La setmana passada, a proposta de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat democràtica, el Consell de la Generalitat va aprovar l’avantprojecte de llei de foment de la cultura de la pau i els drets humans. Una molt bona i necessària notícia en els temps que corren. Tot i el marc legal estatutari i els distints instruments internacionals de protecció dels drets humans, com ara la mateixa Declaració Universal de Drets humans, els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals no s’havia establert fins al moment un instrument específic de caràcter autonòmic que posara èmfasi en esta qüestió fonamental per a la convivència.
L’avantprojecte, a més, està íntimament lligat amb l’objectiu 16 de l’Agenda 2030, que porta per títol: Pau, justícia i institucions sòlides i suposa la materialització del compromís del conjunt de la societat valenciana a tots els nivells (institucional, social, polític i econòmic) amb el foment d’una cultura de pau i els drets humans, tant en el nostre entorn més immediat, com de forma alineada amb els organismes internacionals.
Com no pot ser d’una altra forma, quan es busca fomentar un canvi cultural, la infància i la joventut és la població que més cal tenir en compte, per això un dels pilars estructurals d’aquesta nova eina jurídica no és altre que promoure l’educació per a la pau i els drets humans. Cal entendre que la pau no és únicament l’absència de guerra, que la pau és l’absència de violència, i violències n’hi ha de molts tipus en el nostre dia a dia. Existeix la violència estructural, la verbal, la psicològica, la desigualtat és també un tipus de violència fonamental, i a casa nostra, per molt que treballem per revertir-ho, de desigualtat n’hi ha, i molta. En una mirada àmplia la pau positiva és garantir els condicionants necessaris per viure una vida digna, i això ens interpel·la a tots.
A més, l’avantprojecte busca establir un marc comú per a coordinar l’acció de les distintes administracions públiques, institucions i organitzacions de la societat civil per avançar amb més contundència en la finalitat d’impulsar l’esmentada cultura de pau. Un àmbit on també s’hi centra la mirada és el de la cooperació internacional, una política que hem impulsat de forma clara des de la Conselleria multiplicant els recursos que hi destinem cada any, i ens hem convertit en referents a tot l’Estat i amb la fita d’assolir el 0,7% del pressupost l’any 2030.
Precisament, a principis d’este any, amb motiu del que s’augurava que anava a ser l’inici de la guerra a Ucraïna, escrivia en este mateix espai sobre la importància de capgirar el concepte de seguretat ciutadana per desmilitaritzar-lo. També per denunciar, com sempre fem els pacifistes per molt impopular que resulte, l’incessant creixement de la despesa armamentística any rere any amb la qual tanta seguretat, de la bona, podríem aconseguir. Tant de bo la guerra a Ucraïna acabe com abans millor, com la resta de conflictes armats que segueixen maltractant milers de persones arreu del planeta. Tant de bo entenguem d’una vegada per totes que la cultura del diàleg és l’única via de transformació dels conflictes de forma pacífica, perquè com deia Ghandi, no hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí.
