Si hi ha algun membre de la judicatura que em desperta una forta admiració quan el sent parlar, aquest és José Antonio Martín Pallín. Ens diu la Viquipèdia que va nàixer el 1936 en A Corunya i el mes vinent farà 89 anys, tot amb un cervell ben lluït que un servidor ja volgués tindre. El periodista Antonio Contreras, que treballa per a Infolibre, li feu una entrevista el 30 de novembre de l’any passat, de la qual extrac impressions. El meritat Martín Pallín, que es va jubilar en 2006, és posseïdor d’una carrera com a fiscal i magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem.
Pallín desenvolupa, junt amb un grup de juristes, filòsofs i periodistes, una feina de reparació democràtica en què al·lega que la regularització fiscal que realitzà l’anterior monarca Joan Carles I no fou correcta i, per tant, no està eximit penalment. També ha presentat l’informe de la Comissió ciutadana per a la veritat en les residències de Madrid, sobre els protocols de la comunitat presidida per Isabel Diaz Ayuso que impediren rebre atenció mèdica a les persones malaltes a causa de l’epidèmia de la covid ingressades en aquests centres.
En José Antonio Martín Pallín, amb lucidesa i voluntat ferma per anar als fons de les qüestions, i Voro Contreras estructuren l’entrevista davant dels casos enunciats seguidament.
Causa contra el germà del president Sánchez
“Crec que estem davant allò que es pot definir rotundament, i ho afirme, com un colp d’estat judicial permanent. Això sobrepassa tota racionalitat que es pot admetre dins d’un sistema democràtic. Allò del germà de Pedro Sánchez, imputat per suposades irregularitats al seu lloc de treball, alienat de la política, ja és per a treure el títol a la jutgessa que l’ha posat en voga. Perquè el que guaita és que s’adjudica un lloc de treball a una persona que suposadament no disposa de mèrits suficients, i hi ha d’altres aspirants que sí que els tenen.
Quasi des del segle XIX l’assumpte és competència del contenciós administratiu. És a dir, els perjudicats, si són del parer que disposen del dret, sempre han d’anar al contenciós, que després els dona la raó o no, però mai de la vida ha tingut contingut penal. Aquesta instància és l’última a la qual s’acudirà per tal de solucionar un conflicte.”
Instrucció del jutge Peinado
“Em sembla que s’està incorrent en una decisió arbitrària i poc justificada. En primer lloc, s’admet una denúncia d’un pseudosindicat que per a mi no disposa de cap contingut penal. L’esposa del president des de fa molts anys, molt abans que fos Sánchez fos cap de l’Executiu, està desenvolupant activitats relacionades amb l’ensenyament. És en una càtedra en què, segons els estatuts de la Complutense, es pot ser codirectora en qualsevol càrrec. ¿On és l’activitat delictiva? Jo no la veig per cap lloc.
Peinado estira la causa fins a extrems veritablement preocupants per administrar justícia imparcial. Ara crida un càrrec mitjà de la Moncloa. Que sembla que va enviar un correu contactant algú. L’ha cridat com a testimoni, però m’atrevisc de dir i pronosticar que n’eixirà imputada. Fet que sona molt fort, però és una activitat arbitrària i injusta. Una cosa que no pot fer un jutge.”
Registres al fiscal general de l’Estat
“Se l’està acusant d’un delicte contra la intimitat, com és l’article 197. I allò no vulnera en absolut la intimitat d’una persona ni posa en perill el seu dret de defensa. Per tant, no existeix delicte per cap banda. Damunt ho ha fet el Tribunal Suprem, la qual cosa és molt greu. I després, ha ordenat entrar en el despatx del fiscal general de l’Estat i endur-se no només el seu telèfon i bolcar-lo, sinó tota la informació existent i posseeix en les seues mans el fiscal general d’Estat, que procedeix de les 50 fiscalies d’Espanya, de la Fiscalia Anticorrupció, de la Fiscalia Nacional, és a dir, fets relacionats amb el narcotràfic, inclús amb el terrorisme. Hi haurà informació segurament del CNI. Un fet que em sembla d’una gravetat i irresponsabilitat que hauria de ponderar si realment aquest jutge no s’ha excedit fins al punt de vulnerar drets fonamentals”.
L’objectiu final d’aquests processos
“Es dona la circumstància que la Fiscalia respon perquè el cap del despatx d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, MAR, alguns el nomenen com el Pigmalió Barbut, digué que la parella d’Ayuso, Alberto González Amador, estava en tractes de conformitat i que el fiscal general d’Estat se n’havia oposat. La qual fet és rotundament falsa. I clar, diu l’estatut de la Fiscalia té el deure d’informar a la ciutadania, i hagué de fer una nota dient que no era veritat. Va contar que l’advocat de la parella d’Ayuso s’havia dirigit al fiscal, però siguem sincers, la peça a caçar, usem eixe terme cinegètic, no és el fiscal, sinó el president del Govern. La tasca de molts de la dreta cavernícola és enderrocar Sánchez. Estic ben segur que a l’estranger aquest registre es veu com una cosa força cridanera. Molta gent necessita passar els Pirineus.”
Futur dels processos polítics
“Realment pense que l’operació no pararà sinó que seguirà. M’atrevisc a assegurar que la següent investigada serà Teresa Ribera. Seguiran amb més ministres fins que algú acote tot açò. Entre ells és el Consell General del Poder Judicial, el qual és en possessió d’un silenci sonor. I algunes associacions judicials. Sé que Jutges per a la Democràcia, en la qual jo vaig estar integrat, només ha emés un comunicat sobre l’entrada al despatx del fiscal general de l’Estat. Però, s’ha d’eixir al pas de tot això, perquè, ja no és que hi ha un risc de ruptura política i democràtica, sinó de credibilitat dels ciutadans envers la justícia. I si en un país no hi ha credibilitat per banda dels ciutadans en l’aparell de la justícia, ja no en jutge concret, la democràcia està en perill.”
Amigues i amics, vos he exposat només uns apartats d’allò que en José Antonio Martín Pallín ha contat del seu parer de com és la justícia, i com que l’assumpte ja sabem que duu cua, en el pròxim article completaré la resta de l’entrevista que sobre el tema li fa Antonio Contreras d’Infolibre. Haureu observat la lucidesa del personatge que vos contava al principi del present article, tot confiant que haja estat del vostre gust.
Adeu siau amb Vicent Andrés Estellés, el fill del forner que feia versos, i el seu poema “Teoria i pràctica de la flor natural” (fragment), extret del llibret Estellés Recitable, una selecció de textos i àudio de Vicent Camps, amb una reflexió admirable:
“Molt sovint pensem que només som un entre tants, però cal prendre consciència que som tants que podem lluitar per les nostres idees i fer-les arribar on ens proposem. Sols som nosaltres qui ens hem de marcar els propis límits, sense deixar-nos arrossegar pels ideals que determinats grups socials o polítics ens imposen. Encara no sabem el que podem arribar a ser i actuem conjuntament contra la indiferència i el passotisme en el qual vivim sense adornar-nos-en.”
