Només han passat quatre mesos del govern de dretes de la Generalitat Valenciana i ja hem vist de tot, de tot el que no hauríem de veure en una democràcia. A l’antic Canal 9 vàrem poder veure diferents tipus de censura descrits i publicats en un manual universitari (Las televisiones públicas autonómicas del siglo XXI, 2014). Fa un parell de setmanes, a À Punt s’ha constatat un intent de censura molt peculiar que, afortunadament i, gràcies a la fermesa dels treballadors i treballadores de la cadena pública valenciana, va quedar en un intent frustrat. Resulta que una germana del vicepresident i conseller de Cultura i empleada de l’estament administratiu de RTVV, va pressionar a membres de la Redacció dels Informatius perquè no vera la llum una notícia que afectava negativament el seu estimat germà, Vicente Barrera (Vox).
La notícia informava de la incompatibilitat de Vicente Barrera com a membre del Consell valencià i, simultàniament, membre també dels consells d’administració de set empreses. Unes empreses que, segons documents aportats per la diputada de Compromís, Verònica Ruiz, al ple de les Corts han rebut substancioses ajudes econòmiques de diferents administracions estatals i autonòmiques. La germana del vicepresident, Esther Barrera, amb «agressions verbals i amenaces», volia evitar que aquest escàndol apareguera als informatius de la cadena pública valenciana. Això es diu censura prèvia. Aquesta és la més simple i efectiva forma de censura, la cesura per omissió que tant es va practicar a l’antic i desaparegut Canal 9, on ja treballava la germana de l’actual vicepresident del Consell.
La censura en els mitjans de comunicació atempta directament contra el dret a la informació de tots i totes les ciutadanes. En aquesta ocasió no va arribar a censurar-se gràcies a la professionalitat de l’editora de l’informatiu, cosa que sempre és d’agrair. Però la censura que han practicat els actuals governs de PP i Vox afecta també a un altre dret constitucional consolidat: la llibertat d’expressió. Segons hem pogut llegir a la premsa recentment s’han censurat obres de teatre sobre violència masclista a Extremadura, i sobre trastorns alimentaris a Palma (Mallorca). Han vetat una obra de Virginia Woolf i una altra que versiona la vida de Santa Teresa de Jesús, totes dues a la Comunidad de Madrid. Tampoc no s’ha deslliurat de la censura un clàssic de la literatura, La villana de Getafe, del mateix Lope de Vega. Segons van al·legar per «insinuacions sexuals» de l’obra de l’insigne poeta del Siglo de Oro Español, ni més ni menys. Fins i tot, han prohibit projectar una pel·lícula infantil de dibuixos animats perquè apareixen breument dues dones besant-se, això a Astúries. Tampoc la llengua dels valencians s’ha escapat de l’onada d’autoodi. Un regidor de Vox de Borriana (la Plana Baixa) va estrenar el mandat cancel·lant les subscripcions a les publicacions en valencià de la Biblioteca Municipal. La pressió popular va fer que l’Ajuntament de Borriana reculara. Una les revistes vetades és Cavall Fort, publicació dirigida a xiquets i xiquetes amb informació general i entreteniment adaptat al públic juvenil. Increïble, però cert.
Totes aquestes agressions a la llibertat d’expressió disseminades per tota la sacrosanta geografía espanyola són pròpies dels estats autoritaris, però com veiem tampoc les democràcies estan exemptes i tenim exemples recents al Canal 9, fins a 2013, i al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM), en 2010. En plena exhibició de prepotència de l’alcaldessa Rita Barberà, la Diputació de València va censurar una exposició fotogràfica del MUVIM, organitzada per la Unió de Periodistes del País Valencià. El motiu era que als edils del PP no els agradava com apareixien en les fotos realitzades per a il·lustrar el Cas Gürtel. L’exposició es va retirar i la primera conseqüència va ser la dimissió del director del Museu, Romà de la Calle, amb tota la dignitat del món.
Tota aquesta sèrie d’accions exercides des del poder en contra la llibertat creativa i d’expressió i en contra el dret que la ciutadania informar-se lliurement sembla que continuaran, segons tots els indicis. Vox no està disposat a rectificar i el PP tampoc sembla que l’interessa aturar aquestes agressions a drets fonamentals. Per contra, les manifestacions cíviques en defensa de les llibertats ja s’ha fet presents i –sembla també– que continuaran. Anem apanyats amb l’allau de censures que ens venen els pròxims quatre anys.
