Aquest dilluns, 30 de desembre, vaig anar a la Conselleria d’Educació de l’avinguda de Campanar de València per a demanar per registre d’entrada la retirada de la llei de «llibertat educativa», que en realitat és una llei repressiva que prova de limitar i, a l’extrem, d’eliminar, el valencià de l’ensenyament i de l’espai públic per tal de fer minvar el seu ús social i la seua reproducció en les generacions de l’avenir. Per a aniquilar la nostra llengua completament de la societat valenciana en tractar de fer-la inviable a curt, mitjà i llarg termini, quan tenim un passat de lingüicidis a la nostra esquena oprobiosos i ignominiosos. Vaig intentar enviar les propostes i esmenes en forma digital, però em va ser impossible; tots els meus intents van ser en va, ja que posava «errada»… En conseqüència, m’he acollit a la fórmula de «persona física no obligada a relacionar-se per mitjans electrònics amb les administracions públiques» i he triat comunicar-me a través de mitjans no electrònics, cosa que faig públic per si hi ha més gent que vol acollir-se a aquesta modalitat. Si arriba a temps, ja que la consulta finalitzarà el 3 de gener del 2025.
Després de posar les meues dades personals, en l’apartat Exposició, he escrit que «Assabentat que, des d’aquesta conselleria d’Educació estan tramitant una llei dita de “llibertat educativa” amb l’objectiu d’arraconar una de les llengües oficials d’aquesta Comunitat Autònoma Valenciana, en concret, el valencià, que és la llengua pròpia, històrica i singular del nostre País Valencià i d’altres comunitats autònomes». Sol·licite:
«La seua retirada integral perquè vulnera els drets fonamentals dels valencianoparlants i està en contra del tot de la Constitució espanyola de 1978, de l’Estatut de l’Autonomia Valenciana i de la Llei i Ús d’Ensenyament del Valencià».
Per tal d’explicitar més els motius d’aquesta retirada d’una llei que ataca, del tot, els drets i llibertats fonamentals de la ciutadania valenciana, els nostres drets humans, en imposar-nos opressivament el castellà i provar d’eliminar el valencià, en un document annex dic:
«Des del decret del monarca Felip V fins a l’actualitat, els governs de l’estat espanyol, quasi sempre o sempre, i, per desgràcia, també els governs autonòmics d’aquesta comunitat autònoma, dita també Regne de València i des del segle XVIII País Valencià, han decretat lleis, normes i requeriments contra la nostra llengua pròpia i històrica des de la conquesta de València pel rei Jaume I.
Pràcticament, des del 1707 fins al 1978, des de Madrid, han prohibit, inquisitorialment, els llibres escrits en valencià (com deia el nostre gran escriptor de Castalla, l’Alcoià), Enric Valor, “el català de tots”; han censurat i prohibit parlar en valencià per telèfon, han prohibit que poguérem fer teatre en valencià, que poguérem posar als nostres fills i filles el nom en valencià, que poguérem soterrar-nos i posar la nostra làpida escrita en valencià, s’ha prohibit dirigir-se a les administracions en valencià durant les dictadures militars feixistes, les monarquies absolutistes i les “democràcies” plenament deficitàries i antivalencianes.
L’article 3 de la Constitució espanyola de 1978 ordena promoure i respectar les altres llengües oficials de l’estat espanyol diferents del castellà, i entre aquestes llengües hi ha el valencià, com ordena l’Estatut d’Autonomia Valenciana i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
Per tant, en compte de llevar hores de valencià a les comarques “castellanoparlants” n’haurien de posar moltes més hores tant a les comarques castellanoparlants com a les valencianoparlants, en intentar i procurar, seriosament i realment, deixar d’arraconar i reprimir el valencià per tal de promoure’l a tots els àmbits socials, en el seu ús i aprenentatge, sobretot en l’àmbit educatiu i cultural, com declara la Constitució espanyola i l’Estatut de l’Autonomia Valenciana».
En resum, és una poca vergonya i molt indigne i indignant, que, el govern PP-Vox, causant de la greu situació de dolor i patiment extrem de les inundacions causades per la DANA (morts i pèrdues enormes) per les seues negligències criminals (manca d’alerta, d’auxili i celeritat en les ajudes i indemnitzacions), aprofite aquest desastre per fer minvar i posar més en risc de col·lapse la llengua pròpia, històrica i oficial del País Valencià, en un breu espai de temps de les vacances de Nadal (de pressa, de pressa, com els lladres).
I tot amb la finalitat de vulnerar els procediments formals democràtics, distorsionar i limitar la participació ciutadana i aconseguir aprovar una llei amb mala fe «polítiquera», perversitat i premeditació ideològica, d’extrema dreta i de sectarisme i fanatisme espanyolista. Cosa que va en contra de la llei i la tasca d’objectius educatius vigents en proclamar que en finalitzar l’ensenyament bàsic tots els alumnes del nostre País, hauran de tenir prou competència lingüística tant en valencià com en castellà.
