Imagineu-vos que la Conselleria de Sanitat necessita professionals per a cobrir les vacants i substitucions de metges del Sistema Valencià de Salut als centres d’assistència sanitària d’arreu del territori valencià. I ―sorpresa!― acredita per a ser metge, de fet li adjudica una plaça de metge, a qualsevol persona amb un títol universitari, encara que no sigui relacionat amb la medicina, que tingui un Certificat de Primers Auxilis. A que això no és possible? Seria una bogeria. Si així es fes, hi hauria més d’un que posaria el crit al cel i, de segur, el polític responsable de tal bestialitat seria foragitat a espardenyades de la gestió de la cosa pública. I qui diu un metge, diu un no farmacèutic a gestionar una farmàcia, un no jurista a fer de jutge o un no arquitecte a supervisar edificacions. Un metge exerceix si té el preceptiu títol en medicina, com un farmacèutic el de farmàcia, un jurista el de dret i un arquitecte el d’arquitectura. Això és així ―diguem-ne― des que el món és món i contradir-ho és primer barbàrie i seguidament intrusisme.
Ara bé, resulta que en aquest país nostre gestionat per la Generalitat Valenciana hi ha professions, tan dignes i legítimes com les amunt esmentades que ―vegeu!― són indignament menyspreades pels gestors de la cosa pública i els seus professionals vilment desdenyats i apartats de l’accés a la professió per intrusos no formats en la matèria a exercir, però avalats per ―en aquest cas― la Conselleria pertinent. Qui són aquests professionals menysvalorats, denigrats i ominosament apartats? Doncs mireu, igual que el «valencià», la llengua pàtria dels valencians, sembla que a qui gestiona la Generalitat, siga del color que siga, demostra que li importa un rave, també li importa un rave els professionals dedicats a l’ensenyament i estudi del «valencià», professió que devaluen com hom devalua l’ús de l’idioma «propi» dels valencians si no es prenen, des de les institucions, les mesures adients per a dignificar-lo, ensenyar-lo i potenciar-lo. És, senzillament, una qüestió de dignitat i també de respecte, cap al «valencià», que hi ha qui, dissortadament, voldria mort i enterrat, i cap als professionals del «valencià», convertits per la Generalitat que haguera de protegir-los en els últims de la fila, els aneguets lletjos de la filologia al sistema educatiu valencià.
L’any 2020, gestionaven uns altres la Generalitat, el secretari autonòmic d’Educació i Formació Professional de la Conselleria d’Educació d’aleshores, Miguel Soler Gracia li diuen, tingué la pensada que per a accedir a les places de «difícil cobertura» de l’especialitat de Llengua i Literatura Valenciana, és a dir, per a ensenyar «valencià» valia tot quisqui amb un senzill títol de primers auxilis, vull dir, amb un simple i administratiu C2 de coneixement de «valencià» expedit per l’entitat acreditada per a expedir-lo. Ep!: un certificat ―reiterem-ho― administratiu, diguem-ne d’anar per casa, que en cap cas habilita per a la docència, mai no ha estat pensat per a això, ni prepara per a la professió de filòleg, en lingüística i en literatura, especialista en la llengua d’Ausiàs March. Ah! I el conseller del ram, Vicent Marzà, el personatge públic ―ara vingut a menys― que tingué la barra d’acabar amb les línies d’ensenyament en valencià, ho acceptà. Exterminà les línies d’ensenyament i, destraler, destruí la dignitat de la professió de professor de «valencià». Per a la Conselleria del Marzà i el Soler tot gat o fura val per a ser professor de «valencià»; i així, pels llurs sants dídims, els instituts valencians s’han omplert de personal no professional de la llengua i literatura catalanes que exerceixen la docència en una especialitat sense la preparació adient, en algun cas fregant la ignorància (sé de casos), apàtics i sense motivació per la disciplina que ensenyen.
Fixeu-vos: per a optar a una plaça de «difícil cobertura» (ara mateix l’única opció d’accés al treball com a professor de «valencià» per als nous graduats en la filologia que s’ocupa del «valencià»), s’ha de participar en un sorteig informàtic en què els aspirants s’agrupen en tres categories, a, b i c:
-
- Personal integrant de la borsa de treball de la mateixa especialitat convocada. Els llocs s’assignen per ordre de borsa.
- Personal integrant ―atenció!― d’altres borses de treball de personal docent de la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació, i que complisca els requisits del lloc. En aquest apartat s’adjudicaran els llocs a partir del número resultant del sorteig, començant pel propi número extret, en ordre ascendent.
