En els darrers mesos, hem presenciat una creixent controvèrsia entre les dues forces polítiques que integren el govern espanyol sobre la proposta de reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. Aquest debat s’ha intensificat recentment, protagonitzat per la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, i el ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo. La disputa ha adquirit especial rellevància després de l’acord signat el 20 de desembre de 2024 entre el govern espanyol i els sindicats UGT i CCOO per a reduir la jornada laboral sense reducció salarial, una mesura que hauria d’entrar en vigor abans del 31 de desembre de 2025. Tanmateix, l’acord no ha comptat amb el suport de la CEOE ni la CEPYME, que s’hi han mostrat fermament oposades i bel·ligerants. No és sorprenent que les patronals continuen negant-se a millorar les condicions laborals, com ja han fet en altres qüestions, com ara l’augment del Salari Mínim Interprofessional, el salaris i les pensions, la reforma del subsidi per desocupació o la derogació d’aspectes lesius de les reformes laborals i de pensions de la dècada passada, que encara estan vigents.
Aquest escenari, marcat per l’acord entre el govern o una part d’aquest i els sindicats, les tensions internes dins de la coalició governamental, l’oposició d’alguns socis d’investidura i la forta resistència de la patronal, la dreta i l’extrema dreta espanyoles, genera una gran incertesa sobre el resultat final de la tramitació parlamentària de la proposta.
Tot i que la reducció de la jornada laboral acordada representa un avanç, es tracta d’un pas limitat i de mínims cap a la millora de les condicions de vida i laborals de milions de treballadors i treballadores. El govern estima que aquesta mesura beneficiarà uns 12 milions de persones, especialment dones que treballen en sectors vulnerables com la neteja, el comerç i els serveis. Encara que aquesta millora no es pot menysprear, és evident que molts esperaven una proposta molt més ambiciosa d’un govern progressista, amb una reducció de jornada més profunda, una racionalització dels horaris laborals i noves mesures que impactaren realment en la qualitat i estabilitat del treball.
En aquest context, existeix un ampli consens sobre la necessitat d’acompanyar aquestes negociacions amb una organització sindical forta i la mobilització tant del món del treball com de la societat en general per garantir, no només la reducció de la jornada laboral, sinó també altres mesures que asseguren condicions laborals dignes, estables i saludables, amb salaris i pensions suficients per garantir una vida digna. És evident que intervenir en el mercat de l’habitatge i controlar els preus dels lloguers no serà suficient si els salaris continuen sent baixos o no hi ha treball estable.
La mobilització de la classe treballadora és imprescindible per garantir l’aplicació efectiva de la reducció de la jornada laboral, especialment davant les divisions internes al govern, els seus socis i l’oposició de la patronal. També és clau per anar més enllà d’una agenda governamental que s’ha mostrat excessivament moderada. Les reivindicacions històriques del moviment obrer, com la setmana laboral de 35 hores com a pas previ a les 32, o la jornada de 4 dies setmanals, han de ser assumides per un govern que es vulga veritablement transformador. Alhora, cal avançar cap a una racionalització dels horaris i del calendari laboral, així com millorar salaris i pensions, reduir l’edat de jubilació, incrementar les indemnitzacions per acomiadament, combatre la precarietat i la temporalitat, i eliminar la bretxa salarial i les discriminacions per raó de sexe, identitat de gènere, edat o origen. Aquesta és l’agenda laboral i social necessària per transformar el món del treball.
En clau valenciana, no podem continuar acceptant salaris i pensions per sota de la mitjana estatal, ni un mercat laboral caracteritzat per la precarietat i la temporalitat. Per això, és imprescindible una agenda laboral i social valenciana que aborde les necessitats específiques dels treballadors i treballadores del País Valencià, així com la creació d’un Marc Valencià de Relacions Laborals i Prestacions Socials, superant l’anomenat «diàleg social», que no ha fet més que perpetuar la situació laboral que patim.
Més notícies
És possible una vaga general per la gestió de la DANA?
Decidim ha convocat un acte amb el sindicalisme combatiu per explorar aquesta possibilitat
La Marxa Cívica per recordar els caiguts el 12 de gener de 1706 a Vila-real
Crònica de l’acte convocat per l’Associació Cultural Socarrats
Coneixes el personatge? (25)
El símbol de la venjança feixista a Benicarló
A Vicenta-Rosa Ferreres, l'única dona afusellada pel franquisme al Baix Maestrat, van fer-li pagar pel seu marit i fills
Èxit de la tradicional Cavalcada de les Magues de Gener a Catarroja
Tres Magues, més de quaranta entitats, mig miler d’artistes voluntaris i milers de somriures han convertit Catarroja, a l’Horta Sud, en l'epicentre de la màgia, la cultura i la solidaritat
