La Guerra d’Ucraïna és segurament un dels conflictes bèl·lics on millor se li escau la famosa frase, atribuïda a Paul Valery, de que «la guerra és una massacre entre gent que no es coneix en profit de gent que sí que es coneix però que no es massacra». Perquè costa molt de creure que Biden i Putin –no ens enganyem, ací Zelenski i la resta de dirigents europeus no pinten fava- no podrien haver trobat alguna solució millor a una guerra que ja ha comportat la mort i mutilació de centenars de milers de persones i el desplaçament de milions.
Ara, però, sembla que Ucraïna està perdent la guerra. El resultat no sorprén gaire. Per molt que la resistència i valor dels ucraïnesos siga innegable i que els russos van ser els primers a fer errors de càlcul estratosfèrics –hauria Putin envaït Ucraïna si haguera sabut que el resultat seria una llarga i costosíssima guerra de posicions i no el simple colp de mà que va intentar en un primer moment? Però amb tot, i per molta ajuda occidental que arribe, pensar que un país menut com Ucraïna pot acabar derrotant un gegant com Rússia és viure en la mateixa fantasia que assegurava que Ucraïna no existia i que la població eixiria al carrer a aplaudir l’alliberament rus.
Davant el resultat imminent –que pot trigar més o menys mesos però resulta complicat de canviar-, el bàndol de la guerra apuja l’aposta i considera que és el moment d’enviar tropes europees a camp de batalla. Un canvi substancial i definitiu: Rússia en guerra amb l’OTAN. La guerra nuclear més a prop dels anys 1980.
Com que és complicat que la ciutadania europea accepte un escenari així per simple solidaritat amb Ucraïna –i perquè ningú explica els autèntics motius de la guerra- se’ns amenaça amb una invasió russa –«en els pròxims anys»- a un país de l’OTAN. Personalment, costa de creure. Si Rússia ja ha hagut de fer un esforç humà i econòmic sobredimensionat per derrotar la xicoteta Ucraïna, de veres és realista pensar que s’atreviria a enfrontar-se a tota l’OTAN? Però pel que siga necessiten atiar el fantasma de la guerra. «Ucraïna no pot perdre» ens diuen. «Rússia ha de ser derrotada», repeteixen sense especificar que implica aquesta derrota russa: Tancs americans desfilant per Moscou? I si aquest escenari fora possible, no podria la Xina reaccionar en el mateix sentit per evitar que Rússia perda?
El camí que s’està emprenent és una autèntica pista sense aturador cap al desastre més absolut. Ja fa dos anys, els tambors de guerra van acabar convertint-se en profecia autocomplerta amb l’inici de l’actual conflicte. Les crides d’avui a intensificar-lo no són sinó l’avantsala d’un conflicte molt més generalitzat i mortífer en els pròxims anys.
La I Guerra Mundial no va començar el 28 del juliol del 1914, sinó molt abans. Per a fer-la possible van caldre anys de polítiques militaristes i armamentistes i un escenari de tensions nacionalistes i bel·licistes promogut per declaracions de polítics i cobertura mediàtica. Insistir a crear un clima similar, cent anys després, és un error criminal d’una magnitud que no hauríem de permetre.
