Reconec que no em pensava que María José Català aniria tan lluny en la seua croada a favor del cotxe i en l’intent de reversió de fet de zones de vianants en el centre de la ciutat de València. Pensava -encara ho pense- i així ho vaig deixar escrit en columnes anteriors, que la política de mobilitat del Rialto, encertada per a mi en molts aspectes, encara que matisable en altres, sobretot pel que fa al barri del Carme, havia tingut uns efectes secundaris de conseqüències difícils de mesurar. És a dir, en fer un centre de la ciutat més còmode per als vianants i, coincidint amb altres factors, com per exemple els signes d’esgotament de Barcelona, la ciutat de València s’ha convertit en un destí més atractiu per al turisme i per als anomenats expats, els treballadors deslocalitzats que poden treballar de manera remota. No fa molt l’anterior alcalde de la ciutat encara treia pit per aquesta transformació. El problema és que aquesta reestructuració de la ciutat en no estar acompanyada d’altres mesures, com ara la regulació del mercat del lloguer o la construcció de Vivendes de Protecció Oficial, va afavorir processos que ja venien d’abans, però que es van accelerar. Les pujades del lloguer i la reconversió de pisos residencials -i de baixos comercials- en apartament turístics es van anar estenent cada vegada a més barris i expulsant veïns i veïnes del terme municipal. El resultat era un centre -i no només- completament al servei del turisme i de l’especulació immobiliària, sectors sense dubte afins al Partit Popular.
Eixa és la raó per la qual jo pensava que les anunciades reversions de l’anterior pla de mobilitat es quedarien en pirotècnia discursiva. Reconec que em vaig equivocar i porte un parell de setmanes que no acabe d’entendre l’objectiu de l’actual Ajuntament. Tampoc acabe d’entendre l’interés de l’associació de Comerços del Centre perquè tornen els cotxes privats al centre, ja que em fa la impressió que la reducció del trànsit els ha anat prou bé. Supose que les pressions encreuades de sectors i interessos diferents fan que, d’una banda, no puga revertir totalment, per exemple, la conversió en zones de vianants de la plaça de la Reina i la plaça de l’Ajuntament, però, com que ha de complir la festa del cotxe que anunciava el seu programa electoral, elimina un carril bus al carrer de Colom i fa passar pel centre una quantitat d’autobusos que només revertint del tot les zones de vianants podria absorbir. I això, a més, en vespres de Nadal. El resultat és el caos total i que, entre altres coses, els usuaris d’un bon grapat de línies de l’EMT no puguen preveure el recorregut que tindrà l’autobús en pujar-hi.
La cosa té difícil solució, i fa la impressió que ella a soles amb el seu regidor s’ha clavat en un atzucac de considerables dimensions. Fa curiositat veure com eixiran d’ell, tenint en compte que rectificar no sembla estar en els seus plans. Per a acabar-ho d’adobar, en poques setmanes València es convertirà en Capital Verda Europea, fita que hauria d’haver sigut l’apoteosi i reforç internacional de la política de l’anterior Ajuntament i que al remat esdevindrà un divertit oxímoron, un títol irònic per a la capital del caos motoritzat.
