No has invertit en habitatge? Has d’invertir en habitatge! Levante-EMV vol que invertisques en habitatge i molt em tem que no pararà fins que no ho hages fet. Des de fa dues setmanes ve publicant amb una rigorosa regularitat de cinc dies, uns articles pràcticament calcats sobre els avantatges d’invertir en habitatge. Ho voleu veure? Ací la peça del 30 de setembre, ací la del 5 d’octubre i la del 10 d’octubre. En el moment de publicar aquesta columna encara no ha passat, però si la sèrie es manté, ahir s’hauria d’haver publicat un altre article animant-te a invertir en habitatge.
I quina novetat informativa pot justificar la generació d’aquesta allau d’articles? En realitat cap. Totes les peces són bàsicament calcades i es basen en un estudi que assegura que València és la segona millor ciutat d’Europa i la primera de l’estat per a inversions immobiliàries. En un dels articles s’inclou una taula amb el preu de compra per metre quadrat, el del lloguer i la rendibilitat, que a València seria del 5,9%, just per sota del 6% de Varsòvia i molt per sobre del 4,8% de Madrid i el 4,6% de Barcelona, dades aquestes que semblen ser molt positives.
I quin estudi és aquest? Doncs a l’article només explica que «l’empresa Masteos», que «ha analitzat els mercats immobiliaris de les principals ciutats de vuit països europeus». I qui és Masteos? Doncs cap de les peces de Levante ho especifica, però una ràpida cerca permet descobrir que és una «start-up especialitzada en inversió en habitatge de lloguer». Creada a França el 2019, acaba de desembarcar a l’estat espanyol, més concretament a València, Barcelona i Madrid, les ciutats que s’analitzen a l’informe. Estudi, per cert, que no apareix citat al web de l’empresa, però Levante considera prou interessant per a dedicar-li tres peces informatives –com no s’informa que siga publicitat, suposarem que els articles tenen aquest propòsit-.
Però a banda de la importància donada a un informe elaborat per una part interessada i de la qual no s’explica ni la metodologia ni les fonts, és rellevant destacar el punt de vista de les peces. És bo que València siga una de les ciutats on la compra d’habitatge per a llogar –o siga, on el lloguer és més car respecte a la compra? Doncs depèn. Per a un inversor immobiliari sí. Per a una família que necessita una casa de lloguer per a viure-hi, no gaire. I quin percentatge dels lectors de Levante deuen ser inversors immobiliaris i quants deuen ser llogaters? Perquè el punt de vista dels articles és evident que és el dels primers. Per exemple, el titular «València: la ciutat espanyola més rendible per invertir en habitatge» evoca una situació positiva. Ser «rendible» i les «inversions» són termes que associem com a elements positius. Com canviaria açò si canviéssim per un altre titular, com per exemple: «València: la ciutat on el lloguer és més car respecte al preu de compra».
La resta dels articles estan plens de frases en la mateixa direcció, com «la capital valenciana està en ple auge i la majoria dels barris són molt rendibles»; «Potser els 300 dies de sol a l’any, la gastronomia, la platja, o fins i tot l’absència d’embussos com passa a la majoria de les grans ciutats estiga provocant l’augment de l’interès»; «Un dels factors que promouen aquesta venda d’immobles és que les rendes de lloguer a València són cada volta més altes», o «l’adquisició d’habitatge per part de persones estrangeres s’ha disparat els últims anys i ja suposa el 40% del total de la compra de pisos».
De fet, mentre que una de les majors preocupacions dels valencians sense un habitatge en propietat és l’augment del preu dels lloguers. De fet, al final d’una de les peces, s’esmenta la xifra: «sols durant el 2022 el preu mitjà d’un lloguer a València ha augmentat des dels 875 euros fins als 1.214 euros, suposant un increment d’un 38%». La dada en si mateixa és merament informativa –serà positiva o negativa segons el punt de vista del lector-, però és que la frase següent no deixa lloc al dubte: «En alguns barris els lloguers s’han tornat inassumibles per a la majoria de valencians, i de fet molts es destinen al lloguer vacacional, com és el cas de Ciutat Vella, L’Eixample o Extramurs». No queda cap dubte, doncs, que les bones notícies pels inversors són males notícies pels valencians.
