La gestació subrogada està prohibida a l’estat espanyol des de l’any 2006. No obstant això, aquesta prohibició no impedia que es recorreguera al lloguer de ventres en països on aquesta pràctica és legal. Ara, el Ministeri de Justícia ha aprovat una instrucció que prohibeix la inscripció directa al Registre Civil dels menors nascuts per gestació subrogada a l’estranger. A partir de l’1 de maig, aquesta normativa posa fi a la possibilitat d’inscriure aquests menors, encara que existisca una resolució judicial del país d’origen que valide el procediment, com s’havia fet fins ara. A partir d’ara, la filiació només podrà establir-se mitjançant un vincle biològic o a través d’un procés d’adopció, en què s’hauran d’avaluar les capacitats i garanties d’un entorn familiar adequat.
La notícia ha tornat a posar damunt de la taula el debat sobre la gestació subrogada, un dels debats més controvertits del nostre temps.
Però, què és la gestació subrogada? És un acte de llibertat o una forma moderna d’explotació? Mentre alguns la veuen com una oportunitat per a formar una família, altres denuncien la mercantilització del cos femení i la desigualtat que perpetua. Fins a on arriba el dret a la paternitat? I què passa amb la dignitat de les dones gestants?
Des d’una perspectiva filosòfica, la gestació subrogada obri debats fonamentals sobre la relació entre el cos i la identitat, el significat de la dignitat humana i els límits de la llibertat individual en contextos socials de desigualtat. Entre altres qüestions, es planteja si pot existir una llibertat real en una situació totalment determinada pels baixos recursos de la dona gestant, és realment una pràctica altruista?
Quant a drets humans també sorgeixen dos debats, el primer al voltant de la compravenda d’un bebè. Com d’ètic és comprar un ésser humà? I, en segon lloc, la capitalització del cos de la dona, una utilització d’aquest com a atuell despullant a la dona de la seua dignitat com a ésser humà amb una deshumanització absoluta. Aquesta pràctica pot veure’s com un alliberament femení en la mesura que és una decisió sobre el seu propi cos? O no és més que la clara representació de com el capitalisme i el lliure mercat mercantilitzen als éssers humans? Podria veure’s també com una conciliació entre l’apoderament i emancipació de la dona amb la maternitat? I, finalment, Existeix el dret a la paternitat?
Una vegada exposades algunes de les problemàtiques que planteja la gestació subrogada, desenvoluparem els fonaments filosòfics i ètics que han de ser considerats per a avaluar de manera profunda la gestació subrogada.
L’autonomia és un principi central tant en l’ètica kantiana com en les teories contemporànies de drets humans, ja que es considera que el respecte per l’autonomia d’una persona implica reconèixer la seua capacitat d’actuar lliurement segons la seua pròpia voluntat. Això implica no sols l’absència de coacció externa, sinó també la capacitat de la persona d’entendre i reflexionar sobre les implicacions de les seues decisions. I ací tenim un dels temes clau per a valorar la gestació subrogada, perquè es qüestiona si les dones que exerceixen aquesta labor són verdaderament autònomes per a dur-lo a terme.
Un altre concepte fonamental és la dignitat humana segons Kant, qui sosté que l’ésser humà és una fi en si mateix, amb això vol dir que l’ésser humà no és un mitjà per a arribar a un fi, perquè la dignitat de l’ésser humà es recolza davant la concepció que ha de ser tractada sempre amb el màxim respecte. La humanitat en cada persona té un valor intrínsec i, per tant, una dignitat que no pot ser reduïda a la seua utilitat o als fins d’uns altres. L’ús de la gestant com a úter i amb la finalitat de gestar un nadó, despulla a la dona de dignitat com a ésser humà complet. La fi de les mares gestants és portar un nadó i no el fet d’existir com a dona. La dignitat humana es connecta estretament amb l’autonomia, i aquesta capacitat d’autolegislació és el que distingeix als éssers humans d’altres criatures i els atorga un valor moral suprem.
Finalment, un altre dels conceptes rellevants és l’utilitarisme de Stuart Mill. Aquesta teoria ètica podria, a priori, semblar una defensa de la gestació subrogada, en considerar que la felicitat d’una família que no pot tindre fills i que aconsegueix tindre’ls a partir d’una dona que exerceix el seu dret i llibertat per a gestar-lo, té com a conseqüència la felicitat de les dues parts. No obstant això, també planteja riscos, com l’impacte emocional en la mare i les possibles conseqüències per al nadó en ser separat del seu origen o descobrir que el seu naixement va ser resultat d’una transacció econòmica. En aquests casos, una primera conseqüència, la més pròxima, pot ser positiva, però les conseqüències a mitjà i llarg termini poden ser terribles per a totes dues parts.
La representació del cos de la dona com un instrument de producció no és més que la perpetuació del concepte de dona com únicament un ventre. La dona és vista no sols com una eina sexual amb uns cànons de bellesa opressius i una sexualització constant, sinó també com una màquina de procrear, mantenint així els estereotips de gènere que mantenen la concepció de la dona reduïda a la seua capacitat reproductiva, ignorant la seua identitat, drets i benestar integral.
