Avui dia tot allò que té a vore amb la política està envoltat per un soroll que dificulta destriar la palla del gra i que les persones puguen tindre en compte allò positiu que estem fent des dels governs per tal de protegir-les i millorar la seua qualitat de vida.
L’exemple més patent i recent és l’evolució de l’ocupació a tot l’àmbit estatal que, gràcies a la reforma laboral impulsada pel Ministeri de Yolanda Díaz (no oblidem que sense el suport de la dreta i la seua tortuosa aprovació), ha permés uns resultats mai vistos fins ara, amb vora vint milions i mig de cotitzants i una taxa de desocupació del 12,5%. Com m’agradaria escoltar aquells gurús econòmics que preveien una catàstrofe en el mercat laboral en cadascun dels successius increments de l’SMI aprovats.
Així doncs, l’acabament del curs polític sempre serà un bon moment per fer eixa vista enrere i posar en valor allò que des de l’any 2015 s’ha portat a terme des del govern del Botànic en l’àmbit valencià. Perquè no podem oblidar els projectes que en els darrers anys s’han implementat i han transformat la realitat del nostre territori, tot i el conegut i reconegut dèficit de finançament i deute històric que arrosseguem a casa nostra, així com la gestió d’una pandèmia mundial de conseqüències completament imprevistes.
M’estic referint a polítiques públiques com edificant, xarxa llibres (de la que es beneficien més de 2 milions d’alumnes), la reversió de la gestió privada de serveis en l’àmbit sanitari, o en les ITV de forma molt més recent, l’ampliació del parc d’habitatge públic, l’aplicació del dret de tanteig i retracte (on la generalitat té prioritat en l’adquisició d’immobles), la profunda transformació del model de serveis socials, l’abast assolit en la renda valenciana d’inclusió i les ajudes a la dependència (només aquestes últimes amb més de 100.000 persones beneficiàries actualment), l’impuls a les energies renovables, el retorn de la política de cooperació, i com no, en l’àmbit econòmic i l’ocupació, la instal·lació de la Gigafactoria de bateries a Sagunt, una fita que suposa un impuls com no s’havia vist en dècades al territori valencià.
De fet, fins i tot, centrant la mirada en àmbits més concrets com la participació i la transparència, podem destacar que des de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat democràtica en els darrers mesos hem assolit fites com ara l’entrada de la Comunitat Valenciana en l’Aliança de Govern Obert, que és la xarxa mundial de referència en este àmbit; l’aprovació de l’Estratègia valenciana de dades obertes que és l’instrument que ens permetrà millorar en l’aprofitament d’un coneixement essencial en el nostre present i futur per crear riquesa i benestar social; també la posada en marxa de la l’elaboració del Pla de Retorn per tal que els 200.000 valencians i valencianes que viuen fora del nostre territori actualment tinguen més fàcil, si així ho desitgen, tornar a casa. A més, conscients com som de la importància de tenir un teixit social enfortit i educat en la participació, hem resolt les ajudes a les entitats ciutadanes en matèria de participació, a les que hem dedicat 1,5 milions d’euros, vora el doble que l’any anterior gràcies a una de les propostes dels pressupostos participatius, un altre dels projectes pioners en l’àmbit estatal i que ha despertat l’interès d’altres governs autonòmics com el de Catalunya, Aragó i Navarra.
En definitiva, per molt que alguns s’entesten a vendre’ns el caos com a única realitat existent i el tantes vegades escoltat ‘són tots iguals’ hem de recordar que no són pocs els projectes ni les xifres que mostren el contrari, polítiques botàniques que anem a seguir consolidant.
