Juan Francisco Pérez Llorca, Salvador Aguilella, María Nieves Martínez, Laura Chuliá, Ignacio Aleixandre, Wenceslao Alos, Candela Anglés, Francisca Bartual, Elena Bastidas, Vicente Betoret, Alfredo Castelló, María José Catalá, Noelia Ciscar, María Carmen Contelles, Eduardo Dolón, Alejo Font de Mora, María del Mar Galcerán, Beatriz Gascó, Mería Luisa Gayo, Andrea Gigante, José Domingo Giner, María Gómez, Magalena González, José Ramón González de Zárate, Javier Gutierrez, Jesús Lecha, Adoración Llop, Veronica Marcos, María del Carmen Martínez, Luís Martínez, Fernando Pasot, Dolores Peña, Lucia Peral, Manuel Pérez, Dolores Roch, José Salas, Victor Soler, José Zaplana.
Que mai, que mai tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort vos perseguisquen les nostres memòries (Lluís Llach, Campanades a mort).
El 9 de novembre a València, Elx, Alacant i algunes altres ciutats del País Valencià ens aplegarem més de 200.000 persones demanant la dimissió del president de la Generalitat. La manifestació va ser convocada a les xarxes, per grups minoritaris marcats molts d’ells per la nafra del catalanisme. És cert que les televisions i alguns mitjans van dir que hi havia convocada una manifestació, el que segurament va contribuir al fet que la gent acudira massivament.
Però el punt importat veritablement d’eixa manifestació va ser, per un costat, la transversalitat, i per l’altra, que la gent va decidir anar perquè la convocatòria era molt senzilla, es demanava la dimissió de Mazón, que era el que tothom, sense necessitat de fer grans anàlisis ni ser politòlegs, sentia que havia de passar. Igual que a la manifestació de 1977, on la ciutadania valenciana sentia que el lògic era que tinguérem un Estatut igual que Euskadi o Catalunya. Ja coneixem la història ni tenim un Estatut com el basc, ni Mazón ha dimitit.
Mazón és un immoral o, caldria dir millor, amoral. Perquè no és que no tinga moralitat, és que no sap el que és la moralitat. Però si fora sols cosa d’un personatge tan nefast i absurd com Mazón, el fet tindria escassa transcendència, però no, Mazón és sols un vividor amoral més dintre dels polítics espanyols. La indigna i vergonyosa compareixença de Mazón el dia 15 de novembre no s’entén si no va acompanyada del suport de les persones, amb nom i cognoms, del seu grup parlamentari i responsables del patit popular a València, als quals en conseqüència cal assenyalar igualment com amorals i indignes de representar els valencians. Mazón va poder fer un discurs farcit de mentides, perquè el seu partit i el seu cap, Feijóo, li ho van permetre. I en conseqüència són responsables de les mateixes mentides de Mazón. Tot un partit dit d’estat emparant la mentida i justificant els fets del 29 d’octubre. Són eixos els que han de governar Espanya en un futur? Són eixos a qui el PSOE els ha regalat una legislatura?
Sabíem que el PP actuava com una organització criminal en afers econòmics. Ha hagut de venir Vox, amb un discurs brutal contra la immigració, la cultura, el canvi climàtic, les dones i la diversitat, perquè el PP faça el pas envers una organització ja no sols interessada a salvaguardar els interessos del gran capital, sinó també actuant com un partit més de l’esfera del trumpisme amb un antieuropeisme ferotge, el millor del millor Orban. I com tots aquests partits, si alguna vegada les persones que el componen havien tingut una mica de moralitat, ara l’han perduda, i actuen com una secta. Tancant files al voltant del que tothom veu i reconeix com uns fets immorals i indignes.
I és a aquesta secta a la qual el PSOE vol ajudar a la reconstrucció del nostre País. Que cadascú traga les seues pròpies conseqüències.
Sols Joan Baldoví, amb un discurs vibrant, emotiu, des de les entranyes de la terra, va posar veu als valencians. Ara cal dir quina és la vostra alternativa política per combatre els que ens destrossen el País.
