A la Comissió internacional de COESPE (Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions), vam rebre el passat 10 de gener de 2023, el cartell de la convocatòria d’una marxa a París contra la reforma de les pensions del president Emmanuel Macron, per al 21 de gener, impulsada per les organitzacions juvenils.
Em va resultar sorprenent i emocionant que les associacions juvenils (des dels Instituts fins a la Universitat i també persones joves treballadores) foren les promotores de la convocatòria, ja preocupades per una reforma que anava en contra dels seus interessos a llarg termini, i que tingueren consciència de la problemàtica que patirien 30, 40, 50 anys després (no ocorre el mateix ací). Així que vaig plantejar unir-nos a elles i que aquelles persones que poguérem anar a París els donarem suport.
Però la tensió anava pujant contra la reforma de les Pensions, i encara que les associacions juvenils havien pres la iniciativa, les organitzacions sindicals no tardaren a reaccionar i, de manera unitària, sota el lema «No a la reforma de Macron», van convocar vaga i manifestació el 19 de gener per tal de pressionar i aconseguir que es retirara la reforma de les pensions, que ja el 2019 havien paralitzat.
Sens dubte el que més em va sorprendre, i crec que als meus companys i a les meues companyes també (perquè ací malauradament no passa), va ser la unitat d’acció de tots els sindicats en defensa dels drets de la classe treballadora. Era un repte i, com a activistes del Moviment Pensionista, no hi podíem faltar.
Les companyes i el company que arribàrem la vespra del 21 de gener, és a dir divendres 20, ens vam reunir amb Pensionistes dels sindicats FO (Force Ouvrière) i CGT. La trobada va tindre lloc a la seu de tots els sindicats, «la Bourse du Travail», un edifici del segle XIX.
Als pensionistes francesos els sorprén el fet que nosaltres, agrupats en el Moviment Pensionista, reivindiquem la reforma de les pensions, i no els sindicats i la classe treballadora, ja que ells, com ens van explicar, sols no aconseguirien res. Continuaren explicant-nos que la reforma de la jubilació ve des de 1990. Al llarg d’aquests anys, els successius governs han intentat desfer el model de protecció social de les pensions que es va adoptar el 1945, després de la Segona Guerra Mundial. Un model de repartiment, solidari i intergeneracional, sota el control dels sindicats.
Els diversos governs, des d’aleshores, han intentat apropiar-se d’aquesta ferramenta de solidaritat social, fins que ho han assolit. L’actual reforma que Macron cataloga com «la mare de totes les reformes», planteja passar de 62 a 64 anys l’edat de jubilació, de 42 a 43 els anys cotitzats per a cobrar el 100% de la pensió. Pretén també eliminar les jubilacions especials del sector públic, dels treballadors del metro, del ferrocarril i de l’energia. Però, sobretot, pretén capitalitzar a benefici dels bancs, milers de milions d’euros i trencar el Sistema Públic de repartiment de pensions.
Per als sindicats, aquesta reforma és «la mare de totes les batalles» per la pèrdua brutal de drets, i el 80% de la població i el 93% de la classe treballadora està en contra d’aquesta reforma. Els pensionistes francesos tenen clar que sense el suport de la gent jove, tampoc ho aconseguirien.
La vaga i la posterior manifestació del 19 de gener, va ser un èxit. Més de 2 milions de treballadores i treballadors van secundar la vaga i més d’un milió de persones, les manifestacions que van tindre lloc en 250 ciutats, d’aquestes, 400.000 a París. Dissabte, 21 de gener, la manifestació convocada pels estudiants i joves en actiu a París va comptar amb una participació de 150.000 persones. La vaga convocada per al 31 de gener va ser seguida per 2.800.000 treballadors i treballadores i vora 3 milions de persones es van mobilitzar a posteriori en les manifestacions.
Aquest dimarts, 7 de febrer, de nou, hi ha hagut vaga i manifestacions a 250 ciutats de França, prop de 2 milions de manifestants, dels quals 400.000 a París, i una crida a noves mobilitzacions dissabte 11 de febrer, fins obtindre la retirada del projecte de reforma de les pensions.
Nosaltres quedàrem meravellats de la capacitat dels sindicats francesos per anar junts i units. I a la pregunta que ens havien formulat al començament de la reunió, referent a l’absència dels sindicats en la reforma de les pensions de l’estat espanyol, els responguérem que ací la reforma de les pensions s’ha fet amb el consentiment dels dos grans sindicats UGT i CCOO.
La conclusió d’aquesta reunió és que la unió fa la força. Encara que els representants dels pensionistes dels sindicats francesos consideren que la cúpula no fa bé el seu treball, en aquest cas, la base ha espentat i a la cúpula no li ha quedat altra que seguir la demanda del poble.
Per a nosaltres també és el camí a seguir, i aconseguir que la classe treballadora espente a aquestes cúpules sindicals paralitzades per revertir una reforma que les futures generacions patiran.
