Tenim un problema enorme. Tenim la ultradreta a l’estat espanyol i al País Valencià demanant regidories i conselleries d’educació i, per desgràcia, també seria normal que ho feren amb el Ministeri d’Educació en cas d’una victòria dretana. Tot açò sota el pretext de fer fora la suposada ideologia de les aules i amagant, alhora, les seues vertaderes intencions: imposar la seua ideologia, la de la ignorància.
Aquestes persones són les mateixes que giren el cap quan veuen una classe de l’ESO plena de polseres de partits de dretes i no denuncien la situació. Però sí que ho farien si foren polseres d’una ideologia aliena. Sense anar més lluny, després de l’onada dretana del passat 28 de maig, personalment, em vaig dirigir a les seus de partits de dretes de la meua localitat per a felicitar-los pel treball i la victòria, i em va sorprendre moltíssim quan vaig veure la quantitat de xiquets amb samarretes del Partit Popular, polseres de Vox i banderes d’Espanya.
Els mateixos que demanen els càrrecs en educació per desideologitzar els xiquets perquè els alumnes pensen lliurement, introdueixen idees des de casa als xiquets i xiquetes per a clavar-los en el pensament familiar. Una cosa que per algunes famílies és quasi una tradició o, fins i tot, un negoci.
Ara em venen al cap unes quantes preguntes: aquesta gent ha entrat alguna vegada en una aula valenciana per a confirmar la suposada ideologia de llengua?, als partits d’ultradreta i dreta què els molesta realment?, que un xiquet siga educat en diversitat i en llibertat de pensament?, o que no puguen adoctrinar-los com ho fan a casa?