- Personal sol·licitant que no es trobe inscrit en les borses de treball de personal docent i que complisca els requisits dels llocs. En aquest apartat, s’adjudicaran els llocs a partir del número resultant del sorteig, començant pel propi número extret, en ordre ascendent.
La necessitat de professors de «valencià» (Llengua i Literatura Valenciana), vacants i substitucions, genera que hi haja oferta de places en la majoria de convocatòries, cosa que aprofiten les persones integrants de borses d’altres disciplines alienes al «valencià» per a colar-se en l’ensenyament d’una matèria que no han estudiat i de la qual ignoren els principis bàsics per a impartir-la. Senzillament, tenen un paperet, un C2 administratiu, i amb això hi ha prou perquè una gernació de graduats i llicenciats en altres titulacions ―més de dos centenars!― òmpliguen de sol·licituds cada plaça ofertada de «valencià». Són del grup b i això els permet passar per davant del grup c, el dels filòlegs en «valencià» que aspiren a treballar i a formar part de la borsa de professor de Llengua i Literatura Valenciana.
Heu llegit bé, més de dues-centes titulacions, algunes tan extravagants, des del punt de vista de la filologia, com Publicitat i Relacions Públiques, Creació Artística en Videojocs, Conservació i Restauració de Béns Culturals, Periodisme, Antropologia, Arqueologia, Art i Disseny, Filosofia, Geografia, Història, Música, Història de la Música, Belles Arts (fas dibuixos, tens un C2 i ―apa― a donar «valencià»), etc. A més a més, totes les llengües (espanyol, anglès, francès, alemany…) més un irrisori C2 de «valencià» i et coles al festorro. Tot plegat, un desficaci.
A les darreres convocatòries de places de «difícil cobertura» (podeu comprovar-lo al web de la Conselleria) trobem que sempre es porta el gat a l’aigua un interí de l’atapeïdíssima borsa de Geografia i Història, que s’apunten en massa a cada plaça de «valencià». I sempre guanya algú d’ells, perquè concursen pel grup b. En canvi, resulta que els titulats en Filologia Catalana (en valencià) de la borsa de Llengua i Literatura Valenciana no poden optar a una plaça de Geografia i Història, com no poden optar a una plaça de Música, o Filosofia o Dibuix o… Per què? En temps del conseller Marzà, el C2 obrava miracles i era capaç de fer d’un sòmines qualsevol un cap de brot en la llengua de Ramon Llull. I ara, a la vista està, continua igual. El dia 6 d’octubre, hui, quan aquest article surt a la llum, tornarem els filòlegs del «valencià» a ser lacerats, xerricant les dents d’impotència, per una Conselleria que, des dels temps de Marzà-Soler, ha llençat la dignitat del «valencià» i dels professionals del «valencià», com si femta foren, per la tassa de l’inodor.
Els filòlegs del «valencià», els treballadors del «valencià» entre els quals m’incloc, demanem dignitat i justícia, trellat i bona voluntat, perquè la Conselleria entre en raó i rectifique el despropòsit ordit pel tàndem Marzà-Soler (la Tamarit s’hi va unir després) que ens afligeix i ens discrimina. El filòlegs del «valencià» no som filòlegs de segona categoria, som tan dignes i eficients com els de qualsevol altra llengua i demanem el mateix tracte que els dels nostres companys filòlegs en altres idiomes presents al sistema educatiu valencià; la nostra llengua, el «valencià», és tan digna com el castellà o l’anglès i demanem ―exigim!― igualtat en el tracte i en la consideració. La defensa del «valencià» inclou la defensa del professorat que fa possible l’ensenyament de la llengua pròpia dels valencians, un professorat que vol recuperar la dignitat de la qual mai havia d’haver estat desposseït i, en conseqüència, des d’ací demane a l’actual equip que regeix la Conselleria que actue amb probitat i ens retorne la respectabilitat perduda: un simple C2 no habilita per a ser professor de «valencià», cal acabar amb la discriminació dels filòlegs del «valencià», cal corregir de manera urgent els requisits de titulació en els procediments d’adjudicació contínua i de provisió de llocs de difícil cobertura en règim d’interinitat, de manera que als nostres centres d’ensenyament arribe el personal amb la preparació universitària adequada per a impartir la llengua i la literatura valencianes amb competència i professionalitat, tal com s’ensenya a les universitats valencianes.
