Estem vivint dies de fortes tribulacions al País Valencià des de la desfeta electoral del 28M, i amb raó: ha caigut el govern progressista del Botànic, després de 8 anys d’avanços socials i culturals, així com nombrosos governs municipals progressistes, com el del València, i ara, ja s’ha format ràpidament l’esperable govern d’extrema dreta i antivalencià amb el pacte PP-Vox que entregarà la presidència de les Corts i diverses conselleries a la formació neofeixista. L’impacte per a la societat valenciana serà, en efecte, molt dur.
Ara, però, cal fer una anàlisi serena de les dades per veure clar el que tenim davant i evitar caure en bucles melancòlics de desànim que impedisquen la necessària acció envers aquesta situació.
En primer lloc, els vots de les forces de dretes són prou semblants als de les darreres eleccions, inclús a la baixa, amb una pèrdua de milers de vots per a Vox, que inclús en tot l’Estat es podria apropar als dos milions. Són els de sempre, i malgrat l’avanç institucional, no han crescut en vot popular ni a la societat.
En segon lloc, si bé tenint un resultat discret, aconsegueixen millor representativitat i així el poder institucional, hem de tindre en compte que es deu sobretot a dos factors. Per un costat, la concentració del vot de Ciudadanos en el PP, amb la qual cosa el mateix vot es reparteix entre dues forces i no entre tres, de manera que la normativa electoral els resulta més beneficiosa en repartiment d’escons, i, per altre costat, per la gran abstenció que han patit les forces d’esquerres. Més de 270.000 ciutadans i ciutadanes progressistes no han anat a votar. Aquesta abstenció, motivada per causes diverses, entre les quals podem trobar la desmotivació i la desconnexió dels seus referents polítics, ha sigut fonamental en aquesta situació.
Dit això, hem de tindre una cosa molt clara: tota aquesta ciutadania progressista que s’ha abstingut, no ha anat a votar tampoc dretes. No s’ha dretanitzat, no estem en 1999 ni en 2004, i no hi ha una onada ultra a la nostra societat. Cal sortir del shock i alçar el cap, perquè la majoria social valenciana continua sent progressista. És cabdal saber reconnectar amb aquesta ciutadania, mobilitzar-la, tornar-li l’espenta, construir vincles actius per avançar. I si bé això és una tasca que en profunditat cal desenvolupar de forma estructural i a mitjà i llarg termini, hi ha situacions que requereixen d’intervenció immediata.
Aquesta situació és la convocatòria electoral del 23 de juliol, per a la qual cal fer una crida a la participació ciutadana i a la mobilització massiva del vot popular progressista. Cal cridar a usar el vot per conquerir una millor realitat i context per a les lluites i temps que venen. Si mobilitzem la majoria social de progrés podem evitar un govern ultra a l’Estat, i podem donar-li la moral i espenta d’una primera mobilització i victòria a la societat valenciana de progrés angoixada per la irrupció de l’extrema dreta a les institucions valencianes per fer front als anys de combat que venen.
Des de l’Associació Cultural És País Valencià hem posat en marxa una iniciativa en aquest sentit, sota el lema «Usa el teu vot», per encoratjar la ciutadania de progrés a anar a votar, i a animar a altres a fer-ho. Sense entrar en polèmiques partidistes, cal mobilitzar a tota eixa majoria de ciutadans i ciutadanes que volen més llibertats, més igualtat i més drets socials i laborals. Que volen un present i futur millors per al nostre poble.
Volem convidar a tothom a sumar-se per la defensa i conquesta de més drets socials i laborals, de més llibertats i més igualtat a l’Estat, i per iniciar la mobilització del poble valencià contra el mal govern dels ultres antivalencians que ara han pres el control de les institucions democràtiques.
Per a aquesta tasca hi ha algunes claus que hauríem de tindre en compte:
En primer lloc, tractant de mobilitzar com més vot per correu siga possible. Evitem imprevistos de diumenge de juliol, i es poden concentrar esforços a mobilitzar a altres.
Després, és fonamental animar els nostres entorns més propers, i a animar els altres perquè animen els seus entorns també. Com més s’estenga en xarxa el missatge i la iniciativa, més efecte tindrà, ja que els nostres entorns propers tenen una important capacitat d’influència. Igualment, és rellevant difondre a les xarxes socials tota classe de missatges i continguts per animar al vot democràtic i de progrés i per correu.
Per altra banda, és molt important insistir en el missatge positiu: és l’entusiasme i les ganes de conquerir una realitat millor el que més mobilitza a l’esquerra, i per això hem de cridar a l’acció, a usar el vot per a guanyar una millor situació per als avanços socials i per a les batalles que cal donar. Hem d’animar a no perdre el vot, a no perdre la capacitat de decidir, sense entrar en la disputa partidista. Cal posar la defensa dels drets socials, del país que volem, de les llibertats i igualtat, al centre del discurs i del relat.
Per tant, és igualment valuós no caure en el marc de la por als ultres: la por és el camp de joc on el feixisme està còmode, i cal eixir d’ell per a avançar cap als horitzons que realment volem. Si bé la por a la ultradreta és comprensible, perquè són una amenaça molt real per als drets i inclús vides de totes, no podem deixar que això marque el nostre camí. De la mateixa manera, cal també deixar d’interpel·lar a la dreta i ultradreta sobre el seu programa: això els ubica a les consciències de la gent com a possibles guanyadors que haurien d’aplicar-lo, i ací no es decidirà res per programes, com ja hauríem d’haver percebut.
Tot això és també una qüestió de classe. Els barris rics i benestants han registrat una elevadíssima participació, superior al 80%, amb resultats de victòria aclaparadora de la dreta i la ultradreta. Al contrari, barris populars i treballadors, fonamentals per al vot de progrés, van veure caure la seua participació en xifres de vora el 60%. Cal fer una crida a tot el nostre veïnat, amistats, família i entorn a no deixar que la minoria benestant, conservadora i reaccionària de rics i senyorets decidisca per nosaltres, que usem el nostre vot per a decidir quin present i quin futur volem.
La crida a la participació electoral democràtica és però el primer pas. És molt important un primer acte de força i autoafirmació, que permeta a tot ciutadà i ciutadana progressista saber que som més, que no estem a soles i que podem guanyar. Serà crucial per a aquests anys que venen fer xarxa, no deixar a ningú enrere, mobilitzar-nos i organitzar-nos, formar part de forces progressistes, sindicats de classe, moviments socials, però ara, el primer, cal deixar clar col·lectivament que ací ningú abaixa els braços, que ací estem, que el poble valencià democràtic és majoria, i que podem guanyar. Usa el teu vot.
