De les manifestacions i concentracions de la ultradreta d’aquests dies s’ha dit tot ja, així que resulta difícil fer una columna sense repetir-se o sense reincidir en obvietats, però crec que malgrat tot cal insistir en alguns aspectes per subratllar-los, per evitar que siguen naturalitzats. Perquè eixe és el joc de la dreta alçada que tenim, entre altres llocs, al govern de la Generalitat: acostumar-nos a la bestiesa.
Per exemple, em sembla molt fort que el vicepresident del govern valencià vaja fent crides a convocar manifestacions institucionals contra la llei d’amnistia, contra que governe qui més vots de diputats i diputades tinga al Congrés o ves a saber contra què més. No només és escandalós per antidemocràtic sinó una bona mostra de la cara tan dura que tenen: la mateixa gent partidària d’eliminar les autonomies utilitza un govern autonòmic al qual ha accedit com a resultat d’un pacte postelectoral exercint d’ariet contra els pactes dels altres.
Em sembla molt fort també que aquest mateix senyor, conseller de Cultura, estiga orgullós de deixar sense ajudes públiques institucions i associacions que fan una tasca molt important per la nostra llengua i la nostra cultura: la Federació d’Instituts Comarcals del País Valencià, la Càtedra Vicent Andrés Estellés, la Fundació Carles Salvador, L’Espai Joan Fuster o l’Institut Ramon Llull. Va deixar molt clar que no sabia qui era Ramon Llull en la seua compareixença. Aposte que tampoc sap en realitat qui són els altres. Que perseguisca qualsevol intent de treballar per la nostra llengua i cultura no és sorprenent, és el seu programa. Però el to amb el qual ho va dir em va semblar esgarrifant. I no cauré una altra vegada en el parany de qualificar-lo de torero. Era to d’ignorant i prepotent senyoret feixista, que pel País Valencià els coneixem bé.
Em sembla molt fort també que el senyor tinent d’alcalde per Vox a l’Ajuntament de València, Juan Manuel Badenas, diga tranquil·lament que ser nazi no és un delicte. Lamentablement té raó. A l’estat espanyol de la Restauració Borbònica no és ja que no siga un delicte ser nazi, que no ho és, és que a més estan protegits per la fiscalia segons la famosa circular, i habitualment, de fet, per jutges i policies. El delicte és escridassar-los. I si no, que li ho pregunten als xicots de Pego. Però d’aquestes declaracions el que és més escandalós, gairebé inconcebible, és que un senyor d’un partit que vol il·legalitzar els partits independentistes i fins i tot simplement els partits d’abast no estatal, defén tranquil·lament el dret a ser nazi. I que eixe senyor, ja explícitament filonazi a tots els efectes, siga tinent d’alcalde de María José Català, a la qual cada dia que passa se li va posant un aire «ayusesc» que fa feredat.
També em sembla molt fort que Carlos Mazón li pegue la volta a Joan Fuster i proclame que «la Comunidad Valenciana será turística o no será» mentre fa seguidisme d’Ayuso en parlar de renunciar a condonacions de deute. Tots els processos colonials necessiten elits locals submises i complaents a canvi de les molles.
Em sembla molt fort, clar, que precisament Isabel Díaz Ayuso continue utilitzant la seua demagògia grollera i grossa. L’altre dia va dir, entre altres coses, que Pedro Sánchez s’havia convertit en el líder del Procés. Així, sense despentinar-se. També que ella i Alberto Núñez Feijoo deixen clar en les seues arengues que no consideren legítims els vots a determinats partits polítics. Parlen com Vox, diuen les mateixes coses i conviden la gent a assistir a les mateixes concentracions violentes plenes de cadells de l’oligarquia, de gent braç en alt, de crits xenòfobs i franquistes.
I així van passant els dies que ens separen de la investidura, en un clima creixent de tensió adobat a més per comunicats diversos de les més aleatòries institucions sobre l’amnistia i de moviments judicials que ens fan témer que el lawfare només pot fer que créixer en els propers mesos. Veurem quin és el límit.
És evident que qui sempre té la paraula «colp d’estat» en la boca és precisament qui somniaria a fer-ne un. El 2023 fa un segle d’un colp d’estat amb rei i tot. Ara, sembla que no és possible, però veient l’onada autoritària que assola Europa, crec que faríem bé en no donar per descomptada la seua possibilitat, que els discursos aquests d’Ursula Von der Leyen donant suport al genocidi a Gaza no em fan molt optimista sobre la capacitat de beneir barbaritats que aquesta gent pot arribar a tindre.
Només em consola pensar que malgrat tot precisament el que demostra a hores d’ara la investidura de Pedro Sánchez és que la majoria de l’estat espanyol, amb la seua perifèria al capdavant, no dona suport als deliris colonialistes, supremacistes i autoritaris d’aquesta tropa. I que l’aliança dels perifèrics (ai, com he trobat a faltar el logo de Compromís entre les forces polítiques que han signat un pacte amb Pedro Sánchez en nom propi!) és l’única cosa que pot fer concebre una esperança, això i l’olfacte de Pedro Sánchez per posar-se al capdavant de majories emergents amb la seua, diguem-ne, flexibilitat ideològica. Qui ho diria! Veurem el que dura. Encreuem els dits. Perquè els fatxes aquests desfermats fan riure fins al moment que comencen a fer por.
