Semblava uns anys enrere que el bipartidisme PSOE-PP no es trencaria mai. Sortosament, però, ha passat. Els partits minoritaris, i minoritzats per un sistema electoral injust, van ser capaços d’articular el moviment sorgit del 15M que, de manera molt gràfica, buscava promoure una democràcia més participativa. També amb el sorgiment de nous actors polítics, com Podem. Tanmateix, aquests «nous reclams» no ho eren tant de nous. Organitzacions com Esquerra Unida i el PCE ja els reivindicàvem als nostres programes electorals des de feia anys, i per aquest motiu no fou difícil per a la nostra organització superar les sigles i apostar per les «confluències» si això es traduïa en assolir el nostre objectiu: el bé comú per damunt dels interessos econòmics d’una elit política que havia fet de la corrupció la seua insígnia.
Així doncs, aquest moviment social, amb clara pretensió de transformació política, fou fonamental per a trencar el vell paradigma del bipartidisme i obrir les portes a noves formes de fer política. Però aquestes línies no van dirigides a parlar d’aquell fenomen, sinó de per què fou possible aquell canvi de paradigma a l’àmbit local i com la política municipal fou clau per propiciar, després, un canvi a escala autonòmica i estatal, malgrat algunes ensopegades.
Per a Esquerra Unida, el municipalisme és la força bàsica en la nostra estratègia política per canviar un sistema social injust. Ens permet situar l’acció en un punt proper a la gent, als seus problemes, i és des de la política municipal des d’on s’organitza la unitat popular i des d’on la gent pren consciència de la seua capacitat per decidir i organitzar el seu destí. I tot això és possible si som capaços d’articular mecanismes de participació real.
En aquesta línia, la descentralització de l’Estat és clau per a poder exercir aquesta participació, donant una resposta ràpida i efectiva a les necessitats de la gent, i amb una forta col·laboració entre les diferents administracions -local, autonòmica i estatal-, i entre aquestes i les persones. Aquesta cooperació és essencial si volem que el nostre model funcione.
Bé, doncs, la irrupció en l’escenari municipal de nous moviments polítics que arreplegaven en els seus programes aquelles reivindicacions fou l’antesala de l’actual govern del Botànic, però també de l’actual govern de l’Estat.
Tanmateix, no ha estat un treball fàcil. En moltes experiències, i sempre en clau valenciana, els diferents governs municipals s’han produït amb un soci, el PSPV, partidari de l’establishment anterior però forçat a pactar dintre del nou escenari polític. El PSPV ha fet de paravent d’aquelles polítiques més progressives i potencialment transformadores que amb el 15M van tenir la seua màxima expressió. I això ha complicat les coses. Però, malgrat el mur ideològic i polític amb el qual ens hem topat en molts municipis, hem demostrat que el canvi és possible. I això ha estat un treball municipal, de les nostres regidores i regidors, en solitari o en confluència amb altres organitzacions, un treball que no ha estat fàcil en cap cas, i que s’ha traduït en l’actual govern del Botànic.
I ara s’obri un nou escenari polític: apareixen al tauler noves peces, i les forces progressistes a l’esquerra del PSPV ens vegem en la necessitat d’avançar perquè enfront tenim el terrible Butoni, i com diu la llegenda «aquells i aquelles que no creguen en ell seran raptats per ell». Però, la força la tindrem de nou en el treball municipal, perquè les decisions han d’anar de baix a dalt, del fet local al fet global i és al municipi on tenim la força més gran, on podem engegar els mecanismes de participació que motiven i il·lusionen la gent, fer que se senten partícips de les seues vides. En definitiva, fer que s’empoderen i puguem crear una societat més justa per a totes i tots.
