En sentir la Bellesa de la Foguera d’Alacant Baver-Antigons, guanyadora del primer premi de la categoria especial, respondre en un preciós valencià a l’entrevistador d’À Punt qui es dirigia a ella en castellà (!), no vaig poder evitar sentir un còctel d’emocions. Ràpidament vaig fer una piulada i vaig escriure: “Ella, d’Alacant, parla la llengua d’Alacant. PP i Vox la volen aniquilar. Els hauria de caure la cara de vergonya”.
Per als qui no sou d’Alacant, o no coneixeu massa la ciutat i la seua comarca, vos he de dir que em referia a la proposta de Vox, pactada amb el PP, de demanar des de l’Ajuntament a les Corts Valencianes la modificació de la Llei d’Ús en el sentit d’excloure la ciutat de l’àrea de predomini lingüístic valencià, on està inclosa per raons òbvies (Postiguet, Pla de Bon Repòs, Tossal, Raval Roig…). Som de parla valenciana, sí, en procés avançat de substitució, accelerat els últims anys, sí, però fins i tot qui rebutja la nostra llengua obertament, sap que el valencià és la llengua d’Alacant. Millor ens aniria sense distincions territorials establertes fa més de 40 anys. Eixa sí que seria una modificació intel·ligent i moderna de la llei. Tots som ciutadans valencians i tots hem de conèixer les dues llengües.
No vos faré un discurs en defensa de la valencianitat d’Alacant. Tenim al nostre abast estudis històrics, sociolingüístics, etnològics, polítics… que s’han desempolsat o s’han redactat nous de trinqui les últimes setmanes. Arguments no ens en falten. Però què li importa al PP? Li importa el suport de Vox, ara mateix, i si això implica reduir a zero la presència del valencià a Alacant, es fa i punt. A més ja fa temps que fins i tot en el món de la festa de Fogueres, tan important per a ells (calador de vots), han començat -vestits, això sí, amb indumentària valenciana- un procés de substitució lingüística fort. Ara diuen sense complexos Hogueras, Bellezas o Damas del Fuego, o els més ridículs coca Antoñina o coca de miguitas o mollitas… I el pitjor és que s’acullen a una suposada tradició. En Alicante siempre hemos dicho mollitas, hogueras, etc. Penós.
Crida l’atenció, però, que de les més de 50 barraques festeres registrades, excepte dos, “Octanos y goles” i “Los gorilas”, totes tenen el nom en valencià. Totes! Fins i tot la barraca del senyor alcalde, “Los Chuanos”, que no “Los Juanes”. Miracle! Una ciutat on el valencià, que segons Vox i PP no és la nostra llengua, la treu al carrer, encara que menys del que ens agradaria. Exceptuant nouvinguts, generalment d’enllà l’Atlàntic, la llengua no és rebutjada pels alacantins i les alacantines. A poc que rasques, la immensa majoria l’entén i molts es posen a parlar-la si tu ho fas. Però ni tenim suficients llocs ni ocasions per treure la llengua al carrer, això és així.
I, l’ensenyament en valencià, malgrat tots els entrebancs que ha hagut de sortejar, i no sols amb governs del PP, es manté a la ciutat amb dignitat a l’escola pública i en el món de la cultura i la festa. I ens ha donat gent preciosa com Beatriz Morató, representant de la Foguera Baver-Antigons, una jove de 23 anys que parla un valencià que ja voldria Mazón.
L’esforç per mantindre a la ciutat d’Alacant la flama del valencià encesa ha estat i serà sempre un esforç col·lectiu. Voten el que voten PP i Vox. Comptem amb molts docents i famílies que volen transmetre la nostra llengua, el català del sud, a les noves generacions; gent del món fester que fa Llibrets en valencià, com els de la Foguera “La Ceràmica”, que seran referents per a la història de la ciutat; gent de l’esport com la penya herculana “Negre Lloma”, la més nombrosa, que usa el valencià amb normalitat; associacions cíviques com El Casal del Tio Cuc, La Cívica o Acció Cultural que no es cansen de fer propostes engrescadores per a tota la societat alacantina…
Per tot això que us conte, faça el que faça el tàndem PP-Vox, estic contenta de saber que estem fent camí, que noves generacions d’alacantines i alacantins no amagaran el seu bell parlar. Em sent agraïda d’haver conegut i compartir algun tram amb dos grans homes que ens han deixat fa poc, els estimats Ferran Oltra, mestre i assessor lingüístic i el benvolgut foguerer i barraquer Antonio Garcia, que s’han ben guanyat l’estima de tants pel seu treball. Per ells, per nosaltres, visca Alacant!
