Ja és cosa sabuda que convé rellegir els clàssics. Sembla mentida com, a la vista de la seua lectura, podem comprovar amb quina certesa determinats tics apareixen una vegada i una altra en la vida.
I no uns petits tics de no res, sinó de veritats gruixudes. I no únicament en l’àmbit de les coses quotidianes, que també, sinó dins el marc del que entenem per la vida política. Fins i tot amb la política de les grans ocasions i escrita amb lletres d’or.
Tucídides és una meravella per a aclarir alguns comportaments. I la seua lectura, especialment la seua Història de la Guerra del Peloponés, és, damunt de tot divertida. Veure com tot aquell enorme univers de ciutats gregues barallant-se o aliant-se, fent pactes o traïdories sense fi, ens mostren com som de pareguts molts anys més tard.
I açò ve a tomb a partir de la lectura d’alguna nota sobre les dinàmiques, argúcies, disquisicions o disputes que gent de Compromís manifesten. Certament, el que diem d’aquests amics ho podríem afirmar igualment dels altres i d’uns altres. La cosa, com indiquem en el títol, va de repeticions en el camp polític.
El tema candent, les angúnies i els mals de cap són forts perquè hi ha eleccions a Europa. I cal posicionar-se. El que açò escriu no és de ningú. Només sent una considerable estima per la terra, pel País. I una no menor inquietud pel que veu.
I no deixa de pensar en el que diu l’autor esmentat dalt. I cite literalment ni que siga per fer més entenedores les seues paraules de cara a la seua possible aplicació en el terreny de la praxi política. Diu Tucídides: «Com més us lliureu als lacedemonis i a la fortuna i a les vostres esperances i més hi confieu, més completa serà la vostra decepció».
La lectora o el lector poden substituir lacedemonis per Sumar o per qui vulga. Ací no mirem prim! El personal és lliure i tirarà per on voldrà. Però igualment ha de resultar profitós i convenient fer una mirada enrere i observar, amb ulls crítics, situacions passades.
Com vivim en uns temps on la IA ( que ni és artificial ni intel·ligència) i els ordinadors quàntics són ja damunt qualsevol taula, convé, com a mínim repassar els temps anteriors. No siga que per voler guanyar una batalla es perda una guerra.
Convé recordar igualment que els qui van escriure aquestes paraules encara són vius en el nostre cada dia dos mil anys després.
