No cal ser massa llest ni pensar de manera crítica per a saber on podem situar el País Valencià en qualsevol rànquing que triem. Ja siga en el de l’economia, en el social, dins el nivell de pobresa o en el camp de la política… I com deia Sancho Panza en un dels seus diàlegs: «No digo más aunque pudiera».
Efectivament. És força difícil trobar un marc de referència on es puga situar la nostra terra en els primers llocs. Això ens du a tindre una visió negativa, nefasta i depriment entre la gent que ens preocupa el país. I, encara pitjor, si voleu és que aquesta imatge s’ha transmès a l’exterior. I en això els espills fan d’augment i sembla que no hi haja per on tirar.
I el problema no és únicament la situació present. La qüestió és més seriosa, i en eixe assumpte moltes de les veus que apareixen per ací clamen regirant en els problemes.
Al final, llegint i observant, si mirem més enllà de tanta festa lluïda, de les notícies diàries de la dana o de la vida quotidiana, podem observar que les línies mestres dels camps que compten a l’hora de donar respostes a les necessitats existents, són dèbils si no inexistents. O, si hi ha propostes raonables i amb sentit social, econòmic, cultural o el que siga, no compten amb prou recursos per a dur endavant les possibles idees generades o pendents d’aplicació.
És a dir, que no veiem un futur clar ni abastable. On mirar doncs? Tal vegada caldrà ser imaginatius, descobridors. O, junt amb aquestes condicions, posar la mirada sobre aquells punts, esdeveniments, accions i propostes que enmig de tanta tristor ideològica, tenen un punt de positiu.
I de vegades això pot aparèixer, si estem atents, en racons inesperats. Un exemple aparegut enmig d’una garrama feta pel poder polític de la dreta és el de la Serrania.
Ara resulta que on tot el món esperava que en eixa comarca apareguera una majoria significativa de famílies triant el castellà a l’escola, va i no! I demanen, encara que siga amb un percentatge just, més valencià. Un 51,92 % enfront del 48,03%. Nyas, coca!
És convenient considerar el resultat, i els sabuts ja en trauran les conclusions oportunes. Però alguna cosa sí que podem dir. Ni que siga com un apunt lleuger. I fer-nos una pregunta.
El que m’agradaria ressaltar a partir del resultat de la Serrania és per quina raó han dit que sí al valencià. Avance una possible hipòtesi. La gent de les comarques interiors valencianes, com la de Conca o Terol, sempre han tirat cap a la costa. I a la costa, malgrat tot, es parla valencià. I eixes persones són conscients que fer-ho els possibilitarà els treballs, la integració… Primum vivere! Aprenguem d’açò.
