja nascut. Sap també que els problemes socials no es resolen perseguint els més febles, sinó combatent les causes de la pobresa, la desigualtat i l’exclusió.
El futur del País Valencià no es construirà sobre la por, la discriminació o la confrontació entre persones treballadores. Es construirà reforçant la cohesió social, defensant els serveis públics, garantint els drets de totes les persones i assumint que la diversitat i la pluralitat són un patrimoni col·lectiu que cal protegir i potenciar, no un problema que cal instrumentalitzar electoralment.
Perquè una societat que assenyala els seus veïns pel seu origen acaba posant en risc la llibertat i la dignitat de tota la ciutadania.
