La concepció de la família sempre ha sigut un camp de baralla ideològic. Venim d’una tradició ancorada en concepcions religioses i ideològiques que, mentre afirmaven la centralitat de la família en la societat i afirmaven defensar-la, la utilitzaven per excusar la carència de serveis i de cures públiques, la reduïen a uniformes models normatius que permetien excloure i menysprear qui no s’ajustava a la normalitat, i no eren objecte d’una especial atenció pel que fa a les prestacions.
Sovint els representants públics afirmen defensar la família mentre debiliten serveis públics, polítiques de suport familiar o d’atenció a la dependència. No hi ha hagut un compromís real de les administracions públiques amb les famílies realment existents.
La Llei de Famílies, aprovada recentment pel Consell de Ministres, una de les lleis més importants de la legislatura, representa un salt qualitatiu en la protecció de les famílies i de la infància. Impulsada per Unides Podem i el Ministeri de Drets Socials, respon a l’Acord de Govern de coalició i el mandat de la UE, amb la transposició d’una Directiva..
Té tres pilars: l’ampliació de la protecció social a les famílies, el suport a la criança i la conciliació, i el reconeixement ple dels diferents tipus de famílies i l’equiparació en drets.
Protecció social a les famílies i suport a la criança:
Amb mesures com l’ampliació de la renda criança/deducció per maternitat de 100€ mensuals a més famílies, l’ampliació del pagament únic per naixement de 1.000€ de les famílies nombroses a les més necessitades de suport a la criança, o l’ampliació del subsidi no contributiu per naixement i cura, vinculat al permís per naixement, a famílies adoptives.
Es reconeixen les necessitats especials de suport de les famílies monomarentals, que tindran atenció prioritària en diferents matèries. I contempla drets com l’accés a l’atenció primerenca, o el compromís d’un marc estatal de suport als mil primers dies, per garantir un entorn saludable i segur per a la criança.
El dret a la conciliació
Entenent que les cures són un dret, s’avança en la corresponsabilitat de l’Administració amb la creació de permisos laborals nous per diferents motius i diversa duració, en algun cas de 8 setmanes, alguns d’ells retribuits.
Ple reconeixement de la diversitat familiar
El tercer pilar de la llei implica el reconeixement dels diferents tipus de famílies existents i la seva equiparació en drets.
Hi haurà un nou marc de drets per a famílies nombroses, monomarentals, amb membres que pateixen discapacitat, amb parts múltiples, reconstituïdes, adoptives o acollidores, LGTBI, del medi rural, migrants, o amb població penitenciària o institucionalitzada.
Amplia els drets de totes les famílies. No és cert, per exemple, que perjudique les famílies nombroses. Aquestes podran accedir a prestacions i permisos abans inexistents i seran considerades de categoria especial amb 4 fills (abans 5).
Per acabar, aquesta llei conté avanços importants. És cert que en algunes qüestions incorpora els mínims de la Directiva europea, i que hi ha resistències en diferents ministeris a mesures en vigor a altres països impulsades per governs de qualsevol signe polític, que consideren que la inversió en protecció de les famílies i la infància és enormement útil, evita patiment social i despesa social en el futur.
Queden pendents aspectes com ara la universalitat de la renda criança, la retribució d’alguns dels permisos, el suport a menors migrants, l’equiparació en els permisos per naixement a les famílies monomarentals, o la prohibició del Pin parental, que figurava inicialment en la redacció de la llei, essencial per garantir el dret a l’educació de menors i adolescents. I algunes qüestions contemplades a la llei seran objecte de desenvolupaments normatius posteriors.
Després de tres anys de treball intens buscant el consens dins del Govern, aquesta llei per fi s’ha aprovat al Consell de Ministres i arribarà prompte al Congrés per tramitar-la. Allí treballarem, de la mà de les organitzacions socials i altres grups polítics, per avançar en alguns dels aspectes esmentats, perquè el benestar dels menors i adolescents, visquen a la família que visquen, és essencial per una societat digna.