Limitar l’ensenyament del valencià a tot arreu (siga alumnat de pobles «castellanoparlants» o «valencianoparlants»), vulnera els drets fonamentals de tot l’alumnat a conèixer, saber i ser competents en les dues llengües oficials, sobretot en la que es caracteritza per ser la més oprimida, discriminada i decisiva per a mantenir la riquesa cultural del poble valencià, en el respecte de la nostra diversitat i acumulació de coneixements històrics i culturals propis i no aliens.
És realment impossible que adquirisquen suficients coneixements lingüístics de valencià si s’aprova una llei que va contra el valencià i els drets bàsics de la ciutadania valenciana, atès que es vulneren els drets i la llengua dels valencians, tirànicament, de manera sectària, arbitrària, capriciosa i anticonstitucional i antiestatutària. Si continuen mal governant aquests obsessos, inútils, malalts de fòbia contra el valencià, esdevindrà impossible llegar el nostre cabal lingüístic, cultural, geogràfic, ecològic i històric a les generacions futures…
En cas d’aprovar-se aquesta desgraciada llei contra el valencià, que s’afegeix als desastres que han provocat aquests negacionistes climàtics (lingüístics, culturals, econòmics, ecològics, fiscals…), cal recórrer a instàncies judicials superiors. Perquè el col·lapse lingüístic s’afig a l’ecosistèmic causat per les crisis ecològiques extremes; en conseqüència, s’hauria de denunciar al Tribunal Constitucional, a les instàncies dels tribunals de la UE i als tribunals internacionals. No podem deixar-nos assassinar amb impunitat. Perquè és una llei que provoca un lingüicidi de la llengua pròpia, discriminada i minoritzada per un sistema autoritari d’imposició totalitària del castellà i minorització absolutista del valencià, continuador i reproductor del genocidi cultural de la dictadura feixista de Franco (i «règims» anteriors). Reduir dràsticament el valencià a l’ensenyament ens empobreix, ens deshumanitza, ens torna més idiotes, bruts i salvatges, ignorants i analfabets en la nostra llengua, cultura i ecosistemes que ens aixopluguen, protegeixen, adverteixen i alerten davant les inclemències catastròfiques.
Octavio Paz, Premi Nobel de Literatura, afirmava que quan una llengua desapareix, s’empobreix i minva la densitat de l’ànima humana, ens desertitzem. Jo afegiria que, als que la perden, els deixa sense ànima ni cos, com ànimes en pena, només ferralla d’abocador de fem. Perquè, com que no saben ni un borrall de valencià, fa que augmenten les crisis ecològiques, les emergències i els desastres climàtics, ja que no coneixen la nostra toponímia, posem per cas, «Torrent», no adverteixen que s’ha fixat aquest nom per tal de saber per on ens arriben les torrentades…
Evident. Obvi. Els col·lapses lingüístics i ecològics van junts, es nodreixen, es retroalimenten; quan s’ignora la saviesa atresorada en els mots i els noms de les coses, del «topos», la toponímia dels pobles i els seus termes (la foia, la solana, l’alteret, el tossal, el tros alt, el fondó…) quan es desconeixen els riscos i les històries locals i globals de la Terra, els perills augmenten de manera exponencial. La pèrdua de memòria, d’identitat, de coneixements social, de la natura i de llenguatge de la nostra terra, ens emmalalteix, ens desorienta, ens empobreix i ens fa perdre el nord, sense saber a què atendre’s, ni quin és el rumb per a viure sense tants desastres i col·lapses sistèmics. Ens tornem idiotes i fàcilment manipulables, ignorants i dominats. Titelles en mans de cacics, mandarins i sàtrapes, psicòpates sense cap escrúpol.
De fet, aquests «joseantonianos», d’ideologia d’extrema dreta, quan parlen de «llibertat» educativa, a la manera de Goebbels, ho fan per oprimir-nos, per esclavitzar-nos, per assimilar-nos al seu monolingüisme empobridor, per anul·lar-nos, per imposar-nos la llengua del seu imperi sinistre i fosc, per causar un genocidi cultural, com el que denunciava Joan Fuster, Carme Miquel, Isabel-Clara Simó, Francesc Ferrer i Gironès i Josep Benet en el seu assaig sobre l’«Intent de genocidi cultural contra Catalunya sota el franquisme».
Per què no pregunten, en una enquesta escolar o ciutadana, si volem que Mazón continue de president de la Generalitat Valenciana? Volem que en cas d’accident de la central nuclear de Cofrents a la qual allarguen la vida de manera temerària, «ell», el «cantant melòdic i coent», porte el timó del vaixell en la catàstrofe? Estem disposats a avalar aquest inepte i tornar a confiar-li la gestió d’un nou desastre?
