Una recent publicació recupera l’experiència de la «Llar del xiquet», més coneguda pel seu nom oficial en castellà «Hogar sueco para niños españoles», durant la nostra guerra de 1936-39. Un llibre que, com ens n’assabentàrem, ens mostra exemples destacats de solidaritat amb les víctimes d’aquella rebel·lió militar, com va ocórrer a Dénia amb la creació i funcionament d’un espai acollida de xiquets evacuats, procedents de la capital de l’Estat assetjada per les bombes franquistes. La qüestió és que tant a Suècia com a Noruega, malgrat la política de la «no intervenció» adoptada per les potències del moment, incloent-hi els governs suec i noruec, es van promoure campanyes de suport i ajuda als republicans, com és el cas que comenten, o en el terreny sanitari, en el cas d’Alcoi.
En relació amb Dénia, la Creu Roja i un Comitè de Dones van organitzar i proporcionar mitjans humans i materials per instal·lar-hi una llar de xiquets. Per la seua part, el Consell Municipal de Dénia cedí en 22 de maig del 1937 una finca rústica, anomenada Torreta del Gavilà, en la qual quedaria instal·lada l’esmentada colònia. Segons el relat de la publicació, una delegació sueca feu les gestions oportunes i diferents professionals de l’ensenyament, puericultura, gimnàstica i altres especialitats vingueren i es feren càrrec de la feina, juntament amb algun personal del poble. La publicació que he pogut llegir, editada gràcies a la col·laboració de la Corporació Municipal actual i l’Institut d’Estudis Comarcals, ens aporta uns materials que mostren aquella tasca tan generosa i necessària, en un llibre que arreplega un significatiu material gràfic, documents, testimonis, i fins i tot el diari de la persona que va ser directora de l’establiment, Magnhild Olarsen.
La zona on es va desenvolupar aquesta tasca es troba al nord del port, entre les Marines i el Camí Vell de Gandia, partida que en aquells moments presentava una situació bastant diferent a la de hui en dia, puix era un espai agrícola amb grans finques, propietat de gent de diners i que, per tant, van estar expropiades. Ara, però, es tracta de quelcom totalment diferent, ja que els terrenys s’han anat ocupant per apartaments i urbanitzacions de platja. Els testimonis de la publicació que comentem destaquen la qualitat de vida existent, i com a partir dels bombardejos, primer des del mar, i després dels avions, la tranquil·litat existent es trencava, puix els xiquets havien ja patit els horrors bèl·lics.
Estem, doncs, recuperant una part de la memòria que durant molts anys ens havien ocultat, i que ens situa davant de la solidaritat en les guerres i especialment en allò que afecta les víctimes més febles: els infants. Certament, exemples com el present van encetar un camí que cada vegada és practica davant les guerres, malgrat les dificultats i les voluntats dels governs. Així doncs, una bona iniciativa que situa en primer pla la solidaritat de la gent.
