«El 44% dels homes creu que s’ha anat massa lluny amb la igualtat i ara se’ls discrimina, segons el CIS». Amb aquest titular amb molt poques variacions –algun mitjà afegia que també ho pensava «el 32,5% de les dones»- vam desdejunar-nos un matí d’aquesta setmana passada.
El titular no noméds era desencoratjador, sinó també, i sobretot, reforça el marc que l’extrema dreta s’esforça per construir i constrènyer cada dia. Ja sabeu: «el feminisme s’ha passat de frenada», «ara els homes són els discriminats», «açò és com el masclisme però al revés», etc. etc.
El problema? Doncs que no és veritat o, siguem més rigorosos, no és tota la veritat.
Com explica el Proyecto Una –un col·lectiu que lluita contra els discursos d’odi a les xarxes-, la primera pregunta que ens hem de fer és perquè el CIS posa aquesta qüestió sobre la taula. Perquè qui fa la pregunta, en certa forma ja està donant una resposta. No és debades que el CIS no pregunta sobre la Casa Reial des del 2015, la primera volta, per cert, que la monarquia va suspendre en la valoració ciutadana.
Però bé, acceptem «pulpo» per un moment i deixem passar que la pregunta és pertinent. Ens trobem que, en realitat, l’enquesta del CIS té molts altres titulars. Per exemple, a la mateixa bateria de preguntes sobre si «creu que s’ha arribat tan lluny en la promoció de la igualtat de les dones que ara s’està discriminat els homes» –que és la qüestió exacta-, es pregunta també si s’està d’acord en què «la igualtat entre homes i dones contribueix a fer una societat més justa» –amb la qual hi està d’acord un 96% de la població- o si «les dones no aconseguiran la igualtat sense la implicació dels homes» , que aconsegueix un suport del 74% de la població.
I si sembla curiós que en tres qüestions que es pregunten seguides s’aconseguisquen resultats tan diversos, fins i tot contradictoris, heu d’entendre com es fan les enquestes i perquè els seus resultats no es poden agarrar de forma tan parcial com ha fer el citat titular. I si no, també podeu veure aquest fragment de la sèrie britànica «Sí ministre».
Perquè aquesta és part de la història. A l’enquesta del CIS també es pot veure com el moviment feminista obté una simpatia propera al 70% de la població o un 84% de la població es considera feminista en algun grau. O, fins i tot, que a un 64,5% de la gent prefereix viure en una societat amb més diversitat de cultures i orígens i religions que els que en volen una més homogènia, que es limiten al 27,4.
Rutines destructives
Llavors, si la història tenia una altra lectura totalment diferent i era possible presentar lectures molt més positives i encoratjadores –i probablement acurades-, perquè tots els mitjans, fins i tot els d’esquerres, van optar per aquesta mateixa visió totalment calcada els uns dels altres?
La resposta té un nom: rutina
El CIS fa l’estudi i publica una nota de premsa per difondre’l, on el citat titular es troba en la segona opció. Després l’agència de notícies –en aquest cas diria que Europa Press– redacta un teletip on ja apareix el titular tal qual, després, la resta de mitjans còpia i enganxa sense preocupar-se d’anar a buscar l’enquesta del CIS per veure si hi ha alguna cosa interessant.
Ací, no estic fent una crítica a la línia editorial dels mitjans, sinó a la precarietat amb la qual treballem els periodistes, en un moment on cal fer molta faena i, sobretot, molt ràpid. On el més important és ser el primer i no el més acurat i on la capacitat de viralització de la notícia passa per sobre el seu rigor.
I quan diem allò de «sense periodisme no hi ha democràcia» ens referim precisament a açò. Perquè sense un periodisme crític, reflexiu i que no es quede en el titular fàcil, l’extrema dreta ho té molt fàcil per imposar els seus marcs mentals basats en les entranyes i no en el cervell. Per açò cal, clar, professionals i mitjans, però també un públic que aposte per aquestes històries no el fàcil pescaclics.