La capitalització implica convertir el cos femení en un recurs econòmic dins d’un sistema de mercat. Això es veu reflectit en la indústria global de la gestació subrogada, on el cos de la dona es converteix en un “servei” contractat, moltes vegades regulat per contractes que estipulen condicions sobre el seu embaràs. Això podria implicar una pèrdua de control sobre la seua experiència corporal i mèdica, despullant-la així de la seua autonomia i identitat com a ésser humà. En alguns casos, es parla d’un mercat globalitzat on la capacitat reproductiva se subordina a les lleis de l’oferta i la demanda, generant tensions ètiques respecte a la dignitat de les dones implicades. L’ús de la maternitat com un negoci alerta sobre el perill que suposa la possibilitat de capitalitzar-ho tot, incloent-hi les dones i els xiquets.
El debat sobre els drets del xiquet en la gestació subrogada planteja preguntes fonamentals sobre la seua identitat, benestar i relacions familiars. En ser un individu nascut sota un contracte, la seua existència està profundament marcada per les decisions de tercers, la qual cosa pot generar conflictes ètics i legals. En aquesta mena de pràctica es poden veure vulnerats diferents drets del xiquet, en primer lloc, cal destacar el dret a conèixer el seu origen, perquè en moltes ocasions no es garanteix l’opció de conèixer la mare biològica. Això és problemàtic a causa de la necessitat dels éssers humans d’entendre la procedència d’unes certes característiques de la nostra identitat que procedeixen de la biològica i l’origen. D’altra banda, i molt relacionat amb això, es pot percebre com una separació forçosa, ja que el xiquet és separat de la seua mare biològica en un moment en el qual encara existeix un vincle emocional i físic amb la seua progenitora, aquest vincle és crucial per al seu desenvolupament emocional i social. A més de la possible commoció en descobrir que és fruit d’un contracte.
La gestació subrogada també es manifesta com un nou neocolonialisme, aquesta pràctica es relaciona amb dinàmiques de poder i explotació global que reflecteixen estructures colonials. Les dones gestants solen ser de minories ètniques o sectors marginats, reproduint patrons històrics d’explotació basats en raça i classe. Una nova forma d’abús del “Tercer Món” substituint l’explotació de recursos naturals per l’extracció de capacitats biològiques. Els cossos de les dones de països empobrits són tractats com a recursos disponibles per a satisfer les necessitats del nord global. La realitat d’aquesta pràctica és que tan sols és realitzada per dones amb molt baixos recursos, per la qual cosa es pot considerar una utilització de la pobresa en benefici de la riquesa. És difícil d’imaginar això com un acte altruista, perquè si és realitzat en la majoria dels casos per dones humils, és més un acte de necessitat.
Continuant amb això últim, es planteja la gestació subrogada com una mera capitalització de la maternitat, una nova manera de rendibilitzar tots els aspectes de la vida, el capitalisme en estat pur. Aquesta capitalització de la maternitat dona peu a la creença que existeix un dret a ser pares/mares, no obstant això, no sols no apareix en la Constitució, sinó que, a més, és absurd creure-ho, ja que s’estaria considerant al fill com un objecte o una meta a aconseguir.
Finalment, cal plantejar els dilemes ètics i les contradiccions que aquesta pràctica planteja. Un dels principals dilemes gira al voltant de la llibertat individual i la responsabilitat col·lectiva. La gestació subrogada sol ser defensada com un exercici de llibertat individual tant per als comitents com per a les gestants. No obstant això, aquesta perspectiva entra en conflicte amb la responsabilitat col·lectiva de protegir els drets humans i previndre l’explotació. Perquè eixe desig individual de portar al món un nadó per a uns altres o dur a terme un contracte per a poder adquirir un bebé amb la teua càrrega genètica és un acte d’egoisme i individualisme, per la qual cosa afecta de manera col·lectiva el gènere femení, ja que reforça dinàmiques històriques de desigualtat de gènere, mercantilització del cos femení i explotació econòmica.
Per això, aquesta pràctica, és una prova més de com la dona és considerada pel seu valor en la societat, tant en l’àmbit sexual com en el reproductiu. El primer cas es refereix a la seua capacitat d’atracció, quan aquesta deixa de tindre un poder sexual per a l’home, deixa d’interessar a la societat i és apartada. En el segon cas, la dona ha de mantindre la seua capacitat de procrear, perquè és la seua funció biològica i un dels motius pels quals manté una certa importància en l’àmbit social. Quan la dona arriba a la menopausa perdent el seu “atractiu” juvenil i la seua capacitat de tindre fills, deixa de tindre un valor real. El valor del cos de la dona està profundament lligat a la seua utilitat percebuda dins d’un marc patriarcal que defineix la seua importància en funció de rols reproductius i sexuals. Aquesta instrumentalització no sols reforça estereotips de gènere, sinó que també perpetua dinàmiques de desigualtat i explotació.
En definitiva, la instrucció del Ministeri de Justícia que prohibeix la inscripció directa al registre civil de nadons nascuts per gestació subrogada en altres països no fa sinó reforçar els drets de les dones i dels xiquets, impedint-ne la mercantilització. La permissivitat d’inscriure nadons per gestació subrogada a l’estat espanyol —on aquesta pràctica és il·legal— generava una contradicció normativa, ja que es penalitzava l’explotació dins les nostres fronteres però es permetia quan es duia a terme en altres països, generalment més empobrits. Així doncs, aquesta nova mesura representa un avanç en la defensa dels drets de les dones davant la cosificació i la utilització del seu cos com a instrument, tot això emparat per un sistema patriarcal.
