La DANA ha posat en evidència la nefasta gestió del Consell de la Generalitat en diversos àmbits. El president Mazón no va estar al seu lloc de treball per alertar la població dels riscos que afrontava, ni va saber donar una resposta efectiva, ni en els primers moments ni ara, quan ja ha passat gairebé un mes. La remodelació del govern, en què ningú no ha assumit responsabilitats, sumada a la decisió de posar un militar al capdavant de la recuperació, no garanteix cap solució; al contrari, les primeres declaracions d’aquest han incrementat la desconfiança ciutadana.
Ara calen mesures radicals, però raonables, per encarar el futur. Aquestes mesures haurien de començar amb la dimissió del president Mazón i del seu equip, atesa la seua gestió ineficaç i negligent. Aquest clam ha estat compartit per milers de persones, tant de les zones afectades com del conjunt del País Valencià, que han expressat el seu malestar en manifestacions com les del passat 9 de novembre, la del dia 23 i les anunciades per als pròxims dies 29 i 30.
La societat valenciana no només exigeix un canvi de lideratge al Consell per la deficient gestió de la DANA, sinó també en àmbits com el de la Conselleria d’Educació, igualment marcada per la negligència i la ineficàcia.
La política educativa del Consell ha rebut fortes crítiques per part de famílies afectades, associacions de mares i pares, direccions escolars, sindicats estudiantils i de treballadores i treballadors de l’ensenyament. La manca de planificació i de suport per part de les autoritats autonòmiques ha deixat els centres educatius de les zones afectades completament desatesos i abandonats a la seua sort. A hores d’ara, encara hi ha desenes de centres que no estan en condicions de recuperar la normalitat. Aquestes deficiències han estat denunciades recentment per la comunitat educativa a localitats com Paiporta i Catarroja, i, aquest dissabte dia 23, per milers de persones als carrers de València.
La comunitat educativa valenciana, sempre combativa i mobilitzada, exigeix una actuació immediata que garantisca escoles segures i lliures de fang a les localitats afectades. Però també reclama un canvi profund en la política educativa i lingüística: cal assegurar el dret a una educació de qualitat, valorar el diàleg i la negociació, atendre les reivindicacions del sector, posar fi a les imposicions i ingerències partidistes, i fer del valencià la llengua vehicular del sistema educatiu.
L’actual govern, liderat pels conservadors espanyols amb el suport de la ultradreta, ha imposat, des del primer dia, una política educativa que ha ignorat les necessitats i demandes de la comunitat educativa valenciana. La Llei de Llibertat Educativa, juntament amb mesures com el districte únic escolar, l’incompliment d’acords signats o la negativa a tramitar una Iniciativa Legislativa Popular per reduir les ràtios, són exemples clars d’aquesta actitud impositiva i de la manca de diàleg amb el sector.
La unanimitat i la unitat del sector docent en el diagnòstic i les reivindicacions són absolutes. Això ja es va evidenciar el passat 23 de maig amb una vaga general en l’educació, i s’ha reafirmat aquest novembre amb una gran i exitosa manifestació. El camí de la mobilització de la comunitat educativa i de la societat valenciana en el seu conjunt és l’única via per fer possible un canvi de polítiques globals i educatives, així com un relleu dels màxims responsables: Mazón i Rovira.
