El proppassat 5 de maig, un servidor feia una primera entrega d’un article protagonitzat per en José Antonio Martín Pallín, qui, junt amb un grup de juristes, filòsofs i periodistes, duu a terme el que anomenen una tasca de reparació democràtica, en la qual al·leguen que la regularització fiscal feta per l’anterior monarca, Joan Carles I, no fou correcta, i, per tant, no estava eximit penalment. Ara vos presente una segona part i última, basada en l’entrevista que li feu Antonio Contreras d’Infolibre.
El jutge Eloy Velasco i Irene Montero
“La intervenció d’un jutge fora de la seua activitat jurisdiccional és emparada pel principi de llibertat d’expressió. Jo, a més, no seria el més indicat per a negar-ho. He intervingut en milers de conferències des de fa molts d’anys. Mai podem traslladar la ideologia a una resolució judicial, com per exemple ha fet el Tribunal Suprem, plantejant la qüestió d’inconstitucionalitat sobre la Llei d’amnistia. Això mateix ho pot pensar com a ciutadà, però no ho deu fer posant-ho en una resolució judicial. En el cas del jutge Eloy Velasco, estava actuant com a ciutadà en una conferència i denota més prompte la mentalitat del personatge. Va dir que el govern era il·legítim, en el sentit que no era del partit més votat i això ja és molt greu en una democràcia. I respecte a Irene Montero, es retrata a si mateix. Jo crec que una persona que diu això tal vegada no serveix ni per a caixer d’un supermercat.”
Estat de la judicatura
“N’hi ha 5.300 o més, jutges i jutgesses. No podem dir que tot el Poder Judicial, o la carrera judicial és de dretes. Hi ha molta gent, crec al voltant d’un 50%, que no forma part de cap associació amb un biaix polític. Quan abans deia que estàvem davant d’un colp judicial permanent, em referia a un sector de la judicatura, per descomptat, no tota la judicatura. Aquest colpisme ja hauria començat amb Podem. No oblidem que entre eixe partit i Ada Colau han tingut unes quaranta o cinquanta querelles. L’objectiu era destrossar-los. Ara mateix va per la presidència del Govern, per a dinamitar i convocar eleccions. Així mateix, és un colp d’estat a la boliviana amb tots els components.”
Comissió Ciutadana per la Veritat en les residències
“S’ha fet desgraciadament famosa la xifra oficial de 7.291 morts a les residències durant la covid. Hi hauria hagut morts de totes les maneres, com és lògic, però en gran part fou degut a uns protocols que impedien que persones sense mobilitat, en cadires de rodes, sí que estaven en una residència, foren derivades a un hospital per al tractament, també a persones amb capacitat cognitiva disminuïda. Tot això està documentat i firmat. No poden desmentir-ho. El 65% de les persones majors que foren derivades als hospitals perquè tenien assegurança privada o perquè, fora de les residències estant, pogueren accedir-hi, salvaren la vida. Es podrien haver salvat al voltant de 4.000 persones. Els familiars han mamprès una via en què crec que tenen possibilitats. Han presentat en Fiscalia una denúncia amplíssima, perquè estimen que els protocols, no només foren una barbaritat jurídica i científica, com diuen els experts, sinó que suposaren una discriminació per raons d’edat, i això és un delicte en el Codi Penal”.
Desatenció als residents
“La Comunitat de Madrid creà un comandament únic d’hospitals públics i privats. Consta que els hospitals privats disposaven de llits de sobra per acceptar la derivació d’aquestes persones. Però, repetisc, si no hi disposaven d’assegurança privada, haurien de pagar a la Comunitat. L’altra alternativa que sostenen els experts era la medicalització de totes les residències. És a dir, que en lloc d’endur-se al voltant de 1.500 o 1.600 sanitaris a l’anomenat Hospital Miraculós d’Ifema, aquests metges haurien d’haver anat a les residències. A les residències crec que n’anaren al voltant de 60. Tot açò és constatat. Vull ressaltar la tasca d’Alberto Revero, conseller de Serveis Socials el qual es va oposar als protocols i que va denunciar que allò que s’estava realitzant era una veritable aberració i barbaritat mèdica, jurídica, política i humana.”
Querella contra Joan Carles I
“En març de 2022 la fiscalia acaba una àmplia informació sobre les activitats delictives que se li imputaven a Joan Carles I, algunes prescrites i altres emparades per la inviolabilitat. Aplega l’abdicació el 19 de juny del 2014 i perdé la inviolabilitat i passà a ser un aforat. El representant del Reino ací considera que la regularització que feu és vàlida. Nosaltres, amb el mateix text de la Fiscalia –no ho toquem-, només utilitzem el relat dels fets de la Fiscalia, aplegant a la conclusió que la regularització no és vàlida. Perquè es va fer quan ja se sabia que la Fiscalia l’estava investigant per fets tributaris. I eixe és el nucli de la querella. Sostenim que la regularització no és correcta i, per tant, existeix delicte.”
El fons de l’assumpte
“A banda d’arguments jurídics, n’hi ha argument polítics pesants en una societat democràtica. Les activitats delictives del cap de l’Estat o del rei, han de ser perseguides i investigades. No compartim el criteri de la inviolabilitat. Però quan s’ha perdut… n’hi ha una frase de Ciceró que diu que enriquir-se a costa d’un càrrec públic, no només és vergonyós i impiu contra la pàtria. No estimem que la nostra democràcia poguera suportar impassible veure que eixia indemne de tota aquesta activitat delictiva. En un sistema d’un estat de dret democràtic, els únics que poden absoldre o condemnar són els tribunals, i és per això que hem posat la querella, perquè fora un tribunal de justícia, en aquest cas la Sala Segona del Tribunal Suprem, perquè és aforada, la que l’admeta i diga si és delicte.”
Ara mateix, el Suprem, aquests dies passats (5/5) ha anunciat que rebutja investigar l’emèrit per delictes fiscals, indicant que els fets que a l’emèrit se li imputen, o estan prescrits o han sigut regularitzats, desestimant la querella presentada contra el rei emèrit pels cinc delictes contra la Hisenda Pública que Martín Pallín i el grup mencionat adés havien presentat. Això significa que els signants de la querella a l’emèrit han acordat recórrer la prescripció a instàncies superiors, ja que consideren que fou fraudulenta. Els anime a recórrer-la.
Amb tot això, per la meua banda, done per tancada la divulgació de l’entrevista que li feu Antonio Contreras del digital Infolibre el 30 de novembre de l’any passat, acomiadant-me de vosaltres en unes paraules de l’admirat per tots i totes conegut Eduard Punset, ja finat, per al qual li desitge q.d.e.p: “Per a mi la llibertat és que el rei no tingui més drets que jo“.
