La dimensió social de la salut a València

Si partim de la visió de la salut des d’una perspectiva holística, cal entendre-la com un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament com l’absència de malaltia. Des d’esta perspectiva, s’ha procedit a analitzar la salut en la ciutat de València considerant no només la manca de símptomes físics o malalties, sinó també els aspectes emocionals, socials i espirituals que sovint en són la causa, a més dels factors ambientals i genètics. Perquè la salut, siga física o mental, no és sols un estat de l’individu, sinó tot un reflex del seu entorn social i cultural. D’aquesta forma, podem definir un model que permet conèixer i comprendre les causes i interrelacions entre els diferents aspectes relacionats amb la salut i la qualitat de vida, tant a nivell individual com col·lectiu.

Per analitzar la salut en els diferents districtes de la ciutat de València, s’han tingut en compte les dades obertes disponibles als diversos portals (Generalitat Valenciana, Ajuntament de València, Oficina d’Estadística, i INE). Estes dades inclouen tant aspectes objectius, com per exemple la taxa de mortalitat, com aspectes subjectius, com és el cas de l’autopercepció de salut o el nivell de felicitat, entre d’altres. Estes dades obertes, disponibles per a tothom, poden ser treballades per conèixer què passa a la nostra ciutat i on cal posar el focus per prendre mesures per millorar la salut dels seus districtes, és a dir, de la ciutadania que viu en ells. 

Les dades referides, una vegada processades, s’agrupen en diversos aspectes il·lustrats didàcticament amb la figura d’una libèl·lula, sent cadascuna de les seues ales la representació d’un aspecte relacionat amb la salut, com es pot apreciar amb detall en les infografies que s’acompanyen. En primer lloc, s’ha analitzat l’alimentació, considerant que una dieta equilibrada inclou una major quantitat de fruites, hortalisses i verdures, així com una alimentació saludable en general. També hem examinat les malalties més freqüents per districte, diferenciant entre els diversos tipus de malalties, la taxa de mortalitat bruta i l’esperança de vida al naixement, sent este un indicador clau per avaluar la salut i la qualitat de vida d’una societat.

Altres aspectes considerats inclouen l’activitat física i la pràctica d’esport, la qualitat del descans en termes de nombre d’hores dormides i problemes per conciliar el son. També s’han tingut en compte qüestions emocionals i espirituals, com el nivell de felicitat i satisfacció amb la vida. Finalment, hem considerat possibles addiccions, dimensions corporals com l’obesitat i els recursos sanitaris disponibles per districte.

El resultat final de l’anàlisi de la salut a València dibuixa una ciutat clarament desigual, on destaquen quatre districtes notablement saludables per damunt de la resta, i estos són, de major a menor índex de salut: Campanar (6,8 sobre 10), i en segon lloc l’Eixample, Benimaclet i Algirós (amb 6,3 sobre 10). Tots quatre estan per damunt de la mitjana de la renda de tots els districtes, és a dir, per damunt de 37.000 euros de renda mitjana neta a l’any (2021), raó per la qual es pot afirmar que hi ha una correlació positiva entre les rendes més elevades i una millor salut, i el mateix succeeix l’inrevés. Evidentment, també hi ha excepcions, marcades per la mateixa heterogeneïtat dels districtes, que contemplen barris en diferent situació.

Com s’ha avançat, Campanar és el districte amb una millor salut general, destacant per tindre la taxa de mortalitat més baixa, també ocupa el cinquè lloc en esperança de vida, i presenta una prominent pràctica d’esport diària, la mitjana d’hores de descans més elevada i menys problemes per conciliar la son. Així mateix, Campanar té un consum de drogues i tabac baix, així com la taxa d’obesitat més baixa. 

