Hem de multiplicar-nos i explicar-ho. Perquè si ho expliquem, guanyarem. Però ens haurem de començar a descarar.
La proposició de llei cínicament anomenada de «llibertat educativa» que han presentat Pp i Vox a les Corts és una operació infame. El Pp defensa el seu cagarro legislatiu dient que «els pares triaran la llengua en què volen que estudien els seus fills». És completament fals. Ací va una demostració ben simple perquè tots comencem a convèncer els amics incrèduls.
Per començar, insisteixen a dividir el país en dues zones: castellanoparlant i valencianoparlant.
Sabeu quin percentatge d’ensenyament en valencià es preveu que tindran a la zona castellanoparlant en la major part d’escoles i instituts?
El 0 %. En teoria seria el 10%. És a dir, només l’assignatura de Valencià. Però atenció, perquè tots els alumnes que ho demanen poden evitar examinar-se de l’assignatura. Només tindran l’obligació d’anar a classe a molestar el professor i els companys interessats, però no s’examinaran.
Sabeu quin és el màxim percentatge d’ensenyament en valencià que es preveu concedir a la zona valencianoparlant?
El 50%. És el màxim en la major part dels cursos. Concretament, des de tercer de primària en avant.
I on està la «llibertat educativa»?
La «llibertat educativa» que ofereixen Pp i Vox és la següent: el percentatge d’ensenyament en valencià a la zona valencianoparlant pot baixar fins al 27,5%, si en triar l’escola tens mala sort i resulta que els pares dels alumnes són uns inconscients. Perquè les majories –que al Pp i Vox preveuen que seran dels seus– esclafaran, per llei, les minories. Això és la famosa «consulta als pares».
Total: que es tracta de la llei de l’embut. I encara té més trampes que no he explicat. Però els equips de comunicació del Pp, o són uns incompetents, o es pensen que la gent és idiota, o les dues coses alhora, perquè la llei no s’ha aprovat encara i ells, el dia 18 al matí, ja va fer un tuit que deia «Aprobada la Proposición de Ley» i no sé quines històries. I no: no s’ha aprovat. Falta temps encara. I el dissabte 27 d’abril, a València, hi haurà una manifestació convocada per a mirar d’evitar-ho.
Que no servirà de res? Bé, les manifestacions del 2011 serviren per a obligar a dimitir el conseller d’Educació Alejandro Font de Mora, que havia iniciat una operació semblant. El Pp tenia aleshores majoria absoluta en les Corts i acabava de guanyar les eleccions feia a penes unes setmanes.
El Pp d’ara és molt més dèbil. Està sent arrossegat cap al desastre pels fanàtics de Vox i per Mazón i els seus mariatxis. De fet, estan fent naufragar la conselleria d’Educació en un temps rècord. No saben ni organitzar un concurs de trasllats! Publiquen les llistes i després les retiren perquè estan plenes d’errades. És demencial. I l’inici de curs va ser apoteòsic. Es van haver de refer els horaris dues vegades. I no s’aclarien ni per a fer les llistes de les places vacants. Atenció: 14.500 professors es van veure afectats. Passaven els dies i no sabien on havien d’anar a fer les classes. La gent se’n pujava per les parets. I ara són els professors i els alumnes de les Escoles Oficials d’Idiomes els que se’n lamenten. Fins i tot els inspectors comencen a revoltar-se contra tanta incompetència.
Si el dissabte 27 la plaça de Sant Agustí s’omple de gent que crida «La llengua no es toca», els valencianoparlants del Pp hauran de prendre’n nota. Ara: dins del Pp valencià, els que tenen sentit del ridícul tenen algun marge de maniobra?
