Una vegada vaig anar a Port Aventura, i vaig tenir l’oportunitat de veure un mag en directe. Sorprenent. Estava a l’escenari i, «patapam», de sobte aparegué just darrere nosaltres, amb gran ensurt dels presents. Tenim tendència a analitzar els fets des dels nostres coneixements, quan en realitat, i cite Peter Burke a La ignorància, ho hauríem de fer justament des de la nostra ignorància. I és ben cert que ignorem allò que està en l’estratègia política de Sánchez. S’han fet lectures del tot extravagants, per exemple que darrere aquesta impostura de Sánchez hi estaven els serveis secrets israelians per haver reconegut el dret del Marroc sobre el Sàhara, també que pretenia influir en la seua designació com a secretari de l’OTAN, alguns han dit que ves a saber si no era veritat allò de la seua dona. En fi, tot un desficaci intel·lectual. Però la cosa certa és que hi ha una trajectòria del PSOE amb Sánchez al capdavant que ens permet fer una altra lectura.
Partim d’allò que sabem: el PSOE no ha derogat la Llei «Mordassa», no ha tocat el poder judicial, no ha dissolt l’Audiència Nacional, els tres pilars on se sustenta l’actual Estat totalitari espanyol. El PSOE i Sánchez ha permès, si no instigat, la repressió a l’independentisme i està al darrere de les persecucions a sindicalistes i a cantants i artistes dissidents, va proclamar el 155 (junt amb el PP), i és el responsable de l’espionatge a polítics opositors. Mentrimentres, el PSOE i Sánchez no ha fet res per aturar el desgast dels Serveis Públics, des de la sanitat a l’educació, i les seues polítiques d’habitatge han portat el jovent a situacions realment límits, mentrimentres l’atur no baixa realment, i el treball precari cada vegada ofega més els treballadors. Finalment, el PSOE i Sánchez, amb les estructures jeràrquiques del partit i l’Estat, han generat situacions de corrupció sistèmica: el cas ERO a Andalusia i ara el cas Koldo.
Aquest desolador panorama necessitava ser ocultat i superat amb un triomf allà on la repressió i l’actuació dirigida del poder judicial havia sigut més forta, tot obtenint una redempció a les urnes que el justifiqués davant Europa. I de fet mai s’ha amagat, Sánchez sempre ha dit que el seu principal objectiu era la «pacificació» de Catalunya i tornar-la a la convivència espanyola. Va començar per cordar els més febles: Compromís, Más Madrid i ERC, aquests últims amb els indults, i un pas més enllà Junts amb la llei d’Amnistia. Amnistia que el que feia realment era amnistiar l’Estat per les actuacions comeses a Catalunya, però en la mesura en què les reivindicacions sobiranistes tornen, la repressió continuarà. Sumar ja està amortitzat després de la rebel·lió de Podemos; i els bascos van a la seua bola, en obtenir més beneficis monetaris ja els va bé amb els uns o amb els altres.
El segon pas, una vegada eliminada la repressió de l’equació, era eliminar la percepció que tenia la població que la corrupció estava instal·lada al si del PSOE, i que la guerra bruta de l’Estat contra la dissidència estava (i està) dirigida pel mateix PSOE, i així aconseguir influir en les eleccions catalanes. I amb aquest moviment indecent, ha capgirat de nou el relat, i aquells que havien sigut botxins i corruptes ara són vistos com a perseguits.
Guanyant a Catalunya s’esborra del tot la repressió, la corrupció i la guerra bruta, sense tocar res de l’agenda de destrucció social, car l’objectiu de mantenir i reforçar la unitat d’Espanya estava assolit. I així poden continuar amb les polítiques extractives dels territoris colonitzats, i reforçant el paper del capitalisme i les estructures militaristes europees, en un moment de feblesa internacional, on es demana un augment dels pressupostos militars.
El PSOE i Sánchez tenen un full de ruta, i el tenen des que González va decidir convertir el PSOE en l’eix central sobre el qual mantenir l’estructura institucional espanyola. Aquest full de ruta va dirigit a mantenir el poder del capital i la unitat d’Espanya com la plataforma territorial i humana des d’on desenvolupar el capitalisme al sud d’Europa. Aquesta trajectòria d’èxit, cal dir-ho: indults, amnistia, victimització…, posa el comptador del PSOE a 0 i manté vius els objectius del PSOE. Mentre els treballadors, les Nacions colonitzades i els drets fonamentals s’ensorren en una Espanya cada vegada més semblant al Peronisme argentí.