Això es preguntava l’amic i sociòleg, Francesc J. Hernàndez, a «La dana invisible» fa unes setmanes: «Què hagués passat si les pluges s’hagueren concentrat sobre la planta atòmica de Cofrents i haguera hagut una fallada del reactor de la central nuclear? Volem jugar a la ruleta russa amb pluges torrencials, tornados i centrals atòmiques envellides? Cinc dies abans del cataclisme, Carlos Mazón, defensà l’allargament de la vida de la central nuclear de Cofrents en seu parlamentària. Hi digué que ho feia “sin dogmas, ni prejuicios trasnochados”. Vox se n’afegí a la seua conjura”. Recordeu-ho». I advertia que l’escenari d’una catàstrofe nuclear adobada de negligència seria «una situació pròpia d’un infern dantesc»… Recordem-ho i decidim si aquest malson de Mazón volem que estiga al comandament de la gestió dels riscos que poden venir de nou amb les crisis ecològiques en marxa. Recordem la seua absoluta lleugeresa mental, com un Cantinflas fugint de les preguntes dels periodistes i dient que està treballant «a estall, a estall», sense aturar-se, per tal de compensar les cinc hores del 29 d’octubre passat, gratant-se les parts pudendes i conversant telefònicament per «fer negocis», augmentar la turistificació i l’explosió immobiliària del País Valencià, els gratacels d’un Manhattan al costat del Xúquer «muy, muy, muy necesario», com si foren de la banda de pirates, atracadors i bandarres del film La taronja mecànica, de Kubrick, basada en la novel·la d’Anthony Burgess.
Ara, hem de dir que, després de més de 45 anys de la «fi» de la dictadura, continua aquest intent de genocidi lingüístic i cultural per asfixiar i ofegar el valencià, com feren amb les inundacions amb tantes persones, mentre dinaven i bevien en restaurants («petorros»), la gent s’ofegava, sense que mostren cap penediment ni ensenyen les factures, com indica «la llei de transparència»…
Es boten totes les lleis, impunement, amb el suport d’alguns jutges que els fan costat i mitjans de «(des)informació» de masses, per complicitat ideològica feixistoide. Per això, el dirigent «nacional» del PP, un tal Feijóo, declara, amb molta barra, que no s’interessarà per les factures dels líders del seu partit, tot i que aquest dinar haja causat una factura de 226 assassinats i una devastació ingent, de cases, tendes, tallers, fàbriques, indústries, terres d’Horta…
Com assenyala la gent en totes les manifestacions contra Mazón per la gestió durant la DANA i la post-DANA: «No són morts, són assassinats», «El president a Picassent», «No són negligents, són criminals»… Tant en la gestió nefasta de la DANA, com en la gestió politicomilitar, corrupta i il·legítima de tot el Govern de Mazón-Rovira-Pampols, repartint diners a empreses corruptes amigues i pels atacs sistemàtics contra l’educació i els serveis públics i contra el valencià i la cultura valenciana.
Per això, per tal d’ofegar, el valencià sota el munt de fang de l’odi i de l’autoodi d’alguns sectors d’extrema dreta que, al sud del PV, sempre han bramat contra el valencià i, ebris i rabiosos, criden, «festivament», «Puta València», bavejant d’amor imbècil per la metròpoli madrilenya que castiga els mesells del «per a ofrenar noves glòries», amb la menor inversió de tot l’Estat a les comarques del sud (i a la resta del País), amb el cost insostenible i emprenyador d’un «deute històric», impagable, amb l’espoliació fiscal i un infrafinançament també criminal, sobretot per als més pobres…
Mentrestant, el Madrid d’Ayuso, Sánchez i el monarca Borbó, s’emporta la major part del pastís fiscal i inversor, un pou sense fons, un forat negre espoliador, sovint multiplicat per molt en comparació amb l’almoina que reben els nostres Països Catalans, com a molles de pa que cauen de la taula dels més rics i profitosos del Madrid, capital política, funcionarial, reial i cortesana…
Els sindicats «de classe» treballadora del País Valencià, ¿no es donen per al·ludits, tot i que hi ha més de 236 morts i grans pèrdues de llocs de treball, patrimonials i econòmiques? No tenen res a dir davant d’aquests desastres sistèmics, d’agressions i atacs brutals del capital i els seus governs servils i miserables contra les vides, els serveis públics (educació, sanitat, habitatge, pensions, residències, salaris, creació de llocs de treball, energies alternatives, transport públic, corredor mediterrani, llibreries, editorials valencianes en català…), davant l’empitjorament de l’economia i l’ecologia valenciana i el valencià, per tal de convocar una vaga general, contra aquest govern de malfactors? O miraran cap a una altra banda, com si no passés res?
