En tant que al parlar de l’ésser humà parlem d’un ésser social, s’ha de comprendre la necessitat d’aquest d’emmarcar-se en una societat, dins la qual, inevitablement, trobem una determinada cultura predominant, és a dir, de masses. Ara bé, podem arribar a observar una gran contradicció, atés que aquesta cultura de masses no només ha estat creada per una minoria, sinó que a més va contra els interessos de la gran majoria de la població, perjudicant-la i controlant-la per esdevindre una part fixa dins del procés productiu que només afavoreix aquells que tenen el control dels mitjans de producció, és a dir, la burgesia. Però açò no és així. O sí?
Actualment, en la mesura que la burgesia domina els mitjans de producció com abans s’ha esmentat, també controla la cultura de masses dins la qual vivim a fi d’exercir un control social que passa desapercebut, sobretot pel jovent, sector en què la burgesia veu la nova mà d’obra més productiva per controlar amb la seua cosmovisió imperant.
No ens hem d’allunyar molt per comprovar-ho, simplement en el nostre temps d’oci, ja que per poder gaudir d’aquest, forçadament hem de participar en el procés de producció (cine, teatre, festivals…). Tot és un acte de consum al qual ens veiem obligades a recórrer per tal de desconnectar de l’altra part del procés de producció de què participem, el treball, l’estudi, que ve a ser el procés de capacitació per al treball.
És a dir, ho tenen tot molt bé pensat, dediquem la major part del nostre temps a vendre la nostra força de treball a canvi d’un salari per tal de sobreviure. Per tindre un mínim de qualitat de vida necessitem socialitzar, per la qual cosa en el poc temps lliure de què gaudim per tal que la nostra productivitat no es veja afectada, hem de pagar una part del salari que hem rebut per l’oci, i ens convertim així en consumidors al mateix temps que en mà d’obra. Açò pot arribar a resultar contradictori, o més bé, pot semblar que als éssers humans ens agrada patir i ser explotats.
Com és evident, això no és així, no som babaus, simplement ho tenen molt ben pensat. Durant el feudalisme era la burgesia (juntament, clar està, amb la resta de la població no pertanyent a aquest estament) la que es va adonar de la seua opressió per part de les classes privilegiades i va fer la revolució contra aquests (amb l’ajuda popular) substituint-los com a classe opressora fins a l’actualitat. Doncs bé, per què el proletariat, oprimit durant tota la història de la lluita de classes, no fa el mateix?
La societat s’ha de capacitar, i en especial el jovent, amb l’objectiu principal de la burgesia per continuar fent rodar aquest sistema ja agonitzant.
Hem de ser capaços de veure tot allò que ells no volen que vegem, que està dissenyat per no fer-ho. El foment de l’esperit crític, la gran mancança de l’educació «memoritza-vomita» actual és una eina essencial per fer conscient la població de la necessitat immediata del desenvolupament d’una cultura que sí que responga als nostres interessos de classe com a base d’un sistema que també ho faça.
