Fa un parell de setmanes un càrrec del govern va mostrar el projecte de decret de currículum de Batxillerat que, si no passava res, pensaven aprovar. La lletra del projecte és una cosa que ningú s’hauria de perdre. En l’assignatura de Castellà de segon de Batxillerat inciten a llegir: “la literatura espanyola i hispanoamericana contemporània.” Per tant, obertura completa, independentment de la procedència geogràfica de l’autor. En canvi, en l’assignatura de Valencià restringeix la lectura a “autores i autors valencians”. És a dir: catalans, no. Ni mallorquins, tampoc. Per quin motiu en l’assignatura de Castellà no hi ha barreres geogràfiques i en la de Valencià, sí? Perquè es tracta d’una censura implícita o encoberta: en realitat, és una prohibició de llegir en les aules autors catalans.
Un afany censor que els redactors del projecte de currículum han portat també a l’apartat corresponent a l’estudi dels dialectes. En l’assignatura de Castellà, “estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica”. En Valencià, només les “varietats diatòpiques del valencià”. És a dir: prohibició d’estudiar el conjunt dels dialectes del català.
La nova consellera, Carmen Ortí, sap que quedarà retratada per a la història si s’aprova el decret. De moment, s’ha volgut treure el mort de damunt i ha dit que els centres “tenen autonomia” i que faran el que voldran, que ella no dirà res a ningú. Fa riure, tanta mà esquerra. És una reculada per part del Pp? Un intent de la consellera de desmarcar-se del fanatisme de Rovira i Mazón? Tant se val. Les paraules de la consellera no tenen gens de credibilitat. Perquè tots sabem que el que preval no són les declaracions als periodistes, sinó la lletra de la llei. La lletra del decret, en aquest cas.
Evidentment, el professorat no s’ha cregut això de l’“autonomia dels centres” –si volen donar als centres tanta autonomia, per què fan un decret?– i han llençat un manifest que ha aconseguit ja l’adhesió de més de 200 departaments de Valencià dels instituts de Batxillerat. I la campanya no sols continua, sinó que creixerà i s’escamparà per unes altres vies.
200 departaments de Valencià adherits a un manifest en contra d’un decret en són molts. És una mostra de dignitat i d’unitat de criteri. Els departaments de Valencià s’han plantat davant d’un abús de poder. I tenen la solidaritat dels centres. No els ha mogut cap entitat, ni associació. S’han mogut sols. Amb una rapidesa poc usual en els ambients acadèmics. La consellera i el president de la Generalitat ho deuen estar sospesant. Volen de veritat carregar amb els problemes que suposarà aprovar aquest decret de l’època de Mazón?
Les editorials que publiquen llibres de text no tenen cap dubte. No es poden explicar les obres dels autors valencians separades i aïllades de la literatura catalana, com no es poden explicar els dialectes enllaunant-los en fronteres ortopèdiques. Les editorials saben que cap llibre que obeís la censura tindria entrada als instituts. De fet, per a les editorials que es dediquen al llibre de text, tot el que està passant és una tragèdia. Perquè en el cas hipotètic que el decret anés endavant, tots els llibres de l’assignatura de Valencià que acaben d’editar, imprimir i distribuir les editorials seran “il·legals” des del punt de vista de la Conselleria i caldria excloure’ls dels bancs de llibres dels centres docents. La pila de llibres de text destinats a convertir-se en pasta de paper serà colossal. Quantes desenes de milers d’euros perdran Bromera, Andana i tota la resta? Si jo fos editor, demà mateix em plantaria a la porta de la Conselleria.
