El proppassat 28 de maig, a Picanya (l’Horta-Sud), en el marc de la trobada d’Escoles en Valencià, es va celebrar una xerrada-col·loqui, el ponent de la qual fou en Jaume Fullana Mestre, amb la presentació-moderació de la mestra Teresa Mari Tarazona. La xerrada versava sobre la nova Llei d’Educació aprovada pel Govern del Consell, en tràmit a les Corts del País, presentada pel matrimoni de conveniència, no obstant ben engreixat i conjuminat del PPCV-Vox, la qual donà peu d’entrada dies enrere, com sabem, a vagues i manifestacions multitudinàries en contra de la mateixa, de bona part de docents, AMPA, estudiants de tots els graus i nivells d’ensenyament i amatents de la nostra llengua.
Com que aquesta nova Llei ha estat estudiada per Jaume Fullana, d’entrada i de bestreta, ja li va donar títol a la xerrada i resposta alhora, amb aquestes paraules ben lapidàries: «Llibertat educativa? Un parany lèxic contra el plurilingüisme». Els assistents i les assistentes al respecte, en les seues intervencions posteriors ho van ratificar i constatar amb les seues intervencions. La moderadora na Teresa Marí les va resumir davant les 37 persones assistents (17 d’elles en actiu) en aquests següents punts:
- 1. El projecte de llei va en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional i de la Constitució espanyola, que no reconeix el dret de les famílies o l’alumnat en elegir la llengua de l’ensenyament perquè és competència de l’administració regular el sistema educatiu i, per tant, les llengües vehiculars.
- 2. La proposició de Llei exclou la comunitat educativa del procés de decisió del pla lingüístic de centre.
- 3. La proposta no té en compte que el valencià és una llengua minoritzada i no preveu cap mesura que compense aquesta situació de desigualtat.
- 4. Amb la planificació presentada no s’aconseguirà la competència equilibrada entre dues llengües oficials a l’acabament de l’escolarització.
- 5. L’organització escolar serà un caos. En cada curs podrem trobar-nos diferents combinacions d’unitats i llengües vehiculars.
- 6. A les zones castellanoparlants se’ls nega el dret a conèixer les dues llengües oficials.
- 7. En resum, tot plegat el què farà és desincentivar l’aprenentatge i l’ús del valencià.
D’altra banda, em pertoca de dir, tot i que un servidor manifesta haver sigut l’altre dia a la xerrada de la qual se’n fa ressò, i que vistes i oïdes les intervencions, fou aquell que sobre la matèria menys en sap, la qual cosa no vol dir que no fos ben solidari, perquè fava, el què es diu fava, no ho soc. Per eixe motiu me’n ratifique amb l’essència del títol de la present ressenya, significant endemés que en la manifestació de la vesprada del 23 de maig hi vaig ser. Per tant, afirme que «la confrontació pacífica, és l’única via per a la subsistència de la llengua de valencianes i valencians».
D’altra banda, també, cal afegir-ne donar les gràcies no només als intervinents a l’acte, sinó a Escola Valenciana i al Guaix, la coordinadora Comarcal de la mateixa a l’Horta-Sud, així com a Cent Estellés 1924-2024, així com a l’Ajuntament de Picanya i als docents d’Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat i bona part de l’alumnat donant suport a la vaga del 23/5 en la part que els correspon.
Com quasi sempre, i ara més que mai, m’acomiade amb un poema de Vicent Andrés Estellés, inserit al Mural del País Valencià, «Coral en honor dels maulets», editat per l’AVL i a cura d’Honorat Ros i Pardo:
«Vindicatives llomes, tela de sac, lloses que ho diuen! Oh puig, oh peix de plata, oh llum que atorga dons inescrutables al jorn, oh foc, fogueres, sarments, còdols cremats, rajoletes, cadira! Obrireu les finestres, el llit revoltat. Sota la brusa dureu el segell de l’alba. Dia de pols acumulada, dia de taules cosides, les portes soltes, sols romanen les bigues de retaule, sols resta la pena! Oh la fúria que retorna i refà l’escut. Amb els dits, traça les quatre barres, barres de sang, de foc!»