Quant a l’Eixample, té la segona esperança de vida més elevada, juntament amb Pla del Real, amb 85,2 anys de mitjana, 3,5 anys de mitjana més que el districte amb l’esperança més baixa, Ciutat Vella. A més, estos són els districtes on la població se sent més feliç i satisfeta amb la seua vida, i emocionalment estan millor (no es troben enfadats, ni cansats, ni tristos). Benimaclet destaca per taxes significativament baixes de mortalitat (segona més baixa) i una esperança de vida al naixement elevada (84,9 anys). Per la seua banda, Algirós sobreïx pel fet que els seus habitants manifesten que mengen de manera saludable i per una esperança de vida de 84,5 anys.

Després d’este sel·lecte grup amb una millor salut, trobem la majoria de districtes, que podrien qualificar com moderadament saludables, que estan al voltant del 6 sobre 10, que són: Rascanya (6,1), Pla del Real (5,9), Camins al Grau (5,9), Patraix (5,8), Extramurs, la Saïdia, Benicalap i Pobles del Nord (5,7). Tots ells tenen en comú baixes taxes de mortalitat, elevada esperança de vida, la realització d’esport i activitat física diàriament, així com baixes taxes d’addicció i d’obesitat.  

Finalment, Ciutat Vella, juntament amb l’Olivereta i Poblats Marítims (5,2 sobre 10), Pobles del Sud (5,3) i Pobles de l’Oest (5,4) són els districtes amb una pitjor salut, els districtes escassament saludables. Ciutat Vella és clarament el districte amb una salut més deteriorada, amb 4,7 sobre 10, a causa de la major taxa de mortalitat, una esperança de vida més baixa, i una població que és la que menys practica exercici diàriament, menys hores dorm de mitjana i que presenta més trastorns del son. A més, cal destacar que este districte presenta les pitjors dades en malalties, amb unes dades en hipertensió més elevades, les segones pitjors dades en diabetis i dades elevades en malalties cardiovasculars. Finalment, i no menys important, Ciutat Vella té les dades més elevades en càncer i hipertiroïdisme. Encara que s’hauria d’investigar amb detall atenent a la realitat dels diversos barris que conformen este districte, és probable que Ciutat Vella, tot i no estar en el grup de districtes amb renda més baixa, presenta dades tan deficients de salut degut a una combinació de factors específics del districte, com la nombrosa presència d’establiments i activitats d’oci nocturn, l’escassesa d’espais verds, l’excés de soroll, l’estat dels habitatges més vells, les deficiències en el sanejament urbà o les molèsties relacionades amb una turistització massiva. 

Darrere de Ciutat Vella destaquen tres districtes del grup amb renda més baixa, com són Poblats Marítims, el segon amb menys esperança de vida, o Pobles de l’Oest, que posseïx la taxa més elevada d’obesitat. Pobles del Sud també presenta taxes elevades de malalties com Ciutat Vella, sobretot en malalties d’ossos i articulacions, hipertensió, sent segons en malalties respiratòries i amb la major taxa de malalties psiconeurològiques.

Amb totes estes dades, podem concloure que l’índex de salut dels districtes de València està marcat sobretot per l’esperança de vida al naixement, l’exercici o activitat física i els hàbits saludables, sobretot l’absència de drogodependències. Les baixes taxes de mortalitat es correlacionen també amb hàbits saludables i el descans. Per la seua banda, l’esperança de vida i la pràctica d’exercici tenen una correlació mitjana (0,5) amb la renda. Si estes dades les creuem amb les que tenim de qualitat de vida, podem concloure que els districtes amb millor salut són aquells on els seus individus presenten menys diferències socioeconòmiques, disposen d’un major temps lliure, son més participatius i gaudeixen d’un nivell educatiu més elevat. En definitiva, es tracta de les zones més riques i amb una millor qualitat de vida. Queda evidenciat, una vegada més, que la salut de la ciutadania és, en gran mesura, el resultat de les condicions de vida de la seua ciutat. O dit d’una altra manera, la salut es viu individualment, però es produïx socialment.